QI

La paraula "Qi" (pronunciada Chi) és un terme de difícil traducció ja que no existeix en occident un equivalent exacte, tot i que es pot relacionar amb diversos conceptes, que permeten una aproximació al seu significat. És però un terme molt emprat en antics textos xinesos i d'altres països d'extrem orient que versen sobre medicina tradicional, " Feng Shui ", esoterisme i altres arts. Per a la seva definició és més apropiat parlar de diversos conceptes relacionats entre els quals es troben la respiració, l'energia que circula pel cos dels éssers vius, els nutrients del menjar i l'aigua, etc. Altres accepcions que se li poden donar al concepte del "Qi" serien: aire, esperit, moral, força, etc. D'acord amb aquestes definicions es podria descriure el "Qi" com una energia que nodreix i sosté tot el que ens envolta i que en els éssers vius la interrupció del seu lliure flux és la base dels trastorns físics i psíquics, és a dir que sense "Qi" no és possible la vida.

         

Aquest concepte del "Qi" no és admès per gran part de la medicina i la ciència occidental doncs per a ells és un fenomen immaterial que no resulta mesurable mitjançant cap dispositiu. Definicions orientals més modernes relacionen el "Qi" amb el que la ciència diu bioelectricitat, ja que en molts estudis publicats sobre aquesta, els resultats obtinguts es podrien relacionar amb les experiències que es noten en entrenaments d'arts marcials internes (tai-txi,Qi Gong, etc.)i en la medicina tradicional xinesa. Entre els enfocaments que dóna la ciència occidental i del punt de vista oriental però apareixen certes similituds sobre el concepte del "Qi" com ara que tots dos comparteixen el"principi de minimi-tzació de l'energia"per a la realització de qualsevol procés natural, que l'energia humana no és aliena a l'entorn que l'envolta, etc. La diferència pot estar en que la ciència oriental s'ha basat en l'observació, els mètodes empírics i la descripció d'efectes i sensacions i en l'occidental en l'experimentació, les teories i la realització de mesuraments.     

Sota un concepte filosòfic el "Qi" encaixa en el model vitalista, ja que aquest postula l'existència d'una força o impuls vital sense el qual la vida no pot ser explicada. Per al vitalista aquest impuls vital, diferent de l'energia estudiada per les ciències, donaria per resultat la vida. Els organismes vius es distingeixen de les entitats inerts perquè posseeixen força vital que no és ni física, ni química i la mort seria el resultat de la pèrdua d'aquest impuls vital. Per als xinesos el "Qi" o "força natural que omple l'univers", existeix en totes les coses, grans o petites i es troba en el cel, la terra i en tots els éssers vius interactuant i transformant-se entre si contínuament. Aquesta força que omple l'univers es divideix en:

- El Qi celeste "Tian Qi": Procedent del sol, de la lluna i els cossos celestes. És el "Qi" més gran i potent.

- El Qi terrestre "Vaig donar Qi": Constituït per tot el que es troba a la Terra. Situat sota el "Qi" celeste, l'absorbeix i és influït i controlat pel.

- El Qi dels éssers vius "Ren Qi": "Qi" de les persones, animals i plantes. Comprèn totes les activitats metabòliques del cos com la respiració, la digestió i el moviment. És influenciat pels cicles naturals del "Qi" celeste i el "Qi" terrestre.

El "Ren Qi" dels éssers humans és una substància invisible en constant moviment i constitueix la força motriu per al cos. Es subdivideix en el "Qi Innat o Prenatal" i el "Qi Adquirit o Postnatal". El "Qi Prenatal" és el que es rep de la mare i el pare en el moment de la concepció, i constitueix l'energia inicial de les activitats vitals. El "Qi Postnatal" és el que s'adquireix per mitjà de la respiració i els aliments. El "Qi" que procedeix dels aliments ingerits "Gu Qi" esta associat a la medicina tradicional xinesa a la melsa, mentre que el "Qi" procedent de l'aire respirat "Kong Qi" és associat als pulmons. La combinació d'aquests dos "Qi" formen el "Qi" aglutinat "Zong Qi" que finalment per l'acció del "Qi Prenatal" forma el "Qi Normal" o " Ren Qi" que és el que circula pels òrgans i els canals anomenats meridians.

Per al bon funcionament de l'energia vital del cos és necessària una bona complementarietat dels "Qi" Prenatal i Postnatal. El "Qi Prenatal" representa una reserva d'energia que requereix ser mantinguda, complementada i equilibrada per mitjà del "Qi Postnatal". Quan el "Qi Postnatal" és insuficient, es complementa d'aquesta reserva d'energia del "Qi Prenatal" la qual cosa disminueix l'esperança de vida. D'aquí la importància de la tradició Taoista de donar cultiu al "Qi" per tenir bona salut i longevitat. Per al constant cultiu i millora del "Qi" en orient disposen de diversos mètodes, com les arts marcials internes, la meditació, el "Feng Shui", l'equilibri a través dels aliments, l'acupuntura, etc. Els practicants de certes disciplines internes, afirmen que es pot controlar i utilitzar aquesta energia, a través de diverses tècniques, augmen-tant-la, acumulant i distribuint-la per tot el cos. També es podrien arribar a guarir les malalties amb el lliure fluir del "Qi" pel cos mitjançant l'ús de l'acupuntura, el "Reiki " i altres teràpies internes.

          Per al practicant de "Feng Shui" el "Qi", fa referència a l'existència d'un fluid invisible que nodreix l'espai dotant-lo de vida i de certes característiques. Aquest practicant pot determinar la qualitat, organització i distribució d'aquesta energia en un espai particular (en les orientacions, les formes, els colors, etc.)trobant els seus aspectes positius i benèfics "Sheng Qi"i negatius o poc favorables "Sha Qi"que hi ha al i les possibilitats del seu ús. Un lloc amb un "Feng Shui" positiu facilita que les persones se sentin bé i en harmonia amb les seves vides, però un "Feng Shui" negatiu, pot facilitar la malaltia, la manca d'entesa i la manca d'harmonia entre altres coses.    

En la majoria dels sistemes de teràpies internes orientals, es realitzen determinades tècniques mentals i respiratòries per al coneixement, regularització i potenciació del "Qi". L'eina principal per aquest coneixement és la respiració. Mitjançant el treball amb la respiració el cos entra en estat de tranquil·litat, condició favorable perquè la ment ajudi en la configuració energètics del cos i per tant en la cura. El "Qi" emmagatzemat en el Dan Tian és mobilitzat a través de dues meridians d'acupuntura que divideixen el cos en dues parts iguals (el got governador o " Jen Mo" i el got de la concepció o " Dóna Mo") seguint un sentit ascendent i de forma contínua i en determinats punts del mateix es connectarà i regularà en els dos circuits majors de 12 meridians que simètricament i paral·lelament s'estenen al llarg del cos.

Tot ésser humà posseeix "Qi", però no tots són capaços de detectar-lo. És mitjançant l'ús de les tècniques respiratòries, la meditació, les arts marcials internes, com es pot arribar a sentir i gestionar l'energia vital. Algunes manifestacions del "Qi" poden ser en forma de pessigollejos, formigueig, calors, augment de l'energia, etc. Hi ha moltes sensacions que ho expressen i cada persona ha de experimentar-la per si mateixa fins a arribar a obtenir aquesta connexió amb l'impuls vital i amb una consciència de vida, que recorre el cos.

Font: http://www.eltaichixinyi.com/Home/presentacion/articulos/conceptos-filosoficos/el-qi-chi

IONS

Et sents fatigat, irritable, irascible o deprimit, sense explicació lògica aparent? Els dies anteriors a una tempesta, sols sentir-te aclaparat, o has escoltat a dir: "L'ambient està pesat"? Els ions aportats pels vents poden ser els responsables ...

La rosa dels vents del mal humor 

Una de cada quatre persones són sensibles en aquest fenomen. A Europa es diu la malaltia de Fohen (és un vent sec del sud que bufa als Alps), també se'l coneix com "El Vent de les Bruixes". 

Si el servei meteorològic anuncia el Fohen, a Munic i en altres parts de Centreeuropa, els cirurgians retarden les operacions. En els mateixos llocs s'incrementen els accidents de trànsit, suïcidis, baralles domèstiques i fins i tot catàstrofes aèries. 

Hi ha diversos dels anomenats Vents de Bruges, com el Santa Anna a Califòrnia, Bitter Winds, el Chinok, el Sharav, el Mestral, etc. 

En alguns casos en Mig Orient, ha servit com a atenuant en judicis per crims "Es va cometre l'homicidi mentre bufava el Sharav". 

En el Desert d'Arizona, la mitologia indígena, parla de gent sensible a la "malaltia del vent".

Els homes de ciències estudiant l'activitat dels insectes i altres animals i plantes en els laboratoris, donen l'explicació científica de perquè l'excés d'ions positius, afecten la química del cos, dels éssers vius. 

A Rússia, Japó, Israel, Brasil i Europa, els científics han demostrat que el desequilibri, no és només perjudicial, per a plantes i ratolins, sinó també és perjudicial per al benestar mental i físic humà. 

El vent porta amb si augment de ionització positiva. 

Vivim en un camp electromagnètic natural, creat per la interacció de la terra, carregada negativament i la part alta de l'atmosfera, carregada positivament. 

La ionització de l'aire - per dir-ho d'una altra manera- la seva càrrega elèctrica, varia considerablement, d'una regió a una altra i amb els canvis climàtics, que al seu torn influeixen directament sobre els nostres estats d'ànim, vitalitat i la salut. 

La depressió, el mal de cap o l'aclaparament, que algunes persones presenten, abans d'una tempesta, són clars exemples de sobrecàrrega d'ions positius. Després de la tempesta, experimenten una sensació d'alleujament i benestar. Les tempestes elèctriques generen ions negatius. Per tant, els científics han demostrat que les tempestes netegen l'aire d'ions positius. 

Què són els ions? 

Un ió és un àtom carregat elèctricament. CINC IONS POSITIUS - QUATRE IONS negatius-, és la relació habitual i harmònica per al nostre benestar. La càrrega elèctrica de l'atmosfera, ens influeix directament. 

La ciència ens diu que hi ha entre 1.000 i 2.000 ions per cada centímetre cúbic d'aire en camp obert. 

Passem la nostra existència en un camp electromagnètic natural, creat per una doble polaritat entre la terra, carregada negativament i l'atmosfera carregada positivament, existeix entre ambdues una diferència potencial d'uns 100 a 150 volts per metre d'altura, que es carrega i descàrrega constantment, per mitjà de les 1.000 i 2.000 tempestes que s'estan produint constantment. 

Un sol raig, pot descarregar en l'aire l'equivalent al consum d'energia elèctrica de diversos dies d'una ciutat com Paris. 

L'aire condicionat és la manera domèstica més ràpida d'eliminar els ions negatius de l'ambient, o almenys disminuir-los, les robes de fibra sintètica, atreuen els ions positius i rebutgen els negatius; l'ús de calçats amb sola de plàstic o aïllants sintètics, impedeix el transvasament energètic amb la terra.

Els científics russos van tractar de criar animals en ambients -sense ions -, com a resultat, als pocs dies, tots els animals van morir. En un altre experiment van duplicar la quantitat d'ions en l'aire i les plantes van créixer a major velocitat.

La ionització que hi ha en l'ambient ens afecta de manera constant i hi ha per confirmar-ho més de 7.000 documents científics, informant dels experiments, realitzats amb la ionització. En una anàlisi simple de les conclusions ha la coincidència en pensar que un excés d'ions positius és perjudicial, mentre que un excedent d'ions negatius, sembla ser saludable (per a certes persones i llocs).

On trobem els ions negatius?

El procés d'ionització negativa es produeix constantment i en forma natural i en la naturalesa, com ser masses d'aigua en moviment o en evaporació, en els salts, rierols, cascades, rius, mars, en general l'energia que desplaça l'aigua, genera grans quantitats de ions negatius.

Els mesuraments realitzades en cataractes parlen de 100.000 ions amb majoria negatius, per cm3, mentre que el corrent és de 1.000 a 2.000 per cm3.-

En certes zones muntanyoses, durant i després d'una pluja, en llocs nets de pols i contaminació, raigs solars, estrats rocosos, radiacions tel·lúriques, raigs còsmics.

A causa de que la terra està negativament carregada, tendeix a repel·lir els ions negatius, però atreu els positius, en la seva àrea superficial.

Aquesta és una de les raons per la qual en el camp -lliure de contaminació- trobem la proporció harmònica.

On trobem els ions positius?

Abans d'una tempesta, en ambients amb aire condicionat, en llocs on abunda el ciment, les actuacions, gasos, ambients contaminats en general. En els llocs de vents càlids, secs amb pols i sorra.

A les zones urbanes l'home construeix tapant amb formigó, la generació natural d'ions negatius. En ambients tancats o sense ventilació.

Ionització: per tenir en compte

En general, a les persones sensibles als vents, l'excés d'ions positius les altera de diverses maneres arribant en molts casos al suïcidi.

L'excés d'ions positius és contraproduent per a la nostra salut, encara que en alguns casos hi hagi una eufòria, temporal o hiperactivitat passatgera.

Alguns suggeriments: simplement polvoritzi aigua o prengui un llarg bany, o camini descalça sobre la terra o la pastura (si està humit millor) o caminades descalça a la sorra, això l'ajudarà a receptar ions negatius, que el alleujaran.

Eviteu utilitzar roba de niló, tingui plantes, ja que aquestes condueixen els ions negatius de la terra cap a la superfície i, si pot, Arribeu-vos encara que sigui una estona al costat d'un riu.

CROMATOLOGIA

La teràpia del color és un art mil·lenari que s'ha cultivat des de la més remota antiguitat en els temples de sanació per la llum i color a Egipte, com així també a Grècia, Índia i Xina.

Consisteix bàsicament a dirigir llum amb filtres de diferents colors cap a determinats centres del cos.

El color de la llum sumat al lloc a on va dirigida és el que té una particular incindecia sobre el nostre cos etèric i conseqüentment sobre el nostre físic.

L'ús dels colors per al tractament de malalties es diu cromoteràpia, i és emprat en conjunt amb altres mètodes curatius.

Segons les persones que el practiquen, la malaltia pot ser causada per la falta d'un determinat color al sistema humà i, per tal de curar l'organisme i restablir el seu desequilibri, aquesta teràpia s'aplica el color que es requereix a través de la utilització de llums en el cos.

Alguns dels efectes curatius dels diferents colors i les malalties que millor responen a ells són:

 Vermell: Es tracta d'un color de calor i energia que estimula la tensió arterial. Porta calor per refredar extremitats. S'utilitza en el tractament de malalties com la pressió arterial baixa, la paràlisi, el reumatisme i l'anèmia.

Taronja: Aquest color estimula els nervis i és beneficiosa en el tractament de càlculs renals i de vesícula i hèrnia. També és eficaç per estimular la producció de llet dels pits després del part.

Violeta: Violeta seva aplicació és beneficiosa en el tractament de trastorns emocionals i nerviosos, insomni i artritis.

Groc: Aquest color es considera laxant, diürètic i estimulant per al cervell. També és beneficiosa en el tractament de la diabetis, restrenyiment, trastorns renals i hepàtics i infeccions de la gola.

Porpra: Porpra o indi és un excel · lent estimulant sense ser un irritant, i és útil en el tractament de trastorns de l'estómac i la pell i la migranya. Té un efecte benèfic en els ulls (cataractes) i les orelles.

Verd Aquest color és produït pel format pel blau i groc i se'l considera com un sedant suau.

És beneficiosa en eltratamiento d'úlceres, grip, refredats, trastorns sexuals, el càncer i les malalties inflamatòries.

Blau: Blau és un color sedant que alleuja el dolor, redueix el sagnat i fomenta la ràpida cicatrització de les ferides i cremades. És eficaç en el tractament de còlics, asma, trastorns respiratoris, hipertensió arterial i trastorns de la pell.

A més, el Sol, a la cromoteràpia, juga un paper important en el procés de curació ja que millora la digestió, la nutrició, accelera la circulació de la sang i augmenta l'eliminació d'impureses a través de la pell.

No obstant això, sempre cal prendre els banys de Sol amb precaució pels efectes que pogués tenir la seva sobre exposició. Per aquesta raó, es recomana que es tinguin a les primeres hores del matí o en les últimes de la tarda.

S'ha d'evitar estar exposat als rajos directes del sol des de les 9:00 am fins les 3:00 ja que cauen en forma més directa sobre la superfície de la terra.

El cos humà és de condició electromagnètica. La seva font energètica principal, encara que no l'única, s'origina en el magnetisme terrestre. Altres vies d'adquisició d'energia biomagnètica són l'oxigen, els aliments, la pròpia activitat cel · lular, l'activitat física i mental, el fluid dels líquids i els factors bioquímics. Per tot això, resulta comprensible que l'aparició o cura de moltes malalties tinguin com a causa o com a conseqüència canvis en el camp biomagnètic de l'organisme. En el món d'avui dia, donada l'alta presència d'aparells electrònics i altres tipus de radiacions artificials, és encara més fàcil que es generin desajustos en el camp electro-magnètic del cos humà.

Reiterant en el fet que tot el que existeix és energia, podem afirmar que també els colors són energia, de manera que tenen també una freqüència vibratòria determinada.

Cada color també té certa longitud d'ona, que consisteix en la distància que transcorre l'ona des que comença una oscil · lació fins que la acaba, perquè comenci la següent. Aquests dos paràmetres, per no entrar en física i poder caure en dificultar la comprensió del tema en qüestió, els podem considerar, simplement, com les característiques particulars que fan que un color tingui la seva aparença pròpia, de la mateixa manera que el sucre és dolç i té unes propietats, mentre que la sal és salada i té altres particularitats.

Els colors són a la llum el que els tons al so, sent la llum una combinació de tots els colors. La llum, per ser una radiació electromagnètica, influeix altament en l'ésser humà, des del cos energètic fins a cadascuna de les cèl · lules del cos físic. D'això podem deduir que cada color ressonarà i originarà un efecte o un altre en els nostres cossos, en funció de les seves característiques particulars.

Ja hem vist que els diferents cossos de l'ésser humà i les seves chakras mostren colors que poden variar en funció de l'estat i actituds de les persones. Així mateix, una persona pot requerir cert color per compensar la seva falta o alteració en algun dels seus cossos i / o chakras.

Com cada chakra està relacionat amb un color en concret i, al seu torn, amb uns òrgans i parts del cos determinats, així com a emocions i formes de pensament, l'ús dels colors pot incidir de manera directa en qualsevol d'aquests tres aspectes , afavorint la seva sanació.

A més, a cada color se li atribueixen unes propietats concretes generals. Per exemple, al blanc se li atribueix puresa, innocència, optimisme, a l'espígol, equilibri, al plata, pau i tenacitat, al gris, estabilitat, al groc, intel·ligència, encoratjador, tebior, precaució, innovació, l'or, fortalesa, al taronja, energia, al vermell, energia, vitalitat, poder, força, apassionament, valor, agressivitat, impuls, al porpra, serenitat, al blau, veritat, serenitat, harmonia, fidelitat, sinceritat, responsabilitat, al anyil, veritat, al verd , equanimitat inexperta, acabalat, gelosia, moderat, equilibrat, tradicional, al negre, silenci, elegància, poder. Evidentment, aquests criteris no són absoluts, ja que no hi ha dues persones que siguem iguals i que, per tant, reaccionem de exactament igual manera a un mateix estímul, però sí que poden servir d'orientació o, com a mínim, per fer-nos una idea de la diferència d'incisions de cada color.

D'aquesta manera, la visualització de colors i l'ús de colors en general (mitjançant espelmes de colors, la roba, a casa, mandales ...) aportaran grans beneficis i seran altament sanadors en qualsevol dels cossos. Per això, per exemple, el Feng Shui dóna gran importància als colors que fem servir en el nostre habitatge, en funció de la sala on ens trobem i del clima que desitgem afavorir. També els colors que porta una persona sovint denoten el seu estat mental i emocional.

http://www.remediospopulares.com/Cromoterapia.html

SI SOM EL QUE RECORDEM, QUIN FUTUR ENS ESPERA?

2012 és un any en què les energies del femení diví estan començant a arrelar profundament dins de la Mare Terra i en les nostres energies i en les nostres ments. La crisi econòmica, política i social ha dut cap a la reflexió, revisió i reconstrucció dels models establerts en el decurs de les últimes sis dècades.

Parlar de fetilleres avui dia fa evocar nits de màgia, foc i danses en les nits de lluna o la celebració a la vora del foc per festejar els solsticis. Imatges que romanen en l’imaginari popular i simbòlic que s’esvaeix si contemplem a les fetilleres des de els seus sabers empírics. Sabers amb mirada de dones i entre els que podrem identificar-hi uns coneixements que guien el nostre saber actual i ens permeten crear pensament més enllà del que ens ve donat per la mirada androcèntrica. 

I com sempre en temps de crisi les mirades i esperances es regiren cap a la xarxa social femenina que ha estat la que tradicionalment ha teixit les relacions i pràctiques que han permès la subsistència de la comunitat.
Les dones sàvies al llarg de la història han estat molt diverses. De moltes d’elles no en sabem el nom, perquè van participar en tradicions anteriors a l’establiment de la ciència moderna i les trobem en àmbits com l’alquímia, les llevadores, les remeieres, les monges, etc. No és fins que arribem al segle XVIII que podem parlar de les metgesses, les biòlogues, les químiques o les astrònomes.

Des de sempre, les dones han estat guaridores: han tingut cura de la salut de les persones i dels animals.

Actuaven confiant en els coneixements transmesos de generació en generació, de mares a filles i entre amigues, en forma de patrimoni de saber no escrit vinculat a un imaginari i un lèxic familiars, i eren conegudes per llur especial habilitat amb les herbes, amb els ritus i pregàries curatives. Les dones coneixien les malalties pels seus símptomes i a cada símptoma corresponia una herba medicinal. Tenien amplis coneixements sobre els ossos i els músculs del cos, coneixien les drogues i les seves propietats, en quins casos utilitzar-les i quines dosis permetien guarir. I sabien preparar remeis, aigües, ungüents i pólvores igual que preparaven cosmètics i perfums. Utilitzaven les herbes que es troben a la nostra terra.

Les llevadores, remeieres i herbolàries curaven la majoria de la població, que tenia molta confiança en elles i les anomenaven “dones sàvies”. Els seus sabers, llenguatge i procediments no sempre eren entenedors per a la gent senzilla ni per a la il·lustrada, que les qualificava d’endevinaires i les acusava de fer “untets i maleficis”, tot i que confiaven més en elles que en els metges.

Ara be aquests coneixements que sempre han estat dins de la tradició i transmissió oral ara resten esbiaixats, perduts i en el millor dels casos ocults. Aquesta pèrdua és fruit del canvi produït al llarg de la segona meitat del segle passat en les societats occidentals i anomenades  del primer món, on la dona s’ha incorporat al món laboral i les noves unitats familiars han deixat de banda les xarxes de coneixement tradicional. L’ Estat del benestar, els avenços científics, la millora, ampliació i qualitat de l’esperança de vida, així com l’accés a la informació ha estès  la falsa seguretat de que ja no calia conservar els antics coneixements. Mentre el món es globalitzava el coneixement s’individualitzava de tal manera que esdevenia gairebé inexistent en una societat cada cop més deshumanitzada i ara resta fragmentat.

L’objectiu d’aquest bloc no és altre que a traves de la recuperació de la memòria i amb especial cura per la femenina mitjançant tradicions, contes i llegendes  al voltant de la foguera poder restablir les xarxes humanes de pell a pell i tornar a fer pedrís. Donat que si som el que recordem, quin futur ens espera?

Més informació:
http://www.omnium.cat/ca/article/dones-savies-de-fetilleres-a-cientifiques-3779.html

BIBLIOGRAFIA
DURAN, Xavier (2004). Creu Casas. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.-

SOLSONA, Núria (2009). “Els sabers científics: les contribucions oblidades de les dones, a IZQUIERDO, Mercè (ed) Gènere i ensenyament de les ciències: representacions i propostes. UAB, Materials, 206, 29-38

VINYOLES VIDAL, Teresa (2007). Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores… bruixes a l'edat mitjana, a ALCOBERRO, A.; BADA, J.; BARRIENDOS, M.; FERNÁNDEZ, I.; PLADEVALL, A.; PUIG, J.; ROMA, J.; SAROBE, R.; Vinyoles, T. (2007) “Per bruixa i Metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” a Catàleg de l'exposició al Museu d'Història de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura .