Gal·les, Deessa de la bellesa, fertilitat i reencarnació. Coneguda com "Roda de Plata" (Silver Wheel) és a dir, la Lluna i Gran Mare fructífera (High Fruitful Mother).
El palau d'aquesta Deessa del cel era Caure Arianrhold (Aurora Boreal). Guardiana de la Roda de Plata de les Estrelles, símbol del temps i el karma. El seu vaixell, OAR Wheel, portava els guerrers morts a Emana (Terra de la Lluna). Representa la dona que rebutja la maternitat.
És filla de Dôn i germana de Amaethon i Gwyddyon, amb qui manté relacions incestuoses de les que neixen dos fills: Dylan Eil Ton i Lleu Llaw Gyffes.
El segon queda mig ocult entre la roba, després del part i només Gwydion s'adona i ho recull ràpidament, perquè vol encarregar-se de la seva educació. El posarà en mans d'una llevadora del poble, però assegurant-se que no li falti de res, ja que l'estima com un fill seu.
El nen creix fort i sa, però quan Arianrhod s'assabenta de la seva existència, s'avergonyeix d'ell i no vol ni veure. Llavors li feta una maledicció segons la qual no tindrà nom fins que ella li doni un ja continuació afirma que mai l'hi donarà. És important que tingui un nom, així que Gwydion decideix parar una trampa perquè no es quedi sense. Es disfressa de sabater i fa el mateix amb el petit. Mitjançant una estratagema, aconsegueix que Arianrhod acabi batejant-lo com Llew Llaw Gyffes, el Noi de cabells Brillant i Bona Punteria.
Furiosa, el torna a maleir: Llew no prendrà les armes si ella no se les dóna i després assegura que mai ho farà. Amb un altre truc de Gwydion, Arianrhod acaba iniciant el seu fill com a guerrer. Llavors li maleeix per tercera vegada: encara que tingui nom i armes, mai tindrà una dona humana. Això és el més greu de tot, fins al punt que Gwydion no sap com resoldre el greuge i va, desesperada, a Math. Aquest usa els seus poders i, prenent flors d'alzina, ginesta i ulmària, crea una dona tan bonica que li diuen Blodeuedd o Cara de Flor. Llew la presa seguida per esposa.
http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=6383
http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=1303
http://www.skiltronforum.com.ar/viewtopic.php?f=11&t=41
Markale, Jean (1992). Los celtas y la civilización celta: mito e historia. Madrid: Taurus Ediciones. ISBN 84-306-0230-5.
Ruiz Zapatero, Gonzalo. El concepto de Celtas en la Prehistoria europea y española. Universidad Complutenese de Madrid. Edición ACTAS, 1993.
Heródoto. Historias.
Cayo Julio Cesar. De Bello Gallico.
Renfrew, Colin. La Arqueología y el Lenguaje. Editorial Crítica, 2003.
Almagro Basch, Martín. La cultura de Golaseca y los celtas españoles
Bosch Gimpera, Pere. Los celtas y el País Vasco
Si és la deessa de la fertilitat, per què simbolitza la dona que rebutja la maternitat?
ResponEliminaPots llegir la seva història a La Diosa Blanca de Robert Graves (p 304-313)
ResponEliminaPerò en haver de demostrar la seva virginitat, li aparegueren dos fills bessons
dels que va renegar. Suposadament fruit de d’incest amb el seu germà. Història pel complicada com la majoria de relacions de les deesses.