LA VIDA ÉS COM EL TIR AMB ARC

LA VIDA ÉS COM EL TIR AMB ARC: EL BLANC ÉS DIFÍCIL 

PERÒ NO POTS VIURE SEMPRE  TENSANT  UN ARC 

SENSE UNA DIANA A LA QUAL APUNTAR

Una àliga fosca amb només una ploma blanca a la punta de l'ala volava alt, molt alt en corbes capritxoses, i des de terra amb una sola fletxa calia arrencar-li la petita ploma blanca sense ferir l'au. 

Va arribar el primer arquer al centre reglamentari, i el Mestre li va preguntar: "-què veus?" Va contestar: "Veig el públic, i la meva família i amics ...; veig el prat i les plantes i els arbres que m'envolten; veig els núvols al cel, i l'àliga que entre elles vola ". 

-Veus Massa", va dir el Mestre, i el va acomiadar. 

Va arribar el segon. "Què veus?" "Veig només el punt blanc de la ploma que he d'assolir amb la meva fletxa". 

-Veus Massa poc", va dir el Mestre, i el va acomiadar. 

Va arribar el tercer. "Què veus?" "-Més que veure, sento. Sento al meu voltant el públic que amb les seves veus i els seus gestos assenyalen el vol de l'àliga, sento en la meva pell la força i la direcció del vent que m'indica sense jo distreure’m, cap a on tendirà  a empènyer la meva fletxa, sento l'arc i la fletxa com a prolongació del meu braç i mà, i la ploma blanca al cel que es deixa acaronar des d'aquí per la meva mirada ".

 -Tu estàs preparat ", va dir el Mestre, "pots llençar". 

Hi va haver un moment de murmuris i mirades, de brises i carícies, del so vibrant de l'arc segur i la trajectòria precisa de la fletxa veloç. Un moment en què el tot es va unir amb el tot, i arbres i núvols i rostres i mirades es van unir a la punta de la fletxa i en el floc blanc de la ploma que va baixar joiosa de satisfer a tots. 

"Quan tot és un, tot viu".

©Mayte Duarte 2014 Traducció i adaptació d’un conte zen.

LLUNA I DRAC

LLUNA I DRAC 

L'epopeia Hitita diu així: 

 "I llavors es va poder contemplar una terrorífica visió,   quan déu i dimoni entaular  combat. Vritra va disparar els seus aguts projectils, els seus incandescents llamps i llampecs ... 

Després, els llampecs es van posar a centellejar, els esfereïdors raigs espategaven llançats orgullosament per Indra ... 

I aviat el toc de difunts de la perdició de Vritra va sonar amb els espetecs  i la pluja de ferro d'Indra, Perforat, clavat, aixafat, amb un horrible crit  l'agonitzant dimoni va caure de cap ... 

I Indra li va donar mort amb un raig entre les espatlles "

En matar el drac, Indra recupera l'aigua per la terra i això va fer que el sol s'aixequés. 

Finalment amb el sol, l'aire, la terra ferma i els oceans, ja va ser possible construir el món, ja que tenia tot el que necessitava. 

És així que es va donar forma definitiva al Sat dels déus i de les seves criatures, mentre que el Asat invisible quedava per sempre apartat i relegat a la seva no existència? 

"Malgrat això, d'aquest terrible mal van néixer els béns i va ser llavors que del seu ventre van néixer les aigües de la terra fins omplir els oceans." 

Asat llavors, no és tan sols la negació de Sat, ni tampoc és el "no existent". 

Sat no és en si mateix ni la "existència" ni el "ser". 

Sat és l'immutable, l'Arrel sempre present, eterna i sense canvi, de la qual i per mitjà de la qual procedeix tot. Asat és la força potencial en la llavor, que impulsa cap endavant el procés del desenvolupament. És el que està constantment transmutant, encara que gairebé no manifesti. 

Sat neix de Asat, i Asat és engendrat per Sat.

La teoria dels oposats complementaris, l'evolució en forma de moviment perpetu i en cercle.

© Mayte Duarte X-VIII-MMXIV