Translate

dimecres, 31 d’octubre del 2012

CANT A LA MARE II































Al principi la seva altra meitat la va satisfer de ventura;

MÉs amb el temps es va sentir neguitosa, 

la seva ànima insegura.

Estimava al seu blanc amic, el seu complement adorat,

Però alguna cosa li mancava, 

part del seu amor veia desaprofitat.

La Mare era. D'alguna cosa en espera.


Va desafiar al caos, a les tenebres, al gran buit,

Per trobar l'espurna donadora de vida en un confí ombrívol.

La foscor era absoluta, el remolí, aterridor.

El caos es gelava, i va acudir a Ella a la recerca de calor.

La Mare era coratjosa. La seva missió, atzarosa.

Auel, Jean M. La tierra de las cuevas pintadas. 2011

dimecres, 17 d’octubre del 2012

CANT A LA MARE I


En el caos del temps, en la foscor tenebrosa, el remolí va donar a llum a la Mare gloriosa. Va despertar ja conscient del gran valor de la vida, el fosc buit era per a la Gran Mare una ferida. La Mare sola se sentia. A ningú tenia.

Al cor de la Mare niava una immensa pena, el seu fill i Ella per sempre separats, aquesta era la condemna. Sospirava pel nen que en un altre temps va ser el seu centre, i una vegada més va recórrer a la força vital que portava dins. No podia donar-se per vençuda. El seu fill era la seva vida.

A la Dona i l'Home havia desitjat engendrar, i el món sencer els va obsequiar a manera de llar, tant el mar com la terra, tota la seva Creació.

Explotar els recursos amb prudència era la seva obligació.

De la seva llar havien de fer ús, sense caure en l'abús. Als Fills de la Terra la Mare concedir els dons necessaris per sobreviure, i després va decidir atorgar-los la alegria de compartir i el do del plaer, pel qual s'honra a la Mare amb el gaudi de jeure.

Els dons apresos estaran quan a la Mare honraran.

La Mare va quedar satisfeta de la parella que havia creat. Els va ensenyar a estimar-se i respectar-se en la llar formada, i a desitjar i buscar sempre la seva mútua companyia, sense oblidar que el do del plaer de la Mare provenia.

Abans de la seva última ranera, els seus fills coneixien ja l'amor. Després els fills seva benedicció donar, la Mare va poder reposar.

Auel, Jean M. La tierra de las cuevas pintadas. 2011

dilluns, 15 d’octubre del 2012

4rt XACRA EL DEL COR


EL SEU MANTRA





MAYTE


Nombre Femenino de origen Vasco.



Del vasco amada. 
Es una variante de Encarnación.

Análisis por numerología del nombre Maite o Mayte.

Naturaleza Emotiva:

Naturaleza emotiva y activa. 
Se expresa por medio de la perseverancia, las asociaciones, el planteamiento y el asentamiento. 
Ama las innovaciones y las realizaciones. Le gusta ser asistido y apoyado.

Naturaleza Expresiva:

Complaciente. 
Se expresa en la conciliación de intereses opuestos y en la atención al detalle. 
Ama la responsabilidad y la legitimidad.

Talento Natural:

Es mente de pensamiento eficiente. 
Se expresa como pensador original y realizador cabal, tanto al considerar las cosas como en su manera de proceder. 
Se agiganta en las empresas sin precedente, unas veces para hacer surgir lo nuevo y otras para dar a lo viejo nuevos servicios, en ambos casos, con miras al presente y al futuro. 
Ama lo práctico.
Podría destacar en profesiones como inventora, aviadora, ingeniera, maestra, comerciante, líder, administradora, o en los campos automotriz, aeronáutico o eléctrico


En  euskera, el nombre Maite significa amor/amada.

Mayte

Significado:
Amada. De origen vasco. 
Variante: Maitena. 

Caracteristicas:

Tiene una personalidad creadora y artística, es una gran comunicadora, sensible a los 
demás. 

Le gusta trabajar en equipo.

Es práctica e inteligente, saca máximo partido de sus habilidades naturales. 

Tiene gran capacidad de persuasión. 

Amor:

Le gusta sorprender a su pareja  en todo momento.
más info:

http://es.wikipedia.org/wiki/Maite
http://www.misabueso.com/nombres/nombre_maite.html
http://www.elalmanaque.com/santoral/julio/28-7-maite.htm
http://www.mundodescargas.com/significado_nombres/mujer/m/etimologia_mayte.htm

http://www.tuparada.com/nombres/significado-del-nombre-mayte/17017

dijous, 4 d’octubre del 2012

LA LLEGENDA DE SANT FRANCESC


LLEGENDA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS



La benedicció de Sant Francesc al germà Lleó és un dels tres autófrafs que es conserven del Sant d'Assís. Aquesta i les lloances al Déu altíssim es conserven al Sacre Convent d'Assís i la carta que Sant Francesc va escriure al germà Lleó es guarda a la catedral de Espoleto.
La Benedicció de Sant Francesc és un pergamí de deu centímetres d'ample per catorze de llarg en el qual es llegeix:

El Senyor et beneeixi i et guardi;
t i mostri la seva faç i tingui misericòrdia de tu.
Torneu a tu la cara i et doni la pau.
El Senyor et beneeixi, germà Lleó.

En un inventari de les relíquies del Sacre Convent d'Assís, acabat i signat el 15 de febrer de 1338, es recorda un marc de fusta amb vidre "amb la benedicció que Sant Francesc va donar al seu company el germà Lleó". En un altre inventari de 1473, la benedicció es troba ja en un reliquiari de plata: "en què es troba l'escrit de mà de Sant Francesc". Actualment es conserva en un reliquiari de plata del segle XVII a la Capella de les Relíquies de la Basílica de Sant Francesc a Assís.

Segons explica Tomàs de Celano en la seva segona Llegenda de Sant Francesc: "Un dels companys del Sant desitjava amb molt afany tenir per escrit, perquè li confortase, alguna de les paraules del Senyor, acompanyada d'una breu anotació manuscrita de Sant Francesc. Creia, en efecte, que amb això desapareixeria una temptació molesta que el turmentava. Encara que es consumia en aquest desig, li donava por descobrir al Sant, però a qui no l'hi va manifestar l'home, l'hi va revelar l'Esperit.

Un dia diu el benaurat Francesc al germà i li diu: "porta-me'n paper i tinta, perquè vull escriure unes paraules del Senyor i les seves lloances que he meditat en el meu cor". Quant els va tenir a mà, escriure de pròpia mà les lloances de Déu i les paraules que va voler, i, finalment, la benedicció per al germà, a qui va dir: "Pren per a tu aquest plec i conserva'l acuradament fins al dia de la teva mort ". A l'instant desapareix del tot la temptació "(2C. 49).

Aquest company de Francisco era el germà Lleó, natural d'Assís, que va ser secretari i confessor del Poverello. Després de la mort de Sant Francesc va estar en diversos convents, com en el de Sant Simó de Espoleto, on deixa la carta que li va escriure Sant Francesc. Resideix també a La Porciúncula, on mor el 15 novembre 1271. Va ser enterrat al Sacre Convent.

La benedicció que escriu Francesc, poc després de la impressió de les nafres, és la benedicció solemne sacerdotal del llibre dels Nombres (cf. Núm 6, 24-27). La signatura amb la TAU, el traç vertical divideix el nom del germà Lleó.

El germà Lleó va anotar posteriorment en el pergamí amb tinta vermella: "El benaurat Francesc escriure de pròpia aquesta benedicció per a mi, germà Lleó". I sota el crani, signe del primer Adam salvat amb la mort en creu del segon Adam, Jesús, el germà Lleó apunta: "També de pròpia va fer el signe TAU i el cap".

http://www.padulcofrade.com/monograficos/leyendas_y_tradiciones/san_francisco_de_asis.htm