SOLSTICI D'ESTIU 2014: SALUT I FOC!

EL SOLSTICI D'ESTIU també anomenat  Litha, Coamhain, Midsummer, Alban Hervin, Lligo, Jani, Midsommar, Ivan Kupala Day o Dia d'Ivanov, Juhannus, Alban Hefin, Gwyl Ganol ir Haf, Jaanipäev, Nit de Sant Joan.

Es  celebra a l'hemisferi Nord entre el 19 i 23 juny i l'hemisferi Sud correspon al 21 de desembre.

És un dels Sabbats més coneguts del cicle anual, el sàbat més festiu de tots, una celebració de passió i èxit, a la qual alegrar-se en l'abundància, la llum i l’escalf és un dels primordials objectius. Una de les nits més màgiques i poderoses, ideal per a desitjar millores i conversar amb els esperits del bosc, tornant a comunicar el nostre jo interior amb la natura. És el dia perfecte per recollir les herbes encara humides de rosada que farem servir més endavant  en els nostres ritus aportant així tota la força i el poder del solstici.

El dia més llarg de l'any, la nit més curta. Quan el sol està en el seu moment més brillant i alt, s'obren les portes a altres dimensions.

Nit de bruixes a què s'honora al Rei Sol, i se l’invoca per fer foragitar la foscor  i la negror d’ànimes i energies negatives, per atraure la fertilitat a la terra i a les nostres vides.

Es diu que a la nit d'aquest solstici, les portes entre aquest món i el del país de les fades resten obertes permetent que es barregin amb els éssers humans, gaudint de les fogueres, ballant en els cercles i embromant als innocents llevat que siguin ofeses. Les nimfes recorren els paratges fent sorgir les flors i,  els follets i altres esperits ballen sota la llum de la Lluna. Més diu la llegenda que l'humà que s'uneixi a la dansa es veurà obligat a ballar amb ells per sempre...

El 23 de juny es celebra el matrimoni de Júpiter i Juno, la unió i fecunditat estan simbolitzades pel roure. Aquest dia és celebrat pels romans com el dia de Servi Tuli, nascut del foc i estimat per la deessa Fortuna. Els fills nascuts d'aquestes festes són considerats protegits de la deessa

El 24 de juny és el dia de Janus, Senyor dels Solsticis, Déu de l'inici, i del final de les coses. Janus tenia a Roma un temple amb una porta cap a l'est, i l'altra cap a l'oest, i al santuari interior, Janus mirava cap als punts ascendents i descendents del sol, el que fa d'ell una divinitat ambivalent, dual, un Déu que mira tant cap al passat com cap al futur amb els peus ancorats al present. Aquest Solstici és una crida que permet que aquesta nit els homes puguin  convertir-se en Déus.

Tota obertura energètica té un procés, no és com obrir i tancar la porta de casa, això permet que puguem realitzar la celebració tant uns dies abans com després. Cal tenir en compte que els nostres calendaris són una convenció, res ens dóna certesa que l'any que ens correspon el dia 21 de juny sigui exactament 21 de juny.

La festivitat com a celebració cristiana rep el nom pel naixement de Sant Joan Baptista. En l'Evangeli de Sant Lluc trobem que Maria, en els dies següents a l'Anunciació, va anar a visitar la seva cosina Elisabet quan aquesta es trobava en el sisè mes d'embaràs. Pel que fixa el naixement de Sant Joan Baptista en el vuitè mes de les candeles de juny, sis mesos abans del naixement de Crist. El peculiar és que els altres sants són celebrats a la data de la seva mort, Sant Joan és l'únic al qual es considera pel seu naixement. I no oblidem que el naixement de Crist és una altre convenció per a no perdre les festes popular i paganes de les Saturnals.

En el mateix evangeli de Sant Lluc, s'explica que el sacerdot Zacaries pare de Sant Joan, havia perdut la veu al dubtar de l'embaràs de la seva dona Isabel ja que ella era estèril i a més li havia passat l'edat de tenir fills, els dos eren vells. En néixer el seu fill va recuperar la veu tal com ho havia predit l’arcàngel Gabriel. Zacaries va encendre fogueres per anunciar a parents i amics la notícia, ho va celebrar  amb foc. En paraules de Sant Agustí: L'Església celebra la festa dels sants en el dia de la seva mort, però en el cas de Sant Joan Baptista, fa una excepció i li commemora el dia del seu naixement, perquè va ser santificat en el ventre de la seva mare i va venir al món sense culpa.

En la tradició Celta, la Deessa està avançada en el seu embaràs, alegre i enamorada esperant el naixement del seu fill i el Déu Sol està en tota la seva glòria i poder. És una festivitat de Fertilitat i Passió, en la qual no només són beneïts els homes, sinó també les collites i els animals. És un moment d'èxit, d'assoliment d'objectius.

La pràctica de mantenir-se  tota la nit en blanc i encendre fogueres és perquè la força del Sol no decaigui i així la futura collita creixi i maduri.

A tota la península ibèrica se celebren revetlles amb la família i els amics, en un ambient  festiu on la tradició i la màgia van de la mà. Es menja la tradicional coca, es brinda amb cava i es cremen els trastos vells a les fogueres. Els  nens i els no tan nens llencen  petards i s'encenen bengales que dibuixen en la nit amb els seus estels de llum  i foc en  consumir-se. Nit de música, ball, rialles, purificació i peticions.

Al País Basc les fogueres es fan a les platges i si us acosteu als bosc os podreu trobar amb Basajaun (geni guardià de la natura) i la seva companya Basandere.

Els camperols russos creien que durant Ivan Kupala nit, la nit més curta de l'any, no han de dormir, perquè tots els esperits malignes reviuen - bruixes, homes llop, sirenes, serps, bruixots, brownies (follets), tritons i  leshys (esperit masculí protector dels animals i ocells del bosc).

Els grecs li dedicaven aquesta festa al Déu Apol·lo encenent grans fogueres de caràcter purificador.

Els romans honoraven aquesta nit a Minerva i el seu costum era saltar tres vegades sobre les flames.

El Drac us desitja una nit plena de foc i passió guspirejant encenalls i petons.

FOC

FOC AL COR FOC

FOC A L’ÀNIMA FOC

FOC A LA SANG FOC

FOC ALS RECORDS FOC

FOC A LA VIDA FOC

FOC A LA MORT FOC

FOC

FOC

FOC

© Mayte Duarte XXIII-VI-MMXIV