"Creiddylad, deessa gal·lesa de les flors i de l'amor, es celebra en aquest moment. (El seu nom es pronuncia CREU-THIL-AHD) Ella és la reina eterna de maig, sempre a la recerca de la pau i l'estabilitat. Ella roman eternament constant enfront de tot canvi. Ella és la promesa de l'amor, amor o la brillant lluna que flueix, que roman a través de tota opressió i la desesperació. Creiddylad també ens mostra la necessitat d'amor propi. Només estimant de veritat a nosaltres mateixos podem estimar a un altre. "~ Judith Shaw
Primer de Maig/Beltane (Calan Mai pels antics celtes) és gairebé aquí i als nostres cors en el seu entorn que trobem els pensaments d'amor, les flors i la generositat de la nostra Mare Terra. Tant Beltane i Halloween/Samhain (Calan Gaeaf) eren dies liminars o de llindar, que es consideren fora del temps normal. Aquests dies sagrats, místics eren més importants que els solsticis a la vista del món celta.
Creiddylad només s'esmenta breument en el Mabinogion però el seu simbolisme revela que ella és sens dubte una antiga i important deessa, les històries originals s'han perdut en les boires del temps.
Creiddylad, filla de Lludd, mà de plata, es va prometre en matrimoni amb el desig del seu cor, Gwythyr ap Greidawl. Però abans que el matrimoni es poguès consumar va ser segrestada per Gwyn ap Nudd, que posseïa molts aspectes foscos semblants als del Senyor de l'Inframón.
Gwythyr va reunir als seus guerrers i es va disposar a rescatar al seu amor, Creiddylad, de Gwyn. Una ferotge batalla va produir-se, en el decurs de la qual Gwyn, que va emergir com el vencedor, va cometre horribles actes de brutalitat i carnisseria.
El Rei Artur, quan va sentir el relat d'aquesta brutalitat, va marxar a terres de Gwyn per resoldre l'assumpte. Va declarar que cap d'ells podia casar-se amb Creiddylad i que fora tornada al seu pare, Lludd de mà de plata.
Va fer-se l'arranjament que obligava als dos homes a lluitar entre si en un combat singular per la mà de Creiddylad cada any per Beltane, el primer dia de maig.
Establint-se així el destí de Creiddylad; ella seguiria essent una donzella eterna, que viu amb el seu pare, fins que la batalla final al dia del judici revelés al vencedor.
El seu pare Lludd mà de plata, no participà en el rescat de Creiddylad ni s'acostà a terres de Gwyn, aquesta no és la resposta habitual d'un senyor la filla del qual ha estat segrestada. Ell espera amb calma, mentre que els dos pretendents es barallen per ella per resoldre el litigi. Això és un indici que la història és més del que sembla.
De fetm el conte de Cryeiddylad és l'origen del patró de triangle amorós celta d'una bella jove noble que estima a un heroi viril, però es asssetjada i/o casada amb un altre pretendent, sovint amb motius obscurs.
És el Rei Roure - May Queen - Holly Rei tema literari, una metàfora per el motiu mític de la naturalesa cíclica del temps. Aquest tema es repeteix en les llegendes celtes com Tristany i Isolda, Blodeuwedd i Lleu Llei Gyffes o Arturo i Ginebra.
L'arbre de roure, venerat pels gal·lesos druides, era un símbol del cap i la seva protecció de les persones. L'arbre de roure majestuós revela la seva força i la bellesa a la primavera i l'estiu, que brollen fulles i glans en creixement, totes elles incloses a terra a la tardor. Simbolitza el temps de creixement, el cicle de sembra, sega i recol·lecció, representat en part per un jove Déu, viril.
L'arbre de grèvol, les fulles romanen verdes amb les baies vermelles en els mesos freds d'hivern brillant, és un arbre de la mort i resurrecció. És un recordatori que la nova vida sorgirà de les profunditats de l'hivern, un símbol de la mort, la reencarnació i la vida continua.
A través dels anys aquests arbres van ser personificats com el rei del roure, representant el creixement verd meitat de l'any, i el rei del grèvol, el que representa la meitat fosca de l'any, amb la seva promesa de renaixement. I que lluiten entre si tots els anys, en Beltane, quan la llum i la vida són victoriós i en Samhain, quan el vel entre els dos mons és més prim i les forces de la foscor obtenen la seva victòria.
La Reina de Maig, honorada el Primer de Maig està representada per la planta d'heura, que simbolitza el poder de la vida.
Ella és la donzella sempre fèrtil, la potència dels parts en la nova vida.
Ella és la terra, la font d'on es desprén cada cop l’impuls de gir del cicle de la sembra, la collita, morir i renéixer.
Ella és el símbol de l'amor, simbolitzat per si mateixa la planta d'heura, l'estructura de la veta natural que conforma dos cors.
Gwythr té el paper de Rei Roure, Gwyn ap Nudd és el rei del grèvol i Creiddylad és la bella reina de maig.
El triangle està complet i ara l'amor i el femení sagrat són novament part del cicle en curs de la mort i el renaixement.
Cada Beltane se'ns recorda la saviesa de Creiddylad, la reina eterna de maig.
Una deessa de la fertilitat.
Ella sorgeix quan la terra està plena de flors obertes plenes de dolçor per rebre els petons del sol.
Ella atorga els seus dons de l'abundància a tots nosaltres.
La terra dels nostres somnis mítics es converteix en la Terra mateixa, el cor de la casa de la qual tots sorgeixen i a la qual tots tornarem un dia.
La seva història ens recorda que venim i tornem a l'amor, un amor etern, creuant totes les fronteres del temps i l'espai. I com ella estimant i honrant-se a si mateixa en l'elecció del seu propi destí per estar amb Gwythr, se'ns recorda que tot amor comença amb l'amor d’un mateix. En abraçar l'amor propi i l'acceptació que creixen en un estat d'abundància.
No només la humanitat de Creiddylad és un regal amb una terra abundant, ella ens regala la possibilitat d'acceptar i rebre aquesta abundància. Regals de Creiddylad que ens condueixen a la pressa de consciència de la por i de l’amor.
Ella és un bell recordatori per a confiar en nosaltres mateixos, l'univers i el poder de l'amor que podem oferir.
http://judithshawart.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada