2025: ANY NOU DE LA SERP DE FUSTA

L'Any Nou Xinès començarà el 29 de gener del 2025 i durarà fins al 16 de febrer del 2026. Això passa perquè l'astrologia xinesa segueix el calendari lunisolar (no el gregorià), el qual es regeix per les fases de la Lluna. Aquest inicia un nou cicle un cop succeeix la primera lluna nova durant el primer mes en curs, sempre que coincideixi entre el 21 de gener i el 20 de febrer. Per tant, amb la lluna nova sobre Peixos, programada al calendari lunar del 2025 per al 29 de gener, començarà el seu any 4723.

Aquest any nou serà el de la Serp de Fusta. Això ens indica que serà una jornada de transformacions i reestructuracions, molt afí a l'estada de Plutó a Aquari de la qual avisem tant. Serà un moment de reflexió i de trobar respostes que potser ens hem plantejat anteriorment, sobretot el passat any del Drac de Fusta. Encara que, sobretot, serà l'instant perfecte per, com a bones serps, mudar la nostra pell i convertir-nos en una nova millor versió de nosaltres mateixes. L'animal de la serp representa la resurrecció i saviesa,  per la qual cosa les possibilitats de transformació seran il·limitades. Així mateix, que l'element sigui la fusta indica que hem de fer plans a llarg termini i mantenir-nos al nostre lloc, però sempre obertes a modificacions.

Serà un any ple d'energia i oportunitats. Marca un cicle de renovació i transformació i és significatiu en l'astrologia xinesa, donat que la combinació de la Serp amb l'element Fusta no passava des del 1965, completant així un cicle de 60 anys. La Serp és coneguda per la seva intel·ligència i capacitat estratègica. El 2025 s'espera que aquest signe experimenti un any poderós, ple d'oportunitats per al creixement personal i la introspecció. La influència de la Fusta simbolitza creixement, creativitat i adaptabilitat, cosa que suggereix que les persones estaran més inclinades a reflexionar sobre les seves decisions i a planificar a llarg termini.

Ens portarà la poderosa energia de la Serp de Fusta. Aquesta serà una energia d'intuïció, intel·ligència i renovació que arriba per estimular els nostres canvis interns, la nostra manera de veure el món i per transcendir el que ens va deixar el Drac de Fusta que va marcar l'any xinès 4722. Aleshores, què millor que començar-lo amb la millor ona perquè ens porti tot el bo i allunyi tot allò negatiu?

LA SERP EMPLOMALLADA, ELS HOMES I EL PANÍS

Quetzalcóatl ('serp emplomallada')

Quetzalcóatl és el més gran mestre dels asteques, el guardià de la seva cultura i l'il• luminador de la humanitat. La Serp Emplomallda és un déu del vent i l'aigua i de la fertilitat de la terra i la ment. El fill del déu estrella, que té estrets vincles amb el cel i és el més gran inventor de la història asteca, després d'haver donat a la humanitat importants secrets com ara calendaris i llibres. Ell és el nombre oposat del seu germà bessó Tezcatlipoca, una llum que il•lumina la foscor misteriosa del seu germà, però no és menys perillós per a tot això, el seu temperament és igual a la de qualsevol altre en el seu panteó, i ell no necessita menys sang per sobreviure que ells.

Quetzalcóatl i el naixement de la Humanitat

Quan els déus van crear finalment el Cinquè Món, que estava buit de la humanitat en totes les persones havien estat assassinades a les calamitats dels primers quatre mons. Només podien ser completament refet a partir dels ossos dels seus avantpassats, però aquests ossos eren a Mictlán, l'inframon, sota l'atenta mirada de Mictlantecuhtli i Mictecacihuatl. Quetzalcoatl es va oferir a anar a l'inframón i advocar pel seu cas, però es va negar a cedir Mictlantecuhtli els ossos, dient que els morts han de romandre sempre en el seu regne. En lloc de complir amb aquesta sentència, Quetzalcoatl va robar els ossos i va fugir per les escales cap al món; sequaços Mictlantecuhtli el va caçar, i Quetzalcóatl va caure en un gran forat que havien cavat, deixant caure tots els ossos i trencant-se en trossos. Va poder fugir de l'inframón, però els ossos trencats no no van poder ser reconstruïts de nou junts per complet, donant lloc als éssers humans de diferents mides.

LA SERP EMPLOMALLADA, ELS HOMES I EL BLAT

En l'albada dels temps, la veritat encara és innocent i s'exposa sense més. Després, des d'aquesta perspectiva immemorial, potser l’autènticament diví fos humà, així en el seu tarannà més natural i manifest. El Prometeu grec així ens ho tradueix en el seu generós sacrifici. El seu altruisme heroic tan personal.

Com veurem tot seguit, el mateix succeeix amb la serp emplomallada, Quetzalcoatl, molt venerada deïtat dels antics pobles de Mesomèrica, en la seva ajuda a la gestació de la humanitat i, a més, la seva mítica ofrena del blat de moro, descobriment vital per als primers homes.

A la ciutat sagrada van congregar-se els déus més importants per conciliar, entre ells estaven els consternats Citlalinicue, Citlaltonac, Apantecuchtli, Tepanquizqui, Quetzalcóatl i Tezcatlipoca. Havien de debatre sobre qui habitaria la recentment fonamentada terra, sota els cels immensos acabats de forjar.

Llavors Quetzalcoatl es va avenir a resoldre el tortuós dilema. 

Baixant a Mictlan, el reialme d'ultratomba, i sol•licitant al seu monarca, el gran Mictlantecuhtli, que li lliurés els preciosos ossos dels avantpassats que tenia desats .

- Què faràs amb ells, Quetzalcóatl?

I un cop més va dir (Quetzalcóatl):

-Els déus es preocupen perquè algú visqui a la terra.

I  Mictlantecuhtli respongué:

-Està bé, fes sonar el meu cargol i dóna voltes quatre vegades al voltant del meu cercle preciós.

Però el cargol diví no té forat per on bufar. Quetzalcoatl demanà auxili dels seus amics els cucs, aquests perforaren el dur cargol i el deixaren llest. Quetzalcoatl cridà a les abelles que penetraren pels forats del cargol i li feren emetre amb el seu brunzit un eco del místic so desitjat. Davant això el sinistre Mictlantecuhtli, senyor dels morts, va haber de cedir. Li lliurà els ossos màgics a Quetzalcoatl.

Però de seguida, en la negror de la seva màscara de crani, es gesta la traïció. Li ordena als seus servidors que aturin a Quetzalcoatl en la seva partida, que no ha de poder portar-se el seu tresor preuat.

Davant això Quetzalcoatl decideix dur a terme una singular estratagema, li demanà al seu nahual, el seu doble silvestre i animal, que anès amb els servents del senyor dels morts per avisar que ell anirà a tornar-los molt aviat. El nahual a crits, així ho anuncia.

Però Quetzalcòatl no ho porta a terme; ha guanyat temps, fent un lligat amb els ossos d'home i de dona barrejats intentarà fugir, finalment, de l'ombrívola Mictlan.

Mictlantecuhtli furiós, es lamenta:

-Déus, de debò es porta Quetzalcóatl els meus ossos preuats?  Déus, féu un clot!

I els seus servents divins obeeixen: caven una fossa a la terra cremada. Quetzalcoatl en intentar sortejar-los, és sorprès  de sobte per una guatlla. La Serp Emplomada mor d'espant i cau a la fossa. Els ossos es dispersen al seu entorn i després són rosegats per les guatlles voraces.

Quetzalcoatl reviu llavors i demana consell al seu nahual, la seva  natural alteritat:

- Què faré, nahual meu?

I aquesta li respongué:

-Com que la tasca ja ha sortir malament, que surti com sigui.

D'aquesta manera Quetzalcoatl reuneix els ossos i abandona finalment Mictlan. Algun temps després amb la seva preuada càrrega al damunt  arribà a Tamoanchan, lloc sagrat i de sortilegi perenne. Allà la gran Cihuacóatl, patrona de la fertilitat, li ajudà, molent els ossos. A continuació escamparen la pols sobre un gibrell màgic.

Quetzalcoatl llavors punxa el seu membre i ruixa de la ferida practicada amb abundant sang  per sobre la dita pols.

De la barreja sorgeixen els primers homes. 

Quetzalcóatl i els altres déus vetllaren i feren penitència sobre el prodigi obtingut.

Després proclamaren:

-Han nascut, oh déus, els macehuals (els merescuts per la penitència).

Però els humans, els macehuals, necessiten aliment.

En això Quetzalcoatl ha observat a una formiga fugir amb un gra de blat de moro a la seva esquena per internar-se amb ell a la Muntanya del nostre Sustent. Quetzalcoatl interrogà la formiga sobre la procedència del blat de moro, però l' insecte es rebel•là i no li confessa res. 

Finalment cedeix: li mostrarà el lloc desitjat al déu.

Quetzalcòatl es transformà en una formiga negra, i juntament amb la formiga vermella recuperaren un gran cabal de gra. A continuació Quetzalcoatl el portà fins Tamoanchan on déus i homes van menjar fins afartar-se.

(Cites del Códice Chimalpopoca, Leyendas de los soles, folio 77, 

trad. Miguel Leon Portilla)

Més informació:

• http://biblioteca.universia.net/html_bura/ficha/params/title/codice-chimalpopoca-anales-cuauhtitlan-leyenda-soles/id/37878256.html
• http://www.columbia.edu/~pk2113/Article%20PDFs/Legend%20of%20the%20Suns.pdf
• http://www.librosintinta.in/biblioteca/ver-pdf/www.looculto.alojamientogratuito.info/otroscasos/calendarioazteca/Codice%20Chimalpopoca.pdf.htx

PERQUÈ LI DIEM SERP QUAN ÉS UN DRAC?

Amèrica

La majoria dels autors criden serps als dracs mesoamericans, però ja que etimològicament la paraula drac significa serp llavors prendrem el terme coatl com drac en el cas dels éssers mitològics esmentats a continuació en lloc del significat literal "serp" per diferenciar-les serps i escurçons, les que tenen els seus propis significats.

Mesoamèrica

A la Mesoamérica prehispánica ha una gran tradició de veneració a la serp com a animal sagrat. En aquest intercanvi cultural degut en gran mesura a les constants guerres de conquesta d'alguns imperis mesoamericanos i l'intercanvi comercial de d'altres, no era de sorprendre que molts pobles compartissin no només creences, sinó que els déus estrangers sobtadament formessin part integral d'un panteó donat. D'aquesta manera les criatures mitològiques també eren absorbides per la gent i incloses en el folklore i religions d'aquestes nacions.

Algunes característiques gairebé sempre presents en les serps mesoamericanes són:
 Cos serpentino o de serp.
 Plomes (en tocat o com a símbol de divinitat).
 Capacitat de volar.
Així doncs, exemples dels dracs mesoamericanos són:

Nahuas

Si bé els nahuas són un grup ètnic, la seva cultura va influenciar als pobles adjacents, particularment als que van adoptar la seva llengua, com els asteques que es van assentar a la Vall i es van convertir més tard en mexicas, però aquestes categories de dracs eren reconegudes per la majoria de les cultures natives del Valle de Mèxic.

Ehécatl - Serp de vent.

Deien els antics nahuas que el drac de vent escombrava amb el seu alè la terra preparant-la per rebre el regal de l'aigua divina, d'aquesta manera s'explicaven que el vent que bufa anunciant la imminent pluja.

Mazacoatl - Serp cérvol.

Aquest tipus de serps són vicioses, meitat cérvol meitat serp, és un ésser que gaudeix al seduir els mortals per després devorar-los. Exerceix un paper similar al de les sirenes o les harpies de la mitologia grega.

Ocelocoatl - Serp Jaguar. La serp jaguar té la meitat anterior del cos com el d'un jaguar i de la cintura a la punta de la cua té el cos d'una serp. Aquesta simbolitza la terra (jaguar) i l'aigua (serp) en relació depenent la una de l'altra.

Quetzalcóatl - Serp preciosa.

 La traducció literal anteriorment usada de 'serp emplumada' ha anat canviant conforme a noves troballes i interpretacions de les cultures nahuas. El terme "quetzalli" en el cas de Quetzalcoatl3 significa preciós a causa del plomatge lluent del drac, recordem que les plomes eren utilitzades pels pobles americans a manera de joies i les plomes del quetzal eren les més precioses de totes, per això el terme hagi passat de 'serp emplumada' a 'serp preciosa' o 'bella serp voladora' que és un terme més conceptual i no una mera traducció literal. Així bé, la serp preciosa posseeix un plomatge de brillants colors on predomina el verd turquesa, a més d'un gran tocat de plomes envoltant el seu cap a manera de cabellera. I en una piràmide està representat que en l'equinoccio baixa una serp del cel. Apareix representat en moltes cultures com a ornament en moltes parts, des atuells ornamentades fins temples i edificis. La serp preciosa és gairebé exclusivament identificada amb el déu tolteca Quetzalcóatl, el que va ser reverenciat per múltiples cultures del Valle de Mèxic com els teotihuacanos, els propis toltecas i fins als tenochcas, com podrem evidenciar en l'art de qualsevol d'aquests pobles. Alfonso Caso ho tradueix com "el meu bessó preciós", pel fet que Venus apareix a un costat i altre del cel, representant a Quetzalcóatl i Tezctlipoca, segons sigui de matí o quan es fa de nit.

Xiuhcóatl - Serp de foc.

 Es tracta d'una serp color verd turquesa que es pot veure en els cels nocturns quan creua el firmament a tot córrer com a estrella fugaç. La seva aparença és similar a la de la 'serp preciosa', però es pot diferenciar ja que en algunes ocasions és representat com vermell amb flamas turquesa al voltant del seu cos i amb un tocat de llargues plomes en comptes de la cabellera característica de la serp preciosa , a més, sovint es representa amb un cascavell a la punta de la cua.

Maies (Quitxés)

Tepew i Kukumatz: segons les històries del Popol Vuh, Tepew i Kukumatz van ser dos déus que van prendre forma de serps i van donar forma i ordre a tot el creat per Cor del Cel a partir del caos primitiu. Cal destacar que Kukumatz comparteix moltes característiques amb el maia Kukulkan o el tolteca Quetzalcóatl.

No obstant això, diversos estudiosos de les cultures mesoamericanes no consideren correcte utilitzar el concepte de "drac", per referir-se a les serps sagrades objecte de culte d'aquests pobles.

Amèrica del Sud

Entorn de Els Andes es creia en el poder que exercien les "serps de l'abisme marítim i de la muntanya esplendorosa". Aquestes eren criatures de grans proporcions que també són considerats dracs. Així per exemple, les que es veneraven als Andes centrals difereixen d'aquelles dels extrems de l'Imperi Inca (Exemple: pobles natius de Perú o Bolívia).

Les bèsties de la major part de Sud-amèrica estaven àmpliament relacionades amb enormes serps que es remuntaven amb els orígens de la humanitat, coincidint amb altres regions del planeta. Però, a diferència del vell món, aquests dracs no presenten unicitat ni en les seves característiques predominants ni en les seves actituds, tot i ser d'aspectes semblants. De fet, com dracs mantenien una història de conflictes entre si que es remunta al primitiu passat de les cultures americanes. La llegenda de Tingues Tingues i Cai Cai Vilu reflecteix això, en enfrontar dues serps (Mar i Terra) pel futur del poble Maputxe.

Per als Muiscas, poble indígena de Colòmbia, creien en Chiminigagua, déu creador en forma de serp de foc sota a la sagrada llacuna de Iguaque, i va crear als pares de la humanitat, Bachué i el seu jove acompanyant, van viure i van tenir fills, que després d'un temps els deixarien fins convertir-se en dues serps aquàtiques per vigilar el seu poble, dins de la llacuna de Iguaque, temps després el primer Zaque de la sabana de Bogotà, Fill de Sue o el sol (o de Chia, la Lluna o deïtat maligna) era un home en forma de drac de color verd.

http://www.famsi.org/research/loubat/Borbonicus/thumbs0.html

 Galarza, Joaquín (1997), "Los códices mexicanos" en Arqueología Mexicana, IV (23): 6-15, enero-febrero de 1997, México.
 Gutiérrez Solana, Nelly (1992), Códices de México. Historia e interpretación de los grandes libros pintados prehispánicos, Panorama, México.
 Escalante Gonzalbo, Pablo (2010), Los códices mesoamericanos antes y después de la conquista española. Historia de un lenguaje pictográfico, Fondo de Cultura Económica, colección Antropología, 413 p., OCLC 666239806.
 INAHTV, Los códices. Playlist de documentales creados por el INAH. Publicada en Youtube por el blog mesoamericanista Mexique Ancien el 6 de diciembre de 2010.

http://es.wikipedia.org/wiki/Drag%C3%B3n