En l'antiguitat la Xina posseïa també una sèrie d'antics déus creadors, sovint relacionats amb la jerarquia imperial. Una d'elles és Nüwa, la primera deïtat, un ens femení que entre les seves múltiples atribucions algunes llegendes consideren la creadora de la humanitat.
Diu la llegenda que un cop creat l'univers i les estrelles, els mars i les muntanyes, els boscos i els animals, va néixer també la primera deessa, Nüwa. Es tractava d'un ésser de tors cap amunt humà i de tors cap avall Drac amb l'habilitat de transformar-se. Aquesta deïtat va viatjar pel món, sorprenent-se davant les seves meravelles.
Malgrat això, la deïtat va considerar que al món li mancava vida, fins al punt que ella mateixa es va sentir sola després d'un temps. En aturar-se a la vora d'un riu, va poder veure a l'aigua el seu reflex i va començar a pensar a crear éssers semblants a ella mateixa. Va començar a extreure fang i donar-li forma fins aconseguir quelcom que li agradés. Va donar-li cames i braços, i quan per fi va culminar la seva obra va decidir insuflar-li vida. Així va néixer el primer ésser humà.
La deessa va començar a crear més i més persones, però veient que en necessitaria moltes per poblar el món va decidir col·locar una canya de vímet per tal de remoure el fang, perquè quan remenés sorgissin petits fragments que al seu torn es transformarien en altres humans. Així mateix, i atès que no els havia donat el do de la immortalitat, creà a l'home i la dona perquè poguessin concebre i generar més éssers amb els quals compartir el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada