2025: ANY NOU DE LA SERP DE FUSTA

L'Any Nou Xinès començarà el 29 de gener del 2025 i durarà fins al 16 de febrer del 2026. Això passa perquè l'astrologia xinesa segueix el calendari lunisolar (no el gregorià), el qual es regeix per les fases de la Lluna. Aquest inicia un nou cicle un cop succeeix la primera lluna nova durant el primer mes en curs, sempre que coincideixi entre el 21 de gener i el 20 de febrer. Per tant, amb la lluna nova sobre Peixos, programada al calendari lunar del 2025 per al 29 de gener, començarà el seu any 4723.

Aquest any nou serà el de la Serp de Fusta. Això ens indica que serà una jornada de transformacions i reestructuracions, molt afí a l'estada de Plutó a Aquari de la qual avisem tant. Serà un moment de reflexió i de trobar respostes que potser ens hem plantejat anteriorment, sobretot el passat any del Drac de Fusta. Encara que, sobretot, serà l'instant perfecte per, com a bones serps, mudar la nostra pell i convertir-nos en una nova millor versió de nosaltres mateixes. L'animal de la serp representa la resurrecció i saviesa,  per la qual cosa les possibilitats de transformació seran il·limitades. Així mateix, que l'element sigui la fusta indica que hem de fer plans a llarg termini i mantenir-nos al nostre lloc, però sempre obertes a modificacions.

Serà un any ple d'energia i oportunitats. Marca un cicle de renovació i transformació i és significatiu en l'astrologia xinesa, donat que la combinació de la Serp amb l'element Fusta no passava des del 1965, completant així un cicle de 60 anys. La Serp és coneguda per la seva intel·ligència i capacitat estratègica. El 2025 s'espera que aquest signe experimenti un any poderós, ple d'oportunitats per al creixement personal i la introspecció. La influència de la Fusta simbolitza creixement, creativitat i adaptabilitat, cosa que suggereix que les persones estaran més inclinades a reflexionar sobre les seves decisions i a planificar a llarg termini.

Ens portarà la poderosa energia de la Serp de Fusta. Aquesta serà una energia d'intuïció, intel·ligència i renovació que arriba per estimular els nostres canvis interns, la nostra manera de veure el món i per transcendir el que ens va deixar el Drac de Fusta que va marcar l'any xinès 4722. Aleshores, què millor que començar-lo amb la millor ona perquè ens porti tot el bo i allunyi tot allò negatiu?

NIT DE SANT JOAN III: RITUALS 2020

Ritual d'invocació al sol del solstici d'estiu el 23 de Juny, el sol aquesta a plena força i ens donarà el necessari per aconseguir la il·luminació en la nostra vida. Contingut del ritual del solstici d'estiu:

DEIXAR ENRERE

• Espelma taronja

• Paper o full de llorer

• Farcellet d’herbes

• Aigua de Sant Joan

En el paper o full de llorer escriurem allò que no ens cal dur amb nosaltres en el nou cicle. Allò que volem deixar enrere. Ho recitarem set cops en veu alta i en acabar ho cremarem amb l’espelma taronja que deixarem cremar fins el final. Les cendres les enterrarem prop un arbre o planta. 

FARCELLET DE SANT JOAN

Cosirem a mà un farcellet on introduirem els 8 elements després de hagin passat la nit del 23 a serena un cop eixutes de la rosada de Sant Joan i tancarem el farcell amb una cinta amb set nusos. Un nus per cada bon desig que vulguem assolir.

Element 1 .- ESPÍGOL-LAVANDA-LAVANDER

• neteja energies negatives, especialment de la llar i aixeca els ànims dels que hi viuen en ella.
• propicia la sanació i la neteja espiritual
• redueix l’estrès i l'ansietat
• facilita l'obertura a la consciència superior
• atrau l'èxit i l'amor
• portar-la a sobre ajuda a foragitar les pors

Element 2.- ROMANÍ-ROMERO-ROSMARY

• Neteja energètica

• ajuda a trobar l'amor

• portar-la aporta amor, felicitat, salut i sort

• conserva la memòria i la joventut

Element 3.- LLORER-LAUREL-BAY

• Associat a la immortalitat

• protector i purificador d'ambients

• foragita el mal i les energies negatives

• portar-lo aporta sort, fortuna i clarividència per resoldre els problemes

Element 4.- SÀLVIA-SALVIA-SAGE

• ajuda a la superació d'entrebancs i amb la solució de problemes

• potencia la resta d'herbes

• atrau la sort, la fortuna i els calers

• el fum treu l'energia negativa dels llocs i les persones

• allunya les malalties i els accidents

Element 5.- CLAU-CLAVO-CLOVE

• aporta facultats per a l'amor

• facilita l'anticipació cap els SENTIMENTS DELS ALTRES

• ajuda a paralitzar i neutralitzar les energies negatives

Element 6.- CANYELLA-CANELA-CINNAMON

• afavoreix l'espiritualitat, l'èxit, la sanació, el poder en totes les seves vessants: psíquiques i materials

• afavoreix el desig sexual

• enforteix el físic i aporta energia

Element 7.-PEDRA DE SAL- PIEDRA DE SAL- SELT ROCK

• neteja ets txacres

• purifica la llar

• allunya la mala astruga

• alleugereix malalties i dolors

• protegeix

• absorbeix i transmuta les energies negatives

*es pot substituir per sal de l’Himàlaia

ELEMENT 8 POLS MÀGICA-POLVOS DE ORO-GOLD/MAGIC 

• representa els mitjans i la suma de les nostres energies per dur a terme tots els nostres somnis i il·lusions.

*es pot substituir per algun element daurat (cinta, purpurina, paper...)

AIGUA MÀGICA DE SANT JOAN

7 plantes medicinals a l'aigua màgica de Sant Joan

Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull en aigua que hagin portat de 7 fonts. Les 7 herbes clàssiques recollides per la tradició popular són les següents:

1. FONOLL (Foeniculum vulgare)

Es creu que aquesta planta, d'ampli ús culinari, espanta els mals esperits i a el mal d'ull, i fins i tot es diu que portar una branqueta a la sabata esquerre manté lluny a les paneroles.

No obstant això, en el pla medicinal està demostrat que és molt efectiva contra les inflamacions, les males digestions (té propietats diürètiques i digestives) i l'asma. Així mateix, resulta molt útil per als rentats d'ulls en cas d'inflamació ocular i també ajudaria a augmentar la secreció de la llet materna. 

2. FALGUERA MASCLE (Dryopteris filix-mas)

Una altra de les 7 herbes bàsiques que cal incloure en el "aigua de Sant Joan". Molt verinosa, és un dels antiparàsits naturals més efectius que existeixen a la natura, de manera que antany era molt utilitzada contra les tenies. Així mateix, tradicionalment també s'usava contra les afeccions de la melsa.

La llegenda assegura que aquesta planta floreix només durant la nit del 23 de juny, just a mitjanit, i que el matí següent torna a la seva forma habitual. Aquestes flors servirien per realitzar encanteris. A més, també es creia que les bruixes utilitzaven les llavors de la falguera per tornar a la gent invisible.

3. PIORNO O GINESTA NEGRA (Cytisus scoparius)

Planta sagrada per als celtes, es tracta d'una espècie tòxica per al bestiar però indispensable en tot "tros" com cal, atès que des de sempre l'ha considerat molt útil per "escombrar" els mals esperits. I el d'escombrar té la seva raó de ser, ja que precisament aquesta planta es feia servir per fabricar escombres amb les que es escombrava l'interior de les cases creient que així es purificaven i protegien.

Té una olor semblant a la mel i se li atribueixen propietats purgants, diürètiques i tòniques per al cor. Fins i tot ha estat usada per a tractar tumors. 

4. HIPÈRIC O HERBA DE SANT JOAN (Hypericum perforatum)

Els curanderos porten tota la vida fent servir l'hipèric o herba de Sant Joan com a cicatritzant i antisèptic, si bé avui la ciència ja ha demostrat les seves potents efectes antivirals i antibacterians, astringents, diürètics i antidepressius.

La creença popular també suggereix que cremant-dins de casa s'espanta als dimonis. I, encara que la planta es troba en ple creixement en aquesta festivitat, antigament es creia que les seves fulles segregaven un oli vermell a final d'agost -precisament quan Sant Joan Baptista va ser decapitat-, i que les bruixes esperaven a aquest moment per utilitzar-la.

5. LA MALVA COMUNA (Malva sylvestris)

Gràcies al seu contingut en mucílags calmants, aquesta planta posseeix una gran capacitat curativa davant de casos de bronquitis, refredats i tos. 

Aquest mateix efecte suavitzant actua en cas necessari sobre les mucoses digestives, de manera que la malva també és útil davant trastorns digestius i afavoreix el trànsit intestinal. I així mateix és molt eficaç en cas de cremades, inflamacions cutànies i picades d'insectes, a l'igual que davant problemes de nervis o ansietat. 

6. EL ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Aquesta espècie aromàtica tan utilitzada en cuina segueix usant-se avui dia com a remei natural eficaç contra la bronquitis i l'asma, els mals de coll, el reumatisme, l'artritis i els trastorns de el sistema circulatori. Posseeix virtuts cicatritzants, tòniques i estimulants, per la qual cosa també resulta molt útil contra el desànim i la depressió, i fins i tot fa créixer el pèl. 

Segons la creença popular, és la planta que millor purifica i protegeix les llars, de manera que antigament es cremava quan hi havia malalts a casa. A més, es creia que olorar la seva fusta feia preservar la joventut.

7. LA MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora)

També coneguda com revetlla olorosa, és molt digestiva, pel que resulta molt eficaç contra els mals de panxa i els gasos, encara que també en cas de mal de cap.

Aporta una olor fantàstic a la barreja de les herbes de Sant Joan. Es deia que mai podia faltar al gibrell si una dona jove desitjava trobar marit, ja que és la planta dels ritus i encanteris amorosos per excel·lència.

I, com a curiositat, cal saber que es creu que va ser el costum d'utilitzar aquesta planta durant les celebracions d'aquesta nit la qual va acabar donant el nom de revetlla a la celebració de qualsevol festa popular. 

Fins aquí les 7 plantes més conegudes i encara més usades en l'elaboració del "aigua de Sant Joan". No obstant això, segons la zona alguna tendeix a substituir-se, per exemple, per rosa silvestre (Rosa canina), que a més de la seva intensa aroma aporta propietats tòniques i astringents per a la pell. O per farigola (Thymus vulgaris), per ruda (Ruta graveole).

NIT DE SANT JOAN II: CATALUNYA

Són molts els rituals i les creences pròpies de la nit de Sant Joan, però tots giren al voltant de la glorificació del foc. Els rituals entorn del foc tenen els seus orígens en l'antiga creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere.

• Saltar la foguera per purificar-se.

• La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats.

• Per guarir les malalties o fer forts els infants, acostar-se al foc.

• Llençar objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després, com a mètode purificador.

• Antigament, les joves llençaven garlandes trenades per elles als seus estimats a través de les flames, i ells havien de recollir-les abans de caure al foc.

• També es cremava alguna cinta a la llar per procurar protecció dels seus habitants i animals.

• Es diu que si una brasa o espurna et cau sobre la roba durant la foguera, la persona es casarà abans que acabi l'any.

• Tradicionalment es llençaven brases als pous per purificar l'aigua.

• Les cendres tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els èczemes i eviten la suor de les mans.

D'altra banda, es creu que les aigües tenen unes propietats que les fan beneficioses la nit del 23 de juny.

• Banyar-se al mar o en algun gorg al punt de la mitjanit es creia que conservava la salut del cos i el bon estat de la pell.

• Rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava beneficiós evitant l'envelliment.

• Es creia que rentar-se els ulls amb l'aigua de mar cada matinada de Sant Joan a Sant Pere donava salut a la vista.

• És tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a la gent que ho demana.

• Mullar-se el cabell la nit de Sant Joan fa que creixin més i millor.

• Si les dones es renten la cara aquesta nit, estan més belles la resta de l'any.

Es considera que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i són molts els rituals que es fan aquesta nit per atreure bones vibracions i energies positives. És el moment idoni per demanar o invocar els esperits bons perquè ens ajudin.

• Anoteu en un paper un desig o alguna cosa que vulgueu oblidar o que no vulgueu tenir aquest any. Quan siguin les 12 de la nit cremeu el paper a la foguera.

• Per atreure la sort, posar-se d'esquena al mar totalment despullat i mirant a la Lluna.

• Posar 7 flors sota el coixí farà que vegis el futur en somnis.

• Les plantes collides durant aquesta nit tenen propietats guaridores, però s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.

NIT DE SANT JOAN I: ORÍGENS

En la cultura celta, els druides celebraven l'arribada del solstici d'estiu encenent grans fogueres, cercant la benedicció de terres, homes i bestiar.

Els grecs encenien fogueres purificadores en honor a Apol·lo el déu de el sol i de la llum. Els romans van dedicar a la seva deessa Minerva unes festes amb el foc com a protagonista.

A Mèxic, els guerrers asteques feien rituals de culte a el sol perquè el foc ajudés a la terra i homes a obtenir bones collites. Els berbers de nord del Marroc i Algèria encenen des de fa segles, fogueres a les places dels pobles i llocs que necessiten ser purificats.

Per a la tradició hindú el solstici d'estiu representa la via dels ancestres. Les cendres de les fogueres es guardaven tot l'any.

Les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes a Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. 

Era la nit de festivals de foc i de la màgia d'amor, d'oracles per l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions. Les parelles d'amants saltaven per sobre de les flames doncs es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaços de saltar. 

Mitjançant el poder del foc, a la calor de la foguera les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la futura relació.

Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol per que es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant. 

A l'antiga Suècia, un arbre al solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven banyar-se al riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als conreus. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.

En temps prehistòrics, l'estiu era una època alegre de l'any per als que vivien en latituds septentrionals. La neu havia desaparegut, i el terra s'havia descongelat; les temperatures càlides havien tornat; les flors florien; les fulles havien tornat als arbres de fulla caduca. Algunes herbes podien ser collides per a usos medicinals i d’altres. El menjar era més fàcil de trobar. Es recol·lectava el que s'havia sembrat. Encara que molts mesos de clima càlid es mantenien abans de tornar a caure el període de llum, els dies començaven a escurçar-se, de manera que el retorn de la temporada de fred era inevitable.

La tradició cristiana celebra la nit de Sant Joan el 23 de juny en homenatge al naixement de Sant Joan Baptista. En els seus orígens va ser una adaptació del culte pagà als ensenyaments de la Bíblia fonamentats en la gran foguera que Zacaries va encendre després del naixement del seu fill Joan.

Després de la cristianització d'aquesta festa, la nit del 23 a el 24 de Juny es converteix en una nit santa, sagrada i de purificació, sense abandonar per això la seva aura màgica i pagana. 

Es celebra com la nit més curta i màgica de l'any.

El foc és un dels tres símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aquesta nit, i, que encara persisteixen. És l'element purificador que ens lliura de la mala sort i de tot el que volem deixar enrere.

L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se al mar o al riu. 

Les herbes és el tercer element, es creu que les plantes multipliquen les seves propietats curatives aquesta nit.

Deixar reposar els herbes amb aigua (de set fonts) tota la nit a la llum de la lluna i amb la rosada de el dia de sant Joan.

NÜWA I LA CREACIÓ DE L'HOME

En l'antiguitat la Xina posseïa també una sèrie d'antics déus creadors, sovint relacionats amb la jerarquia imperial. Una d'elles és Nüwa, la primera deïtat, un ens femení que entre les seves múltiples atribucions algunes llegendes consideren la creadora de la humanitat.

Diu la llegenda que un cop creat l'univers i les estrelles, els mars i les muntanyes, els boscos i els animals, va néixer també la primera deessa, Nüwa. Es tractava d'un ésser de tors cap amunt humà i de tors cap avall Drac amb l'habilitat de transformar-se. Aquesta deïtat va viatjar pel món, sorprenent-se davant les seves meravelles.

Malgrat això, la deïtat va considerar que al món li mancava vida, fins al punt que ella mateixa es va sentir sola després d'un temps. En aturar-se a la vora d'un riu, va poder veure a l'aigua el seu reflex i va començar a pensar a crear éssers semblants a ella mateixa. Va començar a extreure fang i donar-li forma fins aconseguir quelcom que li agradés. Va donar-li cames i braços, i quan per fi va culminar la seva obra va decidir insuflar-li vida. Així va néixer el primer ésser humà.

La deessa va començar a crear més i més persones, però veient que en necessitaria moltes per poblar el món va decidir col·locar una canya de vímet per tal de remoure el fang, perquè quan remenés sorgissin petits fragments que al seu torn es transformarien en altres humans. Així mateix, i atès que no els havia donat el do de la immortalitat, creà a l'home i la dona perquè poguessin concebre i generar més éssers amb els quals compartir el món.

MOON

La Lluna és l’únic cos còsmic més enllà de la Terra sobre el qual els humans hem posat el peu físicament. La Terra i la seva única Lluna mantenen una relació de llarga distància (384.400 km, per ser exactes) fa milions d’anys. La rotació síncrònica de la Lluna, el fet que gira al mateix ritme que gira al voltant de la Terra, significa que sempre es percep el mateix costat de la Lluna. Combinat amb el fet que les forces gravitacionals d’aquests dos cossos s’atrauen i s’estabilitzen, la Lluna serà sempre la veïna més propera i íntima de la Terra. En el gràfic natal, el signe de la Lluna no està mai lluny del signe del Sol a causa de la seva rotació sincrònica. Els signes de Sol i Lluna formen dos dels elements de la Tríade Primal.

És raonable que, tot i que hi ha centenars, potser milers d’altres llunes al sistema solar, la proximitat de la Lluna de la Terra amb nosaltres significa que influeix en els humans de la mateixa manera que qualsevol dels altres planetes.

Tot i no tenir aigua pròpia (ni una atmosfera que la faci capaç d’acollir la vida), la gravetat de la Lluna guia les marees de l’oceà a la Terra. A més, els humans han “regat” la Lluna amb 20 mars, 11 badies, 3 pantans, 20 llacs  i 1 oceà. Aquests “cossos d’aigua”, vastes planes de roca volcànica fosca. La majoria està familiaritzada amb el mar de la tranquil·litat (Mare Tranquillitatis), on els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin van desembarcar al mòdul lunar Apol·lo 11 “Àguila” el 20 de juliol de 1969.

No sorpren, doncs, que la Lluna representi la fluïdesa i sensibilitat de l’emoció humana, l’instint i el subconscient. La Lluna simbolitza "la part de nosaltres que veiem", com ho diu l'astròloga Joanna Martine Woolfolk. En altres paraules, la Lluna regula els 5 sentits i la manera de reaccionar instintivament davant els estímuls sensorials del món que l’envolta. El signe de la Lluna explica com reaccionem i rebem el món, mentre que el Sol representa la nostra iniciativa i les accions exteriors que realitzem. "El Sol significa la nostra individualitat", va escriure l'astròleg Evangeline Adams, "i la Lluna significa la personalitat".

La part de la Lluna de nosaltres ens guia tant com la part del Sol de nosaltres, però el món no la veu. La nostra personalitat és el resultat de les nostres emocions i de la manera com interpretem el món, que es troba sota el domini de la Lluna. Per exemple, quan fem alguna cosa per algú perquè l’estimem, l’altra persona només veu l’acció; no veu les emocions que et van motivar a emprendre aquesta acció.

La Lluna representa la feminitat i la maternitat, mentre que el Sol és el contrari, la masculinitat i la paternitat. Per això, la Lluna és un indicador del nostre passat: la nostra infància, adolencència i memòria. Per tant, la col·locació de la Lluna en el nostre quadre natal pot explicar la naturalesa de la relació amb la nostra mare.

more inffo: https://astrologyanswers.com/planets/the-moon/