Translate

dimecres, 17 d’octubre del 2012

CANT A LA MARE I


En el caos del temps, en la foscor tenebrosa, el remolí va donar a llum a la Mare gloriosa. Va despertar ja conscient del gran valor de la vida, el fosc buit era per a la Gran Mare una ferida. La Mare sola se sentia. A ningú tenia.

Al cor de la Mare niava una immensa pena, el seu fill i Ella per sempre separats, aquesta era la condemna. Sospirava pel nen que en un altre temps va ser el seu centre, i una vegada més va recórrer a la força vital que portava dins. No podia donar-se per vençuda. El seu fill era la seva vida.

A la Dona i l'Home havia desitjat engendrar, i el món sencer els va obsequiar a manera de llar, tant el mar com la terra, tota la seva Creació.

Explotar els recursos amb prudència era la seva obligació.

De la seva llar havien de fer ús, sense caure en l'abús. Als Fills de la Terra la Mare concedir els dons necessaris per sobreviure, i després va decidir atorgar-los la alegria de compartir i el do del plaer, pel qual s'honra a la Mare amb el gaudi de jeure.

Els dons apresos estaran quan a la Mare honraran.

La Mare va quedar satisfeta de la parella que havia creat. Els va ensenyar a estimar-se i respectar-se en la llar formada, i a desitjar i buscar sempre la seva mútua companyia, sense oblidar que el do del plaer de la Mare provenia.

Abans de la seva última ranera, els seus fills coneixien ja l'amor. Després els fills seva benedicció donar, la Mare va poder reposar.

Auel, Jean M. La tierra de las cuevas pintadas. 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada