Translate

dimarts, 23 de juny de 2020

NIT DE SANT JOAN III: RITUALS 2020


Ritual d'invocació al sol del solstici d'estiu el 23 de Juny, el sol aquesta a plena força i ens donarà el necessari per aconseguir la il·luminació en la nostra vida. Contingut del ritual del solstici d'estiu:

DEIXAR ENRERE

Espelma taronja
Paper o full de llorer
Farcellet d’herbes
Aigua de Sant Joan

En el paper o full de llorer escriurem allò que no ens cal dur amb nosaltres en el nou cicle. Allò que volem deixar enrere. Ho recitarem set cops en veu alta i en acabar ho cremarem amb l’espelma taronja que deixarem cremar fins el final. Les cendres les enterrarem prop un arbre o planta. 



FARCELLET DE SANT JOAN

Cosirem a mà un farcellet on introduirem els 8 elements després de hagin passat la nit del 23 a serena un cop eixutes de la rosada de Sant Joan i tancarem el farcell amb una cinta amb set nusos. Un nus per cada bon desig que vulguem assolir.


Element 1 .- ESPÍGOL-LAVANDA-LAVANDER
neteja energies negatives, especialment de la llar i aixeca els ànims dels que hi viuen en ella.
propicia la sanació i la neteja espiritual
redueix l’estrès i l'ansietat
facilita l'obertura a la consciència superior
atrau l'èxit i l'amor
portar-la a sobre ajuda a foragitar les pors

Element 2.- ROMANÍ-ROMERO-ROSMARY
Neteja energètica
ajuda a trobar l'amor
portar-la aporta amor, felicitat, salut i sort
conserva la memòria i la joventut

Element 3.- LLORER-LAUREL-BAY
Associat a la immortalitat
protector i purificador d'ambients
foragita el mal i les energies negatives
portar-lo aporta sort, fortuna i clarividència per resoldre els problemes

Element 4.- SÀLVIA-SALVIA-SAGE
ajuda a la superació d'entrebancs i amb la solució de problemes
potencia la resta d'herbes
atrau la sort, la fortuna i els calers
el fum treu l'energia negativa dels llocs i les persones
allunya les malalties i els accidents

Element 5.- CLAU-CLAVO-CLOVE
aporta facultats per a l'amor
facilita l'anticipació cap els SENTIMENTS DELS ALTRES
ajuda a paralitzar i neutralitzar les energies negatives

Element 6.- CANYELLA-CANELA-CINNAMON
afavoreix l'espiritualitat, l'èxit, la sanació, el poder en totes les seves vessants: psíquiques i materials
afavoreix el desig sexual
enforteix el físic i aporta energia

Element 7.-PEDRA DE SAL- PIEDRA DE SAL- SELT ROCK
neteja ets txacres
purifica la llar
allunya la mala astruga
alleugereix malalties i dolors
protegeix
absorbeix i transmuta les energies negatives
*es pot substituir per sal de l’Himàlaia

ELEMENT 8 POLS MÀGICA-POLVOS DE ORO-GOLD/MAGIC 
representa els mitjans i la suma de les nostres energies per dur a terme tots els nostres somnis i il·lusions.
*es pot substituir per algun element daurat (cinta, purpurina, paper...)



AIGUA MÀGICA DE SANT JOAN

7 plantes medicinals a l'aigua màgica de Sant Joan

Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull en aigua que hagin portat de 7 fonts. Les 7 herbes clàssiques recollides per la tradició popular són les següents:

1. FONOLL (Foeniculum vulgare)

Es creu que aquesta planta, d'ampli ús culinari, espanta els mals esperits i a el mal d'ull, i fins i tot es diu que portar una branqueta a la sabata esquerre manté lluny a les paneroles.

No obstant això, en el pla medicinal està demostrat que és molt efectiva contra les inflamacions, les males digestions (té propietats diürètiques i digestives) i l'asma. Així mateix, resulta molt útil per als rentats d'ulls en cas d'inflamació ocular i també ajudaria a augmentar la secreció de la llet materna. 

2. FALGUERA MASCLE (Dryopteris filix-mas)

Una altra de les 7 herbes bàsiques que cal incloure en el "aigua de Sant Joan". Molt verinosa, és un dels antiparàsits naturals més efectius que existeixen a la natura, de manera que antany era molt utilitzada contra les tenies. Així mateix, tradicionalment també s'usava contra les afeccions de la melsa.

La llegenda assegura que aquesta planta floreix només durant la nit del 23 de juny, just a mitjanit, i que el matí següent torna a la seva forma habitual. Aquestes flors servirien per realitzar encanteris. A més, també es creia que les bruixes utilitzaven les llavors de la falguera per tornar a la gent invisible.

3. PIORNO O GINESTA NEGRA (Cytisus scoparius)

Planta sagrada per als celtes, es tracta d'una espècie tòxica per al bestiar però indispensable en tot "tros" com cal, atès que des de sempre l'ha considerat molt útil per "escombrar" els mals esperits. I el d'escombrar té la seva raó de ser, ja que precisament aquesta planta es feia servir per fabricar escombres amb les que es escombrava l'interior de les cases creient que així es purificaven i protegien.

Té una olor semblant a la mel i se li atribueixen propietats purgants, diürètiques i tòniques per al cor. Fins i tot ha estat usada per a tractar tumors. 

4. HIPÈRIC O HERBA DE SANT JOAN (Hypericum perforatum)

Els curanderos porten tota la vida fent servir l'hipèric o herba de Sant Joan com a cicatritzant i antisèptic, si bé avui la ciència ja ha demostrat les seves potents efectes antivirals i antibacterians, astringents, diürètics i antidepressius.

La creença popular també suggereix que cremant-dins de casa s'espanta als dimonis. I, encara que la planta es troba en ple creixement en aquesta festivitat, antigament es creia que les seves fulles segregaven un oli vermell a final d'agost -precisament quan Sant Joan Baptista va ser decapitat-, i que les bruixes esperaven a aquest moment per utilitzar-la.

5. LA MALVA COMUNA (Malva sylvestris)

Gràcies al seu contingut en mucílags calmants, aquesta planta posseeix una gran capacitat curativa davant de casos de bronquitis, refredats i tos. 

Aquest mateix efecte suavitzant actua en cas necessari sobre les mucoses digestives, de manera que la malva també és útil davant trastorns digestius i afavoreix el trànsit intestinal. I així mateix és molt eficaç en cas de cremades, inflamacions cutànies i picades d'insectes, a l'igual que davant problemes de nervis o ansietat. 

6. EL ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Aquesta espècie aromàtica tan utilitzada en cuina segueix usant-se avui dia com a remei natural eficaç contra la bronquitis i l'asma, els mals de coll, el reumatisme, l'artritis i els trastorns de el sistema circulatori. Posseeix virtuts cicatritzants, tòniques i estimulants, per la qual cosa també resulta molt útil contra el desànim i la depressió, i fins i tot fa créixer el pèl. 

Segons la creença popular, és la planta que millor purifica i protegeix les llars, de manera que antigament es cremava quan hi havia malalts a casa. A més, es creia que olorar la seva fusta feia preservar la joventut.

7. LA MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora)

També coneguda com revetlla olorosa, és molt digestiva, pel que resulta molt eficaç contra els mals de panxa i els gasos, encara que també en cas de mal de cap.

Aporta una olor fantàstic a la barreja de les herbes de Sant Joan. Es deia que mai podia faltar al gibrell si una dona jove desitjava trobar marit, ja que és la planta dels ritus i encanteris amorosos per excel·lència.

I, com a curiositat, cal saber que es creu que va ser el costum d'utilitzar aquesta planta durant les celebracions d'aquesta nit la qual va acabar donant el nom de revetlla a la celebració de qualsevol festa popular. 

Fins aquí les 7 plantes més conegudes i encara més usades en l'elaboració del "aigua de Sant Joan". No obstant això, segons la zona alguna tendeix a substituir-se, per exemple, per rosa silvestre (Rosa canina), que a més de la seva intensa aroma aporta propietats tòniques i astringents per a la pell. O per farigola (Thymus vulgaris), per ruda (Ruta graveole).


NIT DE SANT JOAN II: CATALUNYA


Són molts els rituals i les creences pròpies de la nit de Sant Joan, però tots giren al voltant de la glorificació del foc. Els rituals entorn del foc tenen els seus orígens en l'antiga creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere.

Saltar la foguera per purificar-se.
La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats.
Per guarir les malalties o fer forts els infants, acostar-se al foc.
Llençar objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després, com a mètode purificador.
Antigament, les joves llençaven garlandes trenades per elles als seus estimats a través de les flames, i ells havien de recollir-les abans de caure al foc.
També es cremava alguna cinta a la llar per procurar protecció dels seus habitants i animals.
Es diu que si una brasa o espurna et cau sobre la roba durant la foguera, la persona es casarà abans que acabi l'any.
Tradicionalment es llençaven brases als pous per purificar l'aigua.
Les cendres tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els èczemes i eviten la suor de les mans.


D'altra banda, es creu que les aigües tenen unes propietats que les fan beneficioses la nit del 23 de juny.

Banyar-se al mar o en algun gorg al punt de la mitjanit es creia que conservava la salut del cos i el bon estat de la pell.
Rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava beneficiós evitant l'envelliment.
Es creia que rentar-se els ulls amb l'aigua de mar cada matinada de Sant Joan a Sant Pere donava salut a la vista.
És tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a la gent que ho demana.
Mullar-se el cabell la nit de Sant Joan fa que creixin més i millor.
Si les dones es renten la cara aquesta nit, estan més belles la resta de l'any.

Es considera que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i són molts els rituals que es fan aquesta nit per atreure bones vibracions i energies positives. És el moment idoni per demanar o invocar els esperits bons perquè ens ajudin.

Anoteu en un paper un desig o alguna cosa que vulgueu oblidar o que no vulgueu tenir aquest any. Quan siguin les 12 de la nit cremeu el paper a la foguera.
Per atreure la sort, posar-se d'esquena al mar totalment despullat i mirant a la Lluna.
Posar 7 flors sota el coixí farà que vegis el futur en somnis.
Les plantes collides durant aquesta nit tenen propietats guaridores, però s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.