DRACMAY'S CAVE: ELS ORÍGENS MÍTICS DEL "YIJING" (I'CHING)

Fragment de la introducció de Jordi Vilà a la seva nova i completa traducció castellana d'aquest llibre fonamental. "El concepte del yin i el yang és una de les aportacions més universals de la cultura xinesa".

Fu Xi, el domesticador d'Animals, és l'autèntic pare de la civilització xinesa. Les llegendes xineses afirmen que va viure entre el 2852 i el 2738 aC, i se li atribueix la invenció de les normes de civilització, les tècniques de càlcul mitjançant nusos en cordes -a l'estil dels quipus andins, i aquesta no és l'única coincidència entre la cultura xinesa i la paleoamericana-, la cuina, les tècniques de caça i pesca, etc. No és difícil veure a la figura de Fu Xi el record atàvic dels principis de la cultura ramadera. El seu successor, Shen Nong, el Pagès Màgic, representarà el pas del pasturatge a la civilització agrícola i sedentària; finalment, el tercer gran heroi xinès, Yu el domesticador de les Aigües, es convertirà en el símbol de la civilització i l'enginyeria.

Diu el Llibre dels Venerables Documents: «El mapa del riu i els Vuit Trigrames es remunten a temps del regnat de Fu Xi, que va veure sorgir un cavall-drac de les aigües del riu Groc, i a partir de les marques que aquest portava a el llom, va dissenyar els Vuit Trigrames ».

Fu Xi va veure en aquests signes un missatge del Cel, el que va induir a penetrar en els misteris del seu entorn, tal com es descriu en els apèndixs del Yijing: «Quan en l'antiguitat l'honorable Bao-Fu-Xi, sobirà del món sencer, va mirar cap amunt per contemplar les imatges que hi havia al Cel, i després cap avall per observar els models sorgits de la Terra, va observar els dibuixos de cada au i de cada bèstia, i quines coses eren adequades per a la Terra. Per al més proper, va triar [comparant-los amb] el seu propi cos; per al més llunyà, va escollir [comparant-los amb] altres coses, i a partir d'aquí va crear els Vuit Trigrames».

Els senyals en el cos del Drac estaven disposats segons un patró que més tard s'anomenaria hetu, «diagrama del riu [Groc]». La naturalesa dual del cavall-drac, animal místic, revesteix una gran importància: el Drac és l'animal simbòlic associat, en el Llibre dels Canvis, al yang pur, al poder creatiu del Cel i a l' hexagram Qian; per la seva banda, el cavall -més precisament l’euga- és l'animal representatiu del yin pur, del poder passiu de la Terra i de l'hexagram Kun. La fusió de les dues energies primordials en un sol ésser és un fet d'una transcendència capital.

El concepte del yin i el yang és una de les aportacions més universals de la cultura xinesa, que considera aquest binomi el mecanisme que manté l'equilibri d'un sistema. Yin i yang no són, en absolut, forces primàries ni poders còsmics, sinó « estris » de classificació.

Etimològicament, els conceptes yin i yang es referien exclusivament a les vessants ombrívola i il·luminada d'una muntanya: yin està format pel radical «vessant», més un conjunt de caràcters que significa «al moment present hi ha núvols ». El seu caràcter simplificat inclou el radical «vessant» més el caràcter «lluna», el que dóna una idea general de la seva polaritat. Yang està format pel radical «vessant» més un conjunt de caràcters que representen els raigs del sol. El seu caràcter simplificat mostra el radical «vessant» i l'ideograma «sol», exposant les característiques de la seva polaritat. D'això no ha de deduir-se una noció antagònica de dualitat, sinó un sistema dinàmic de complementarietat i equilibri, una visió cíclica i relativa de l'Univers, en la qual el yin arribat a l'extrem originarà el yang i viceversa: yin i yang no són coses independents, sinó dues fases d'un mateix fenomen. Els textos canònics Zhou que exposen la teoria del yin i el yang la relacionen amb les diferents tècniques d'endevinació vigents en temps de les antigues dinasties.

Es pot suposar que la teoria del yin i el yang va aparèixer en l'Edat del Bronze, en el si de la casta xamànica, i que des del seu origen es va associar amb les idees d'endevinació i pronòstic. L'estudi del diagrama del riu Groc va desembocar en la concepció de vuit figures de tres línies que podien atorgar informació sobre l'estructura intrínseca de totes les coses del món en termes de complementarietat: calor-fred, llum-foscor, moviment-quietud, fermesa-ductilitat, etc. Recorrent només a aquestes vuit figures paradigmàtiques, Fu Xi va intentar explicar l'espai i el temps, ordenar la realitat i desxifrar el llenguatge en el qual s'expressa el món. El resultat va ser la comprensió de la immutabilitat del canvi, la permanència de les transformacions; en lloc de comprendre la mecànica del món de forma estàtica, Fu Xi va proposar una mirada dinàmica i complexa, que no es basa en la permanència, sinó en les contínues transformacions i evolucions.

En aquesta llegenda queden també definides de forma molt clara algunes de les idees que impregnaran els mètodes màntics xinesos. El món estaria articulat gràcies a algun tipus d'essència espiritual que pot ser intuïda pels savis i que permet establir connexions entre el que està a dalt -les imatges suspeses en el Cel, com els astres- i el que està a baix -el món natural i humà-. A més, com aquesta essència espiritual segueix uns patrons inalterables, es podria arribar a comprendre com es manifesta: el discerniment de l'evolució dels patrons implicats en un succés donat permetria, a priori, avançar esdeveniments i predir el futur. Tant els patrons com l'essència espiritual subjacent i les relacions de correspondència -o ressonància, seguint el llenguatge emprat en el Llibre dels Canvis - es podrien expressar mitjançant símbols abstractes, numèrics, geogràfics, naturals, etc., codificats en vuit figures elementals conegudes com «trigrames».

Ara bé, aquest futur és inamovible o és susceptible de modificació? La llegenda de Fu Xi ens diu que el destí segueix un patró fix, però aquest patró pot ser modificat gràcies a les normes de comportament que regeixen la moralitat i els costums, a l'adaptació al medi o la comprensió de la pròpia posició en l'ordre còsmic.

Segons alguns comentaris trobats en els registres oficials de la dinastia Han, en els Escrits del príncep d'Huainan i en els Ritus dels Zhou, originàriament van existir tres Llibres dels Canvis diferents, encara que basats tots ells en els trigrames.

El primer, associat a la dinastia Xia dels segles XXII-XVII aC, la més antiga de les dinasties xineses, s'anomenava Lianshan yi -Canvis de la cadena muntanyosa-, sent atribuïda al mitològic emperador Shen Nong, l'agricultor màgic; el títol d'aquest primitiu Llibre dels Canvis fa referència a un dels noms de l'emperador Mestre de la Muntanya- i, en conseqüència, el primer hexagram en el seu ordenament era Gen, muntanya.

El segon Llibre dels Canvis s'atribuïa a la següent dinastia, la Shang -segles XVII-XI aC i va ser cridat Guicang yi -Retorn a un lloc ocult, encara que en ocasions s'utilitza el homòfon Canvis de la tortuga oculta-. Podria ser obra tant del mític Emperador Groc com dels emperadors Yao i Shun, hereus dels savis Fu Xi i Shen Nong. En aquesta versió del Llibre dels Canvis, el primer hexagram era Kun, el Principi passiu, segurament en consonància amb la idea d'ocultació inclosa en el títol. Fins fa molt poc temps se suposava que aquestes dues versions s' havien perdut o fins i tot que mai van existir, però recents troballes arqueològiques a temples ancestrals dels Zhou, a la província de Shaanxi, han tret a la llum alguns fragments de textos màntics que, segons les hipòtesis apuntades per l'historiador Li Ling al 1997, podrien ser parts d'ambdues obres, si bé és impossible deduir com s'establien els hexagrames.

La tercera i més important versió del Llibre dels Canvis és el text obra del duc de Zhou, conegut pòstumament com Wen Wang, el Rei Wen. Aquest és el text que actualment coneixem com Zhouyi -Els Canvis de la dinastia Zhou- i que comença amb l’hexagram Qian, el Principi actiu.

Font:

http://www.arsgravis.com/?p=162

Informació del llibre:

Els autors:

Jordi Vilà i Oliveras, llicenciat en medicina tradicional xinesa, especialista en Qigong i professor d'acupuntura, és mestre de Taijiquan (Tai-chi) i va ser alumne de la famosa escola taoista de Wudang. Des de 1981, ha estudiat amb prestigiosos doctors, experts en arts marcials i monjos taoistes a Europa i la Xina. Ha escrit i traduït diferents llibres i articles sobre medicina i art tradicional xinès. Actualment, es dedica per complet a la docència del Taiji-quan, Qigong i l'estudi de l'antiga cultura xinesa.

Albert Galvany, llicenciat en Filosofia a la Universitat País Basc i diplomat en Sinologia per la Universitat Paris 7, s'ha especialitzat en xinès antic i en història del pensament clàssic de la Xina al Departament de Llengües i Civilitzacions de l'Àsia Oriental de la citada universitat parisenca, on ultima la seva tesi doctoral. Autor d'articles especialitzats, ha traduït al castellà «L'art de la guerra» de Sunzi (2001). En l'actualitat, exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra.