LA SERP EMPLOMALLADA, ELS HOMES I EL PANÍS

Quetzalcóatl ('serp emplomallada')

Quetzalcóatl és el més gran mestre dels asteques, el guardià de la seva cultura i l'il• luminador de la humanitat. La Serp Emplomallda és un déu del vent i l'aigua i de la fertilitat de la terra i la ment. El fill del déu estrella, que té estrets vincles amb el cel i és el més gran inventor de la història asteca, després d'haver donat a la humanitat importants secrets com ara calendaris i llibres. Ell és el nombre oposat del seu germà bessó Tezcatlipoca, una llum que il•lumina la foscor misteriosa del seu germà, però no és menys perillós per a tot això, el seu temperament és igual a la de qualsevol altre en el seu panteó, i ell no necessita menys sang per sobreviure que ells.

Quetzalcóatl i el naixement de la Humanitat

Quan els déus van crear finalment el Cinquè Món, que estava buit de la humanitat en totes les persones havien estat assassinades a les calamitats dels primers quatre mons. Només podien ser completament refet a partir dels ossos dels seus avantpassats, però aquests ossos eren a Mictlán, l'inframon, sota l'atenta mirada de Mictlantecuhtli i Mictecacihuatl. Quetzalcoatl es va oferir a anar a l'inframón i advocar pel seu cas, però es va negar a cedir Mictlantecuhtli els ossos, dient que els morts han de romandre sempre en el seu regne. En lloc de complir amb aquesta sentència, Quetzalcoatl va robar els ossos i va fugir per les escales cap al món; sequaços Mictlantecuhtli el va caçar, i Quetzalcóatl va caure en un gran forat que havien cavat, deixant caure tots els ossos i trencant-se en trossos. Va poder fugir de l'inframón, però els ossos trencats no no van poder ser reconstruïts de nou junts per complet, donant lloc als éssers humans de diferents mides.

LA SERP EMPLOMALLADA, ELS HOMES I EL BLAT

En l'albada dels temps, la veritat encara és innocent i s'exposa sense més. Després, des d'aquesta perspectiva immemorial, potser l’autènticament diví fos humà, així en el seu tarannà més natural i manifest. El Prometeu grec així ens ho tradueix en el seu generós sacrifici. El seu altruisme heroic tan personal.

Com veurem tot seguit, el mateix succeeix amb la serp emplomallada, Quetzalcoatl, molt venerada deïtat dels antics pobles de Mesomèrica, en la seva ajuda a la gestació de la humanitat i, a més, la seva mítica ofrena del blat de moro, descobriment vital per als primers homes.

A la ciutat sagrada van congregar-se els déus més importants per conciliar, entre ells estaven els consternats Citlalinicue, Citlaltonac, Apantecuchtli, Tepanquizqui, Quetzalcóatl i Tezcatlipoca. Havien de debatre sobre qui habitaria la recentment fonamentada terra, sota els cels immensos acabats de forjar.

Llavors Quetzalcoatl es va avenir a resoldre el tortuós dilema. 

Baixant a Mictlan, el reialme d'ultratomba, i sol•licitant al seu monarca, el gran Mictlantecuhtli, que li lliurés els preciosos ossos dels avantpassats que tenia desats .

- Què faràs amb ells, Quetzalcóatl?

I un cop més va dir (Quetzalcóatl):

-Els déus es preocupen perquè algú visqui a la terra.

I  Mictlantecuhtli respongué:

-Està bé, fes sonar el meu cargol i dóna voltes quatre vegades al voltant del meu cercle preciós.

Però el cargol diví no té forat per on bufar. Quetzalcoatl demanà auxili dels seus amics els cucs, aquests perforaren el dur cargol i el deixaren llest. Quetzalcoatl cridà a les abelles que penetraren pels forats del cargol i li feren emetre amb el seu brunzit un eco del místic so desitjat. Davant això el sinistre Mictlantecuhtli, senyor dels morts, va haber de cedir. Li lliurà els ossos màgics a Quetzalcoatl.

Però de seguida, en la negror de la seva màscara de crani, es gesta la traïció. Li ordena als seus servidors que aturin a Quetzalcoatl en la seva partida, que no ha de poder portar-se el seu tresor preuat.

Davant això Quetzalcoatl decideix dur a terme una singular estratagema, li demanà al seu nahual, el seu doble silvestre i animal, que anès amb els servents del senyor dels morts per avisar que ell anirà a tornar-los molt aviat. El nahual a crits, així ho anuncia.

Però Quetzalcòatl no ho porta a terme; ha guanyat temps, fent un lligat amb els ossos d'home i de dona barrejats intentarà fugir, finalment, de l'ombrívola Mictlan.

Mictlantecuhtli furiós, es lamenta:

-Déus, de debò es porta Quetzalcóatl els meus ossos preuats?  Déus, féu un clot!

I els seus servents divins obeeixen: caven una fossa a la terra cremada. Quetzalcoatl en intentar sortejar-los, és sorprès  de sobte per una guatlla. La Serp Emplomada mor d'espant i cau a la fossa. Els ossos es dispersen al seu entorn i després són rosegats per les guatlles voraces.

Quetzalcoatl reviu llavors i demana consell al seu nahual, la seva  natural alteritat:

- Què faré, nahual meu?

I aquesta li respongué:

-Com que la tasca ja ha sortir malament, que surti com sigui.

D'aquesta manera Quetzalcoatl reuneix els ossos i abandona finalment Mictlan. Algun temps després amb la seva preuada càrrega al damunt  arribà a Tamoanchan, lloc sagrat i de sortilegi perenne. Allà la gran Cihuacóatl, patrona de la fertilitat, li ajudà, molent els ossos. A continuació escamparen la pols sobre un gibrell màgic.

Quetzalcoatl llavors punxa el seu membre i ruixa de la ferida practicada amb abundant sang  per sobre la dita pols.

De la barreja sorgeixen els primers homes. 

Quetzalcóatl i els altres déus vetllaren i feren penitència sobre el prodigi obtingut.

Després proclamaren:

-Han nascut, oh déus, els macehuals (els merescuts per la penitència).

Però els humans, els macehuals, necessiten aliment.

En això Quetzalcoatl ha observat a una formiga fugir amb un gra de blat de moro a la seva esquena per internar-se amb ell a la Muntanya del nostre Sustent. Quetzalcoatl interrogà la formiga sobre la procedència del blat de moro, però l' insecte es rebel•là i no li confessa res. 

Finalment cedeix: li mostrarà el lloc desitjat al déu.

Quetzalcòatl es transformà en una formiga negra, i juntament amb la formiga vermella recuperaren un gran cabal de gra. A continuació Quetzalcoatl el portà fins Tamoanchan on déus i homes van menjar fins afartar-se.

(Cites del Códice Chimalpopoca, Leyendas de los soles, folio 77, 

trad. Miguel Leon Portilla)

Més informació:

• http://biblioteca.universia.net/html_bura/ficha/params/title/codice-chimalpopoca-anales-cuauhtitlan-leyenda-soles/id/37878256.html
• http://www.columbia.edu/~pk2113/Article%20PDFs/Legend%20of%20the%20Suns.pdf
• http://www.librosintinta.in/biblioteca/ver-pdf/www.looculto.alojamientogratuito.info/otroscasos/calendarioazteca/Codice%20Chimalpopoca.pdf.htx