Translate

dimecres, 22 d’agost del 2012

CASTELLAR DE N'HUG




Diuen que l’aigua que brolla de les Fonts del Llobregat són les llàgrimes d'unes nenes que una bruixa va matar.

LA BRUIXA DEL RIU

Ningú no se sabia avenir que N'Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s'hi. Tot el que N'Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre.
Fins llavors, els vassalls de N'Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d'aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan malèfica que el senyor N'Hug va emmalaltir i, el cap de poques setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que esperaven. Els vassalls no s'explicaven aquella mort. Els semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la brama que la dona del senyor N'Hug era una bruixa de les més dolentes.
I no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la filla que esperaven i, com si fos un càstig per dolenteria de la mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les bestioles que de nit corren pel bosc.
-La meva filla ha de ser la més bonica d'aquestes terres- pensava la bruixa, plena d'enveja.
I com que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les nenes que naixessin als seus dominis llençant-les al fons d'una profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del seu castell.
Moltes nit, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els plors d'aquelles criatures innocents. Fins que una nit ja no va sentir cap soroll. Què podia significar això? Encuriosida, la bruixa s'anà abocant més i més dins d’esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi enmig de la fosca, i afinant l'oïda com si pogués sentir altre cosa que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va abocar aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a raure, ella també, al fons d'aquella cova infernal. Però, com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d'aquella donota maligna, un gran riu d'aigua sorgí de dins la cova, expulsant-ne el cos de la bruixa.
Diuen que aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves aigües són les llàgrimes d'aquelles pobres criatures.
També diuen que la força d'aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.
I qui no s'ho cregui ( que sempre hi ha algun desconegut que diu que aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n'Hug i la Poble de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres i sorra de color vermell.

 Altres llegendes:

Segons una llegenda, les fonts del Llobegat neixen com a càstig a una dona que no ha acollit a un rodamón el primer dia. Segons la llegenda, després de refusar-lo, el rodamón és acollit a casa d’una veïna i aquesta, com a recompensa, veu augmentar la roba que renta en una font. Veient el prodigi, una altra vegada que passa un rodamón, la primera dona l’acull esperant la seva recompensa, però en aquest cas el que li toca és l'increment de l'aigua que raja de la font i no el de les quatre monedes que vol rentar per esdevenir rica. Aquest és l’origen de les fonts del Llobregat, que de passada s'endugueren la dona, les monedes i la seva casa a causa de la seva avarícia.

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.

Hipòtesis sobre la seva etimologia:

Llobregós

- Podría ser una simple sufixació de l’adjectiu llòbrec, sinònim que significa “fosc”.
- Podríem haver-lo de relacionar amb el riu Llobregat, amb el qual prou sembla compartir el radical. L’etimología de Llobregat ha estat remesa al llatí RUBRICATU, derivat de RUBRICUS, “roig”, transformat en LUBRICATU per dissimilació, o bé per encreuament amb un altre mot com LUBRICUS, “relliscós”.
- Llobregós hauría de procedir d’un no documentat LUBRICOSU o bé RUBRICOSU.
- Riubregós podria ser una evolució de riu Brugós, i aquest brugós com a adjectu derivat de bruc, tipus d’arbust que ha donat força altres topònims.

La teoría mes probable es la de que Llobregós procedeix de Riubregós, a través de la forma Rubregós, per dissimilació de vibrants.
Riubregós es una aglutinacio de riu Bregós, variant gràfica de Bragós, adjectiu derivat de brac, “fang, llot”.
La forma riu Llobregós, per tant, es una tautología o redundància.
La significació de Riubregós, es la de riu bragós, ço és “enfangat, llotós” o, mes genericament, “brut, d’aigües tèrboles”. El nom popular antic del riu –al terme de Torà- fou el de Merder, ja sigui en aquesta mateixa forma catalana o bé la corresponent traducció llatina: Merdario o Meritario, mot que al capdevall es pot considerar equivalent semàntic de bragós.
Un document del segle XIV, traduieix Castellfollit de Riubregós com a Castri-folliti de Rivo-lutoso, és a dir, literalment , “Riullotós”, i en tot cas insisteix en la idea d’unes aigües brutes, bragoses. (Riu-Bragós, Rivomeritabili, rivo Merdario, rivum Merder).
 Alguns autors però, interpreten el nom de diversos rius (Merder, Merdàs, Merdans, Merdança) no a partir de merda, sinó del llatí MERUS i MERITUS, “clar, pur”.
 - Riubregós : fa referència al riu Llobregós.

http://www.altbergueda.cat/ca/pl12/id440/Llocs_dinteres/Cultura/la-bruixa-del-riu.htm
 Sis llegendes del Berguedà, Jaume Fígols, Nèlida Fornell, àmbit de recerques del Berguedà, 1993
 http://j-gonzalez.blogspot.com.es/2011/05/fonts-del-llobregat-castellar-de-nhug.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llobregat
http://www.llobregos.net/toponims.htm
(Extracte del llibre Els topònims de la Segarra d'Albert Turull)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada