SI SOM EL QUE RECORDEM, QUIN FUTUR ENS ESPERA?

2012 és un any en què les energies del femení diví estan començant a arrelar profundament dins de la Mare Terra i en les nostres energies i en les nostres ments. La crisi econòmica, política i social ha dut cap a la reflexió, revisió i reconstrucció dels models establerts en el decurs de les últimes sis dècades.

Parlar de fetilleres avui dia fa evocar nits de màgia, foc i danses en les nits de lluna o la celebració a la vora del foc per festejar els solsticis. Imatges que romanen en l’imaginari popular i simbòlic que s’esvaeix si contemplem a les fetilleres des de els seus sabers empírics. Sabers amb mirada de dones i entre els que podrem identificar-hi uns coneixements que guien el nostre saber actual i ens permeten crear pensament més enllà del que ens ve donat per la mirada androcèntrica. 

I com sempre en temps de crisi les mirades i esperances es regiren cap a la xarxa social femenina que ha estat la que tradicionalment ha teixit les relacions i pràctiques que han permès la subsistència de la comunitat.
Les dones sàvies al llarg de la història han estat molt diverses. De moltes d’elles no en sabem el nom, perquè van participar en tradicions anteriors a l’establiment de la ciència moderna i les trobem en àmbits com l’alquímia, les llevadores, les remeieres, les monges, etc. No és fins que arribem al segle XVIII que podem parlar de les metgesses, les biòlogues, les químiques o les astrònomes.

Des de sempre, les dones han estat guaridores: han tingut cura de la salut de les persones i dels animals.

Actuaven confiant en els coneixements transmesos de generació en generació, de mares a filles i entre amigues, en forma de patrimoni de saber no escrit vinculat a un imaginari i un lèxic familiars, i eren conegudes per llur especial habilitat amb les herbes, amb els ritus i pregàries curatives. Les dones coneixien les malalties pels seus símptomes i a cada símptoma corresponia una herba medicinal. Tenien amplis coneixements sobre els ossos i els músculs del cos, coneixien les drogues i les seves propietats, en quins casos utilitzar-les i quines dosis permetien guarir. I sabien preparar remeis, aigües, ungüents i pólvores igual que preparaven cosmètics i perfums. Utilitzaven les herbes que es troben a la nostra terra.

Les llevadores, remeieres i herbolàries curaven la majoria de la població, que tenia molta confiança en elles i les anomenaven “dones sàvies”. Els seus sabers, llenguatge i procediments no sempre eren entenedors per a la gent senzilla ni per a la il·lustrada, que les qualificava d’endevinaires i les acusava de fer “untets i maleficis”, tot i que confiaven més en elles que en els metges.

Ara be aquests coneixements que sempre han estat dins de la tradició i transmissió oral ara resten esbiaixats, perduts i en el millor dels casos ocults. Aquesta pèrdua és fruit del canvi produït al llarg de la segona meitat del segle passat en les societats occidentals i anomenades  del primer món, on la dona s’ha incorporat al món laboral i les noves unitats familiars han deixat de banda les xarxes de coneixement tradicional. L’ Estat del benestar, els avenços científics, la millora, ampliació i qualitat de l’esperança de vida, així com l’accés a la informació ha estès  la falsa seguretat de que ja no calia conservar els antics coneixements. Mentre el món es globalitzava el coneixement s’individualitzava de tal manera que esdevenia gairebé inexistent en una societat cada cop més deshumanitzada i ara resta fragmentat.

L’objectiu d’aquest bloc no és altre que a traves de la recuperació de la memòria i amb especial cura per la femenina mitjançant tradicions, contes i llegendes  al voltant de la foguera poder restablir les xarxes humanes de pell a pell i tornar a fer pedrís. Donat que si som el que recordem, quin futur ens espera?

Més informació:
http://www.omnium.cat/ca/article/dones-savies-de-fetilleres-a-cientifiques-3779.html

BIBLIOGRAFIA
DURAN, Xavier (2004). Creu Casas. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.-

SOLSONA, Núria (2009). “Els sabers científics: les contribucions oblidades de les dones, a IZQUIERDO, Mercè (ed) Gènere i ensenyament de les ciències: representacions i propostes. UAB, Materials, 206, 29-38

VINYOLES VIDAL, Teresa (2007). Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores… bruixes a l'edat mitjana, a ALCOBERRO, A.; BADA, J.; BARRIENDOS, M.; FERNÁNDEZ, I.; PLADEVALL, A.; PUIG, J.; ROMA, J.; SAROBE, R.; Vinyoles, T. (2007) “Per bruixa i Metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” a Catàleg de l'exposició al Museu d'Història de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura .