Translate

dimecres, 13 de juliol del 2016

L'AIGUADERA I ELS DOS ATUELLS


Diu aquesta història que una vegada va viure en un poble de la Índia una aiguadera. El seu ofici, tal com deveu saber, suposar o imaginar, era anar cada dia a la font a cercar aigua amb els seus dos atuells (dos recipients fets de fang) penjats a les puntes d’un pal que duia sobre les seves espatlles.

Un dels atuells però, all llarg dels anys, s’havia anat esquerdant i fent malbé, de tal manera que part de l’aigua es perdia pel camí. L’altre atuell, en canvi, era perfecte i mantenia intacte el seu contingut. 

I és clar, això passava cada dia.

L’atuell sense esquerdes estava molt cofoi i orgullós dels seus èxits ja que veia que era perfecte per la finalitat de dur l’aigua amunt i avall. L’altre atuell, però, se n’adonava i s’avergonyia de les seves esquerdes: és clar, per culpa seva l’aiguader perdia part de la càrrega d’aigua pel camí. I és per això que l’atuell esquerdat un dia va dir a l’aiguadera:

– Estic trist i avergonyit i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només aconsegueixes la meitat del valor que hauries de rebre pel teu treball. L’aiguadera, però, de forma sorprenent li va contestar:

– Demà, quan tornem a casa, vull que miris enrere en el camí. L’atuell esquerdat no entenia com era que l’aiguadera no estava enfadada i en canvi li havia respòs de forma tan misteriosa. L’endemà al matí, en el camí de tornada cap a casa, l’atuell esquerdat va fer tal com l’aiguadera li havia dit.

Quina sorpresa! Quan va mirar enrera va veure que una llarga filera de flors de tots colors s’estenia al llarg del camí, però només per la seva banda! És clar! Les flors havien nascut i crescut gràcies a l’aigua que, cada dia, regalimava per les seves esquerdes! L’altra banda del camí era, en canvi, seca, polsegosa i sense ni un bri d’herba.

L’aiguadera li va dir llavors :

– T’has adonat que les flors només creixen en la teva banda del camí ? Vaig voler aprofitar les teves esquerdes i vaig sembrar llavors de flors.

Cada dia les has regades i de tant en tant, jo he pogut collir-les. Si no fossis exactament com ets, amb la teva imperfecció i les teves esquerdes, no hagués estat possible crear aquesta bellesa…

Aquest conte hindú també forma part de la tradició oral d’altres zones d’Àsia com la Xina, Japó o el sudest asiàtic.



dijous, 7 de juliol del 2016

SHENG CHI



El Drac és el màxim exponent de la tradició xinesa representant el domini dels quatre elements (terra, aire, foc, aigua) i porta l'essència de la vida, en forma de alè celestial, conegut com sheng chi. Emet el txi còsmic que és el seu alè, en el qual es basa les teories del Feng Shui.

Les muntanyes, valls, rius, edificis i autopistes estan tots relacionats amb el cap, les urpes, la cua, les venes i la perla del drac, per establir el feng shui d'un lloc, aporta vida i concedeix poder en forma de les estacions de l'any, porta aigua amb la pluja, calor amb el sol, vent dels mars i terra per conrear. 

Sheng chi és l'energia lluminosa, refrescant, estimulant del Feng Shui que és beneficiosa per a la nostra salut i benestar. 

Podem experimentar-la quan caminem per la platja (l'alta quantitat de ions negatius és beneficiós per a la salut). L'energia que experimentem en un frondós bosc (en japonès té l'expressió de "bany de fusta"), així com en qualsevol lloc on la natura prosperi; en un ambient harmoniós interior amb un bon flux de l'energia Feng Shui, l'aire net i molta llum natural.

divendres, 1 de juliol del 2016

TSUKUBAI


Els dracs japonesos en general viuen a l'aigua. i sovint rumien en canviar a la forma humana (amb freqüència en forma de belles dones).

L'aigua es considera purificadora al Japó. Arreu trobem fonts d'aigua d'aquest tipus, conegudes com tsukubai, també són beneficioses pel seu efecte sedant que en sentir el degoteig de l'aigua ens calma també els nervis. 

Una tsukubai és un bol que en els temples budistes japonesos ofereix l'oportunitat de realitzar el ritual de purificació mitjançant el rentat de mans i esbandida de la boca. 

En aquest tipus de ritual de neteja també és costum entre els convidats que assisteixen a una cerimònia del te. 


El nom prové del verb tsukubau que significa "inclinar", un acte d'humilitat. Les Tsukubai solen ser de pedra, i sovint inclouen una petita bola col·locada per sobre de la part superior.

Nikkō Tōshō-gū 日光東照宮 És un santuari sintoista que es troba en Nikkō (Tochigi, Japó). Forma part dels "Santuaris i Temples de Nikkō", Patrimoni de la Humanitat reconegut per la Unesco.




Imatges:

Nikko Font - Naxart Estudi
Col·leccio de fotografies preses al Japo. El transitats carrers de Tòkio es barregen amb la serenitat dels Monestirs de Nikko i la seva natura.
http://fineartamerica.com/featured/nikko-fountain-naxart.html 

The dragon fountain in front of Rinnouji Temple in Nikko, Tochigi Prefecture. (1931) 
http://www.meijishowa.com/photography/1789/80121-0019-dragon-fountain

©John Lander
http://asian-images.photoshelter.com/image/I0000M7WIJ7Ej8Pw