QI

La paraula "Qi" (pronunciada Chi) és un terme de difícil traducció ja que no existeix en occident un equivalent exacte, tot i que es pot relacionar amb diversos conceptes, que permeten una aproximació al seu significat. És però un terme molt emprat en antics textos xinesos i d'altres països d'extrem orient que versen sobre medicina tradicional, " Feng Shui ", esoterisme i altres arts. Per a la seva definició és més apropiat parlar de diversos conceptes relacionats entre els quals es troben la respiració, l'energia que circula pel cos dels éssers vius, els nutrients del menjar i l'aigua, etc. Altres accepcions que se li poden donar al concepte del "Qi" serien: aire, esperit, moral, força, etc. D'acord amb aquestes definicions es podria descriure el "Qi" com una energia que nodreix i sosté tot el que ens envolta i que en els éssers vius la interrupció del seu lliure flux és la base dels trastorns físics i psíquics, és a dir que sense "Qi" no és possible la vida.

         

Aquest concepte del "Qi" no és admès per gran part de la medicina i la ciència occidental doncs per a ells és un fenomen immaterial que no resulta mesurable mitjançant cap dispositiu. Definicions orientals més modernes relacionen el "Qi" amb el que la ciència diu bioelectricitat, ja que en molts estudis publicats sobre aquesta, els resultats obtinguts es podrien relacionar amb les experiències que es noten en entrenaments d'arts marcials internes (tai-txi,Qi Gong, etc.)i en la medicina tradicional xinesa. Entre els enfocaments que dóna la ciència occidental i del punt de vista oriental però apareixen certes similituds sobre el concepte del "Qi" com ara que tots dos comparteixen el"principi de minimi-tzació de l'energia"per a la realització de qualsevol procés natural, que l'energia humana no és aliena a l'entorn que l'envolta, etc. La diferència pot estar en que la ciència oriental s'ha basat en l'observació, els mètodes empírics i la descripció d'efectes i sensacions i en l'occidental en l'experimentació, les teories i la realització de mesuraments.     

Sota un concepte filosòfic el "Qi" encaixa en el model vitalista, ja que aquest postula l'existència d'una força o impuls vital sense el qual la vida no pot ser explicada. Per al vitalista aquest impuls vital, diferent de l'energia estudiada per les ciències, donaria per resultat la vida. Els organismes vius es distingeixen de les entitats inerts perquè posseeixen força vital que no és ni física, ni química i la mort seria el resultat de la pèrdua d'aquest impuls vital. Per als xinesos el "Qi" o "força natural que omple l'univers", existeix en totes les coses, grans o petites i es troba en el cel, la terra i en tots els éssers vius interactuant i transformant-se entre si contínuament. Aquesta força que omple l'univers es divideix en:

- El Qi celeste "Tian Qi": Procedent del sol, de la lluna i els cossos celestes. És el "Qi" més gran i potent.

- El Qi terrestre "Vaig donar Qi": Constituït per tot el que es troba a la Terra. Situat sota el "Qi" celeste, l'absorbeix i és influït i controlat pel.

- El Qi dels éssers vius "Ren Qi": "Qi" de les persones, animals i plantes. Comprèn totes les activitats metabòliques del cos com la respiració, la digestió i el moviment. És influenciat pels cicles naturals del "Qi" celeste i el "Qi" terrestre.

El "Ren Qi" dels éssers humans és una substància invisible en constant moviment i constitueix la força motriu per al cos. Es subdivideix en el "Qi Innat o Prenatal" i el "Qi Adquirit o Postnatal". El "Qi Prenatal" és el que es rep de la mare i el pare en el moment de la concepció, i constitueix l'energia inicial de les activitats vitals. El "Qi Postnatal" és el que s'adquireix per mitjà de la respiració i els aliments. El "Qi" que procedeix dels aliments ingerits "Gu Qi" esta associat a la medicina tradicional xinesa a la melsa, mentre que el "Qi" procedent de l'aire respirat "Kong Qi" és associat als pulmons. La combinació d'aquests dos "Qi" formen el "Qi" aglutinat "Zong Qi" que finalment per l'acció del "Qi Prenatal" forma el "Qi Normal" o " Ren Qi" que és el que circula pels òrgans i els canals anomenats meridians.

Per al bon funcionament de l'energia vital del cos és necessària una bona complementarietat dels "Qi" Prenatal i Postnatal. El "Qi Prenatal" representa una reserva d'energia que requereix ser mantinguda, complementada i equilibrada per mitjà del "Qi Postnatal". Quan el "Qi Postnatal" és insuficient, es complementa d'aquesta reserva d'energia del "Qi Prenatal" la qual cosa disminueix l'esperança de vida. D'aquí la importància de la tradició Taoista de donar cultiu al "Qi" per tenir bona salut i longevitat. Per al constant cultiu i millora del "Qi" en orient disposen de diversos mètodes, com les arts marcials internes, la meditació, el "Feng Shui", l'equilibri a través dels aliments, l'acupuntura, etc. Els practicants de certes disciplines internes, afirmen que es pot controlar i utilitzar aquesta energia, a través de diverses tècniques, augmen-tant-la, acumulant i distribuint-la per tot el cos. També es podrien arribar a guarir les malalties amb el lliure fluir del "Qi" pel cos mitjançant l'ús de l'acupuntura, el "Reiki " i altres teràpies internes.

          Per al practicant de "Feng Shui" el "Qi", fa referència a l'existència d'un fluid invisible que nodreix l'espai dotant-lo de vida i de certes característiques. Aquest practicant pot determinar la qualitat, organització i distribució d'aquesta energia en un espai particular (en les orientacions, les formes, els colors, etc.)trobant els seus aspectes positius i benèfics "Sheng Qi"i negatius o poc favorables "Sha Qi"que hi ha al i les possibilitats del seu ús. Un lloc amb un "Feng Shui" positiu facilita que les persones se sentin bé i en harmonia amb les seves vides, però un "Feng Shui" negatiu, pot facilitar la malaltia, la manca d'entesa i la manca d'harmonia entre altres coses.    

En la majoria dels sistemes de teràpies internes orientals, es realitzen determinades tècniques mentals i respiratòries per al coneixement, regularització i potenciació del "Qi". L'eina principal per aquest coneixement és la respiració. Mitjançant el treball amb la respiració el cos entra en estat de tranquil·litat, condició favorable perquè la ment ajudi en la configuració energètics del cos i per tant en la cura. El "Qi" emmagatzemat en el Dan Tian és mobilitzat a través de dues meridians d'acupuntura que divideixen el cos en dues parts iguals (el got governador o " Jen Mo" i el got de la concepció o " Dóna Mo") seguint un sentit ascendent i de forma contínua i en determinats punts del mateix es connectarà i regularà en els dos circuits majors de 12 meridians que simètricament i paral·lelament s'estenen al llarg del cos.

Tot ésser humà posseeix "Qi", però no tots són capaços de detectar-lo. És mitjançant l'ús de les tècniques respiratòries, la meditació, les arts marcials internes, com es pot arribar a sentir i gestionar l'energia vital. Algunes manifestacions del "Qi" poden ser en forma de pessigollejos, formigueig, calors, augment de l'energia, etc. Hi ha moltes sensacions que ho expressen i cada persona ha de experimentar-la per si mateixa fins a arribar a obtenir aquesta connexió amb l'impuls vital i amb una consciència de vida, que recorre el cos.

Font: http://www.eltaichixinyi.com/Home/presentacion/articulos/conceptos-filosoficos/el-qi-chi