ZAZEN

QUÈ ÉS QUÈ ZAZEN

El zazen és un tipus de meditació budista desenvolupada per l'escola Soto japonesa. Aquesta pràctica no és només una tècnica de meditació, és una de les pràctiques més conegudes a Occident del Zen La difusió d'aquesta forma de Zen a Europa sol atribuir-se al japonès Taisen Deshimaru, encara que existeixen altres mestres i agrupacions.

El Zazen és la pràctica en la clàssica postura del Buda assegut en posició del lotus. Sovint es veu aquesta posició en estàtues de Buda a través de tot Orient: un home tranquil amb els ulls mig tancats, l'esquena dreta, les cames creuades en posició de "lotus". En el zazen això se sol fer sobre un petit coixí rodó anomenat zafu en japonès, que ajuda a bascular la columna.

Hi ha diferents aproximacions al zazen. Algunes postulen el flux natural de la respiració i una posició còmoda, mentre que altres posen especial èmfasi en assegurar físicament una postura correcta. Les primeres són sens dubte les més tradicionals i que més apareixen en els textos històrics. Entre aquelles que emfatitzen el component físic trobem la del monjo japonès Taisen Deshimaru, qui a partir de 1970 estendrà una xarxa de centres per tot Europa i que encara avui és la forma majoritària de conèixer el zen a Occident. La regulació de la respiració i la postura de la columna, cames i mans són essencials.

Tanmateix, encara que en el tema físic hagin diferents enfocaments, en l'aproximació doctrinal al zazen les diferències gairebé no existeixen. Es requereix una atenció constant però tranquil·la per part del practicant. El pensament s'allibera, ni pensa ni deixa de pensar. Es deixa passar. No s'adhereix ni rebutja, com si les ràfegues mentals fossin núvols que travessen el cel sense deixar rastre. Aquesta tranquil·la i atenta contemplació portarà al seguidor a descobrir la seva naturalesa búdica "tal com quan deixem de remoure l'aigua d'un estany podem per fi veure el fons".

En japonès a aquesta acció de seure se'n diu shikantaza, que al costat del mushotoku o absència d'intenció, es conforma així una disposició en la pràctica budista on s'implica per si mateixa l'existència de la "il•luminació" ara mateix, és a dir en la comprensió d'aquesta mateixa disposició. És a dir, és un ensenyament on el simple fet de seure és ja un acte d'harmonia plena, de convertir-se en Buda. Per tant és pràctica i ensenyament alhora. És també anomenada la pràctica de la no-pràctica. El principal exponent d'aquest ensenyament en sense dubtes el monjo Dogen, l'obra principal "Shobogenzo" ve a ser la guia fonamental de pràctica i ensenyament de l'escola Soto.

Els mesos i els dies són viatgers de l'eternitat.

L'any que se'n va i l'any que arriba també són viatgers.

-Basho.

La pràctica de zazen és el secret del zen

«Zazen és difícil, ho sé. Però practicat a diàri és molt efectiu per a l'ampliació de la consciència i el desenvolupament de la intuïció.

Zazen no només genera una gran energia, també és la postura del despertar. 

Durant la pràctica no cal intentar aconseguir el que sigui.

Sense objecte, és únicament concentració en la postura, 

la respiració i l'actitud de l'esperit. »

Mestre Taisen Deshimaru

LA POSTURA

Asseguts al mig del zafu (coixí rodó), es creuen les cames en la posició de lotus o de mig lotus. Si això no és possible, i es creuen les cames simplement sense posar el peu a la cuixa oposat, tot i així és essencial que els genolls empenyin el pis. La columna vertebral ben dreta, el mentó entrat i clatell estirada, el nas en la mateixa línia vertical que el melic, s'empeny la terra amb els genolls i el cel amb el cap.

Es posa la mà esquerra a la mà dreta, les palmes cap al cel, els polzes es toquen, formant una línia dreta. Les mans descansen en els peus, els cants en contacte amb l'abdomen. Les espatlles estan relaxats. La punta de la llengua toca el paladar. La vista està posada aproximadament a un metre de distància a terra sense mirar res en particular.

LA RESPIRACIÓ

La respiració zen no es pot comparar amb cap altra, és molt antiga, en sànscrit es va cridar 'anapanasati', només pot sorgir d'una postura correcta. Abans de tot es tracta d'establir un ritme lent, forta i natural, basat en una expiració suau, llarga i profunda. L'aire s'expulsa lentament i silenciosament pel nas, mentre que la pressió a causa de l'expiració, baixa amb força al ventre. Al final de l'espiració, la inspiració es fa naturalment. Els mestres comparen l'alè zen amb el mugir de les vaques o amb l'expiració d'un nadó que crida nounat.

L'ACTITUD DE L'ESPERIT

Asseguts en zazen, deixem que les imatges, els pensaments, les construccions mentals, que sorgeixen de l'inconscient, passin com núvols pel cel - sense oposar-se ni agafar-se a ells. Com els reflexos en un mirall, les emanacions del subconscient passen i passen una altra vegada i acaben per esvair-se. I arribem a l'inconscient profund, sense pensament, més enllà de tots els pensaments (hishiryo), veritable puresa.

Aquesta actitud d'esperit sorgeix naturalment d'una concentració profunda en la postura i la respiració, i permet així controlar l'activitat mental, resultant una millora en la circulació cerebral.

En efecte el còrtex (seu del pensament conscient) descansa durant zazen, mentre que la sang flueix cap a les capes més profundes del cervell, les quals es desperten d'un estat de somnolència, ja que estan més ben irrigades. La seva activitat fa l'efecte de benestar, serenitat, calma, alliberant totalment despert, les ones cerebrals del son profund 'alpha' i 'theta' (consulteu amb respecte a aquest tema les investigacions fetes a la universitat de Komazawa al Japó)

EL ZEN ÉS MOLT SIMPLE, I ALHORA FORÇA DIFÍCIL DE COMPRENDRE.

ÉS QÜESTIÓ D'ESFORÇ I DE REPETICIÓ, COM LA VIDA.

SIMPLEMENT ASSEGUT, SENSE OBJECTE NI ESPERIT DE PROFIT, SI LA  POSTURA, LA RESPIRACIÓ I L'ACTITUD I L’ ESPERIT ESTAN EN HARMONIA, ENTENENT EL VERITABLE ZEN, ES PERCEB LA NATURALESA DE BUDA.

http://www.librosbudistas.com/tema/zen
http://www.baolin.org/biblioteca_baolin.html