LLUNA I DRAC
L'epopeia Hitita diu així:
"I llavors es va poder contemplar una terrorífica visió, quan déu i dimoni entaular combat. Vritra va disparar els seus aguts projectils, els seus incandescents llamps i llampecs ...
Després, els llampecs es van posar a centellejar, els esfereïdors raigs espategaven llançats orgullosament per Indra ...
I aviat el toc de difunts de la perdició de Vritra va sonar amb els espetecs i la pluja de ferro d'Indra, Perforat, clavat, aixafat, amb un horrible crit l'agonitzant dimoni va caure de cap ...
I Indra li va donar mort amb un raig entre les espatlles "
En matar el drac, Indra recupera l'aigua per la terra i això va fer que el sol s'aixequés.
Finalment amb el sol, l'aire, la terra ferma i els oceans, ja va ser possible construir el món, ja que tenia tot el que necessitava.
És així que es va donar forma definitiva al Sat dels déus i de les seves criatures, mentre que el Asat invisible quedava per sempre apartat i relegat a la seva no existència?
"Malgrat això, d'aquest terrible mal van néixer els béns i va ser llavors que del seu ventre van néixer les aigües de la terra fins omplir els oceans."
Asat llavors, no és tan sols la negació de Sat, ni tampoc és el "no existent".
Sat no és en si mateix ni la "existència" ni el "ser".
Sat és l'immutable, l'Arrel sempre present, eterna i sense canvi, de la qual i per mitjà de la qual procedeix tot. Asat és la força potencial en la llavor, que impulsa cap endavant el procés del desenvolupament. És el que està constantment transmutant, encara que gairebé no manifesti.
Sat neix de Asat, i Asat és engendrat per Sat.
La teoria dels oposats complementaris, l'evolució en forma de moviment perpetu i en cercle.
© Mayte Duarte X-VIII-MMXIV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada