En la cultura celta, els druides celebraven l'arribada del solstici d'estiu encenent grans fogueres, cercant la benedicció de terres, homes i bestiar.
Els grecs encenien fogueres purificadores en honor a Apol·lo el déu de el sol i de la llum. Els romans van dedicar a la seva deessa Minerva unes festes amb el foc com a protagonista.
A Mèxic, els guerrers asteques feien rituals de culte a el sol perquè el foc ajudés a la terra i homes a obtenir bones collites. Els berbers de nord del Marroc i Algèria encenen des de fa segles, fogueres a les places dels pobles i llocs que necessiten ser purificats.
Per a la tradició hindú el solstici d'estiu representa la via dels ancestres. Les cendres de les fogueres es guardaven tot l'any.
Les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes a Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres.
Era la nit de festivals de foc i de la màgia d'amor, d'oracles per l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions. Les parelles d'amants saltaven per sobre de les flames doncs es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaços de saltar.
Mitjançant el poder del foc, a la calor de la foguera les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la futura relació.
Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol per que es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant.
A l'antiga Suècia, un arbre al solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven banyar-se al riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als conreus. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.
En temps prehistòrics, l'estiu era una època alegre de l'any per als que vivien en latituds septentrionals. La neu havia desaparegut, i el terra s'havia descongelat; les temperatures càlides havien tornat; les flors florien; les fulles havien tornat als arbres de fulla caduca. Algunes herbes podien ser collides per a usos medicinals i d’altres. El menjar era més fàcil de trobar. Es recol·lectava el que s'havia sembrat. Encara que molts mesos de clima càlid es mantenien abans de tornar a caure el període de llum, els dies començaven a escurçar-se, de manera que el retorn de la temporada de fred era inevitable.
La tradició cristiana celebra la nit de Sant Joan el 23 de juny en homenatge al naixement de Sant Joan Baptista. En els seus orígens va ser una adaptació del culte pagà als ensenyaments de la Bíblia fonamentats en la gran foguera que Zacaries va encendre després del naixement del seu fill Joan.
Després de la cristianització d'aquesta festa, la nit del 23 a el 24 de Juny es converteix en una nit santa, sagrada i de purificació, sense abandonar per això la seva aura màgica i pagana.
Es celebra com la nit més curta i màgica de l'any.
El foc és un dels tres símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aquesta nit, i, que encara persisteixen. És l'element purificador que ens lliura de la mala sort i de tot el que volem deixar enrere.
L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se al mar o al riu.
Les herbes és el tercer element, es creu que les plantes multipliquen les seves propietats curatives aquesta nit.
Deixar reposar els herbes amb aigua (de set fonts) tota la nit a la llum de la lluna i amb la rosada de el dia de sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada