PEDRA DEL SOL II

LA IMATGE CENTRAL

La deïtat que es troba al centre del seu disseny ha provocat molta polèmica: n'hi ha que diuen que es tracta del déu Tonatiuh, el déu del Sol, Xiuhtecuhtli, la deïtat del centre de l'Univers, i fins i tot Huitzilopochtli. Fa uns anys es va plantejar que aquesta imatge té a veure amb l'inframón, amb la terra, o que és el Sol nocturn. Recentment, es va dir que representa una versió peculiar de Tonatihu.

El déu central de la pedra es llueix amb les seves dues mans, cadascuna amb una polsera; un ull i cella, perquè res se li pot amagar. A més a cada mà, les seves urpes capturen un cor humà, i la seva llengua està representada com un ganivet de pedra foguera, expressant la necessitat de sacrificis per a la continuïtat del moviment solar.

A més el disc central conté els signes dels punts cardinals col·locats entre els signes de les Eres: el Nord, signe 1 Pedrenyal; Sud, signe 1 Pluja; Aquest, amb  Xiuhuitzolli  un signe heràldic, i  Oest, amb el signe juliol Mono.

Els quatre quadrats que envolten la deïtat central representen els anteriors quatre sols que van precedir a l'actual Cinquè Sol.

PRIMER CERCLE

Al voltant de la imatge central de la Pedra del Sol, al primer cercle, apareixen la representació dels cinc sols generadors del món: 4 jaguar (Nahui ocelotl),  el primer Sol; 4 vent (Nahui Ehécatl),  el segon Sol; 4 pluja de foc (Nahui quiáhuitl)  el tercer Sol; 4 aigua (Nahui atl),  el quart Sol.

La corona la formen els pictogrames dels vint dies batejats del calendari sagrat asteca, Tonalpohualli en sentit anti horari. Aquests vint dies s'anaven combinant amb tretze números fins que es formava un any sagrat de dos-cents seixanta dies.

Aquests són: Cipactli, Ehecatl, Calli, Cuetzpallin, Cóatl, Miquiztli, mazatl, Tochtli, Atl, Itzcuintli, Ozomatli, Malinalli, Ácatl, ocelotl, Cuauhtli, Cozcaquauhtli, Ollin, tecpatl, Quiahuitl i Xochitl.

SEGON CERCLE

La segona corona conté diverses seccions quadrades, en cada secció conté cinc punts que es creu que representen les setmanes de cinc dies. Hi ha també vuit angles que divideixen la pedra en vuit parts. Aquests representen els raigs solars col·locats en direcció als punts cardinals.

TERCER CERCLE

A la part més baixa de la pedra, hi ha dues serps de foc, Xiuhcoatl, que envolten i emmarquen la pedra i porten al déu pel firmament, un enfront d'una altra. Els seus cossos estan dividits en seccions que podrien simbolitzar flames i membres de jaguar. Aquestes seccions podrien representar cinquanta-dos cicles anuals: el segle asteca va consistir en 52 anys, cada correspondència entre el principi de l'any civil amb el sagrat.

A la part superior del monòlit, un quadrat tallat entre les cues de les serps representa la data "13 Acatl". Això se suposa que correspon a 1479, l'any en el qual el calendari va ser completat.

En els extrems del relleu, hi ha vuit forats equidistants, representant diverses constel·lacions.

ELS COLORS

Després de l'anàlisi de mostres microscòpiques de rastres de pintura de Pedra del Sol se sap que aquest monòlit va estar cobert (i no en tota la superfície) pels colors vermell i ocre, tonalitats que concorden amb el seu simbolisme.

Actualment, la Pedra del Sol pot visitar a la sala Mexica del Museu Nacional d'Antropologia, a la ciutat de Mèxic.

Vídeo documental de la Sala Mexica (on hi ha la pedra del sol) - Museu Nacional d'Antropologia

 "Axayacatl estava ocupat en llaurar la pedra famosa i gran, molt llaurada, on estaven esculpides les figures de mesos i anys, dies i setmanes, amb tanta curiositat que era cosa de veure ..."

Fra Diego Durán - Història de les Índies de Nova Espanya

Thanks to:

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/histdeltiempo/mexicana/prehispa/p_calemx.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_del_Sol

http://tonalpohualli260.wordpress.com/category/la-piedra-del-sol/

Fonts:

http://squitel.blogspot.com.es/2014/02/la-piedra-del-sol.html

https://2012profeciasmayasfindelmundo.wordpress.com/2014/02/09/la-piedra-del-sol-o-calendario-azteca