DRACS

EL DRAC D'ARGENT

El Drac d'argent és regi i escultural. Ajuden amb gran entusiasme a les criatures bones que ho necessiten de debò i sovint adopten la forma de venerables ancians o belles donzelles quan es relacionen amb humans.

Són independents i benvolents, tenen el do de la innocència i la confiança. Controlen els vents, molt útil a l'hora de planejar i viatjar entre els núvols, també per abatre els contrincants en la seva forma drac. Són lleugers i molt hàbils en el vol.

Han sentit sempre una intensa necessitat d'ajudar la humanitat. Malgrat això, un considerable nombre d'ells es neguen a acudir a les guerres i racionalitzen la seva negativa afirmant que han de romandre darrere per protegir els humans. Així, els dracs d'argent es veuen impulsats a compensar els seus errors viatjant disfressats entre els humans. Es mostren obsessius amb ajudar els altres i lluitar contra el mal quan ho descobreixen, i intenten convèncer aquells que viatgen amb ells que s'uneixin a la seva causa.

S'han convertit en la més intolerant de les espècies draconianes  amb un codi rígidament definit del Bé i del Mal, seus càstigs són severs i definitius: la mort és l'únic destí per als causants de qualsevol tipus de mal. No són violents i eviten el combat tret que s'enfrontin a una gran maldat o enemics agressius. Si cal, utilitzen conjurs i encanteris capaços de convertir un dia de sol en un fosc dia completament tapat per núvols negres. Poden caminar pels núvols com si fossin sòl sòlids.

Quan s'enfurismen utilitzen un sortilegi que els permet llançar als seus enemics indefensos per l'aire, on poden utilitzar el seu atac d'urpeig.

Contra els seus oponents voladors, el Drac d'argent s'oculta entre núvols (creat s mitjançant un encanteri si el dia no està ennuvolat) i, a continuació, saltant per efectuar el seu atac sorpresa quan té més avantatge. Sol utilitzar el seu alè doble, de fred i paralitzant, només contra enemics poderosos com els Dracs Vermells, als quals consideren els seus més ferris enemics.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

Les escates d'una cria de drac de d'argent són de color gris blavós amb marques platejades. A mesura que el drac s'acosta a l'edat adulta, el seu color va sent més i més brillant fins que les escates individuals amb prou feines poden apreciar.

De lluny, aquests dracs semblen haver estat esculpits a partir del metall pur. De vegades reben en nom reben el nom de " dracs escut " amb motiu de les plaques platejades dels seus cap. Les seves pupil·les es van apagant a mesura que envelleixen, i els ulls dels més grans semblen orbs fets de mercuri.

HÀBITAT I ALIMENTACIÓ

Entre aquests dracs prefereixen les caus aèries en aïllats pics de muntanya o entre les pròpies núvols. Sempre van acompanyats d'un tènue olor de pluja. Fins i tot els núvols, els seus caus tenen sempre una àrea encantada amb sòl sòlid on poder posar els ous i amuntegar el tresor.

En habitar en territoris similars, els Dracs d'argent solen entrar en conflicte amb els Dracs Vermells. Els duels entre les dues varietats són violents i mortals, però els d'argent solen portar avantatge en combatre units contra els seus enemics, recolzats sovint per aliats humans.

Els agrada molt el menjar d'elaboració humana com guisats i guarnicions, i poden viure indefinidament alimentant-se d'ella.

CICLES DE VIDA

Els Dracs platejats femelles posen ous als cinc mesos després de ser fecundades, i la incubació dels ous dura 20 mesos. Els petits dracs arriben a la joventut als deu anys d'edat i l'etapa adulta als 200 anys, arriben a la vellesa als 800 anys i es converteixen en dracs ancestrals a l'edat de 2000 anys.

Els dracs daurats més vells coneguts han arribat a viure 3000 anys .

http://aman.foroactivo.com/t91-el-dragon-de-plata 

EL PRIMER GUARDIÀ DEL LLINDAR

Cal recordar que en molt diverses tradicions, els dracs i els braus són animals amb els que combaten els herois solars (és a dir els iniciats): Sigfrid, Mitra, Hèrcules, Jàson, Horus, Apol·lo ...

El drac és un tetramorf (igual que l'esfinx que és un altre símbol d'aparició freqüent). 

Al·ludeix normalment als quatre elements (aire-ales, aigua-cúa, foc-flames, potes amb urpes-terra) i, per tant, a la purificació per aquests quatre elements. Aquest procés és normal en la Via Iniciàtica. 

El drac és símbol de la nostra naturalesa inferior (Prakriti), que ha de ser vençuda i dominada però no morta, perquè sobrevingui el regnat de l'esperit (Purusha).

En síntesi, el drac és símbol de purificació.

 A aquest drac l'hem fabricat nosaltres mateixos al llarg dels eons. Parlant impròpiament, són els efectes kármics acumulats.

Per continuar avançant hem d'escometre la terrible lluita amb aquest drac que ens tanca la porta cap a la caverna on es troba el Tresor dels Tresors. 

I com nous Sigfrids, hem banyar-nos a la sang del drac Pfafnir després de vèncer i així estarà lliure el camí cap al tresor dels Nibelungs, ocult en el si de la terra, és a dir en nosaltres mateixos. 

Perquè l'ànima pugui alçar-se en presència dels Mestres, cal que els peus s'hagin banyat en la sang del cor.

DIUEN QUE...

El Drac és una força primigènia fascinant i aclaparadora alhora. 

S’expressa mitjançant les  pròpies forces tel•lúriques i espirituals i esdevé un despietat guardià del que considera un tresor.

Custòdia les terres i les cavernes prohibides, perquè en aquests llocs no hi ha ni el bé ni el mal, sinó només uns poders gairebé màgics que no han de ser utilitzats més que per homes de virtut i coneixement, de cor pur i que fent ús del seu lliure albir en faran us i profit.

El Drac és el guardià dels secrets divins.

El Drac pot ser domat però mai destruït, ja que habita latent en cada ésser, com adormit, encara que sempre disposat a despertar si s'abandona la vigilància. Llavors reneix, i les seves forces destructores devoren tot el que l'enfronta quan un no està prou preparat.

Símbol de la relació entre la terra i el cel, té al mateix temps ales d grif i potes amb urpes d'àliga. Uneix els extrems dels dos mons, és a dir la seva energia.

 Cavalcar el Drac, domar i reduir-lo a la quietud, és unir aquesta doble energia, el que només poden fer els sants, els sacerdots o els místics. 

Sant Miquel o Sant Jordi en la tradició cristiana, Sant Gabriel a la de l’ Islam, han vençut al drac perquè posseïen el coneixement perfecte dels dos mons, el terrestre i el celeste: la seva espasa, semblant a un raig lluminós i símbol de la llum divina, aconsegueix ferir les forces de la ignorància i del dubte.

Tant en el pla col•lectiu com en l'individual, és imprudència perillosa despertar l'alè del Drac abans de posseir la saviesa. 

"Ciència sense consciència és la ruïna de l'ànima ...”