LA LLEGENDA DE SANT FRANCESC

LLEGENDA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS

La benedicció de Sant Francesc al germà Lleó és un dels tres autófrafs que es conserven del Sant d'Assís. Aquesta i les lloances al Déu altíssim es conserven al Sacre Convent d'Assís i la carta que Sant Francesc va escriure al germà Lleó es guarda a la catedral de Espoleto.

La Benedicció de Sant Francesc és un pergamí de deu centímetres d'ample per catorze de llarg en el qual es llegeix:

El Senyor et beneeixi i et guardi;

t i mostri la seva faç i tingui misericòrdia de tu.

Torneu a tu la cara i et doni la pau.

El Senyor et beneeixi, germà Lleó.

En un inventari de les relíquies del Sacre Convent d'Assís, acabat i signat el 15 de febrer de 1338, es recorda un marc de fusta amb vidre "amb la benedicció que Sant Francesc va donar al seu company el germà Lleó". En un altre inventari de 1473, la benedicció es troba ja en un reliquiari de plata: "en què es troba l'escrit de mà de Sant Francesc". Actualment es conserva en un reliquiari de plata del segle XVII a la Capella de les Relíquies de la Basílica de Sant Francesc a Assís.

Segons explica Tomàs de Celano en la seva segona Llegenda de Sant Francesc: "Un dels companys del Sant desitjava amb molt afany tenir per escrit, perquè li confortase, alguna de les paraules del Senyor, acompanyada d'una breu anotació manuscrita de Sant Francesc. Creia, en efecte, que amb això desapareixeria una temptació molesta que el turmentava. Encara que es consumia en aquest desig, li donava por descobrir al Sant, però a qui no l'hi va manifestar l'home, l'hi va revelar l'Esperit.

Un dia diu el benaurat Francesc al germà i li diu: "porta-me'n paper i tinta, perquè vull escriure unes paraules del Senyor i les seves lloances que he meditat en el meu cor". Quant els va tenir a mà, escriure de pròpia mà les lloances de Déu i les paraules que va voler, i, finalment, la benedicció per al germà, a qui va dir: "Pren per a tu aquest plec i conserva'l acuradament fins al dia de la teva mort ". A l'instant desapareix del tot la temptació "(2C. 49).

Aquest company de Francisco era el germà Lleó, natural d'Assís, que va ser secretari i confessor del Poverello. Després de la mort de Sant Francesc va estar en diversos convents, com en el de Sant Simó de Espoleto, on deixa la carta que li va escriure Sant Francesc. Resideix també a La Porciúncula, on mor el 15 novembre 1271. Va ser enterrat al Sacre Convent.

La benedicció que escriu Francesc, poc després de la impressió de les nafres, és la benedicció solemne sacerdotal del llibre dels Nombres (cf. Núm 6, 24-27). La signatura amb la TAU, el traç vertical divideix el nom del germà Lleó.

El germà Lleó va anotar posteriorment en el pergamí amb tinta vermella: "El benaurat Francesc escriure de pròpia aquesta benedicció per a mi, germà Lleó". I sota el crani, signe del primer Adam salvat amb la mort en creu del segon Adam, Jesús, el germà Lleó apunta: "També de pròpia va fer el signe TAU i el cap".

http://www.padulcofrade.com/monograficos/leyendas_y_tradiciones/san_francisco_de_asis.htm