Va extreure del fred caos la font germinal,
I després de concebre, va fugir amb la força vital.
Va créixer juntament amb la vida que dins portava,
I es va lliurar amb amor i orgull, sense trava.
Quelcom al món portava. La seva vida compartia.
El fosc buit i la Terra erma i vasta
Esperar el naixement amb ànim entusiasta.
La vida esquinçar la seva pell, va beure la sang de les seves venes,
Va respirar pels seus ossos, i va reduir les seves roques a blanques sorres.
La Mare donava a llum, altre rebia el primer alè.
En trencar aigües, aquestes van omplir mars i rius,
anegant -ho tot, creant així arbres i plantacions.
De cada preciosa gota, fulles i tiges van sorgir
Verds i exuberants plantes la Terra renovar.
Les seves aigües fluïren. Nova vegetació creixia.
Auel, Jean M. La tierra de las cuevas pintadas. 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada