L'ULL D'HORUS
L'ull wedjat, udjat, ugiat, ull d'Horus és un dels amulets més coneguts de l'antic Egipte i del món musulmà actual. Com a talismà simbolitza la salut, la prosperitat, la indestructibilitat del cos i la capacitat de renéixer. El wedjat, un ull en part humà i en part de falcó, és l'ull d'Horus, déu del cel, i significa «la unitat o totalitat restablerta».
Als Textos antics s'al·ludeix a un mite que associa Osiris, déu de la terra, amb la seva esposa Isis, amb el seu fill Horus i amb el seu malvat germà Seth, déu del desert i assassí d'Osiris. Segons aquesta mitologia, Horus, el legítim hereu (representat amb cap de falcó) va perdre el seu ull lluitant contra Seth en els combats per recuperar el tron usurpat i venjar el seu pare Osiris. Seth va fer miques l'ull d'Horus però Toth, déu de la ciència i de la màgia, va trobar els trossos, els va recompondre i els va unir de nou escopint sobre ells. Aleshores, Horus li va donar a menjar a Osiris perquè pogués ressuscitar en la seva assimilació com a déu funerari essencial.
L'ull dret representa el sol, origen de tota la llum, per la qual cosa també se'n diu ull de Ra, la divinitat solar adorada com a déu principal en la religió egípcia. L'ull esquerre és un ull nocturn, símbol de la lluna, amb la seva mítica recomposició semblant les fases lunars. Com a encarnació del sol, el wedjat dret tenia més poders màgics i era més utilitzat com a amulet protector. L'ull esquerre sembla estar a l'origen del símbol farmacèutic usat per encapçalar les receptes, R, com una antiga invocació de la divinitat.
Aquests amulets els servien no sols contra les malalties sinó també contra conjurs i malediccions enviats pels enemics i el mal d'ull.
Els antics egipcis van utilitzar amb gran profusió objectes apotropaics, amulets (naturals) i talismans (artificials), que creien estaven dotats de poders màgics, i no només protegien els morts sinó també els vius, especialment aquests contra les malalties. Aquests talismans i amulets els servien no sols contra les malalties sinó també contra conjurs i malediccions enviats pels enemics. En el cas dels difunts aquests amulets eren col·locats al voltant de les mòmies o entre les benes per protegir el seu cos de la destrucció contra els mals esperits.
Així, en alguns dels darrers capítols del "Llibre dels Morts" es poden llegir descripcions de talismans que havien de protegir el difunt de l'abast del mal.
Tenien diversos noms com dyed o pilar d'Osiris , l'uraeus , el theth de cornalina, el Falcó d'or i el collaret d'or i el "Udyat" o Ull Màgic i l'escarabeu Kpr. En algun d'aquests talismans s'enregistraven textos màgics del Llibre dels Morts.
Les tombes egípcies i més concretament les cavitats disposades al pit i al voltant de les mòmies, han proporcionat i ens han llegat multitud de petits objectes de pedres semiprecioses com el jaspi, hematites, feldspat, lapislàtzuli i cornalina entre d'altres, a més de ceràmica esmaltada, pasta de vidre o fusta. Entre tots aquests objectes podem trobar una gran majoria que estan grollerament tallats, però altres són veritables joies i obres d'art. Eren els amulets que els antics egipcis van utilitzar amb gran profusió, sobretot a la Baixa Època. Aquests amulets segons ells estaven dotats de poders màgics, i no només protegien els morts sinó també els vius.
En algun d'aquests amulets s'enregistraven textos màgics del Llibre dels Morts. En algunes ocasions, els amulets reproduïen signes de caràcter jeroglífic que posseïen el màgic poder de la noció abstracta que venien a representar i que transmetien al seu portador. D'aquesta manera el “nivell” del paleta proporcionava estabilitat, la canya de papir joventut i vigor. El signe “Anj o ank”, la vida, el signe “Nefer” la bellesa i la perfecció. La varietat d'amulets era infinita. I les formes variades i sofisticades. Els amulets més comuns eren l'escarabat, el Dyed, l'Udyat, el Tet o el Nus d'Isis. Quan un mag creava un amulet, hi introduïa les forces màgiques P essencials per preservar la vida i garantir la immunitat d'un cos o d'una mòmia. Generalment per protegir completament una mòmia, calia utilitzar cent quatre amulets diferents, lligats als dits dels peus o als peus, i amb un ritual fer arribar i circular la "força màgica" a través de tot el cos abans d'arribar al cap. D'aquesta manera es protegia el mal sota totes les formes. A l'Antic Egipte es considerava una bona mare de família, aquella que tenia un coneixement profund de la màgia dels amulets, els quals utilitzava per posar els seus fills a recer de perills exteriors de tota mena i índole. Durant el seu creixement també afavorien l'amor, la vitalitat i l'èxit a la feina.
" Oh tu, Eesperit, que devores el teu propi braç
Allunya't del meu camí!
Doncs jo sóc Ra que s'eleva al Cel davant dels seus enemics!
Ja no podran fugir de mi. "
Conjur XI del Llibre dels Morts
