NIT DE SANT JOAN III: RITUALS 2020

Ritual d'invocació al sol del solstici d'estiu el 23 de Juny, el sol aquesta a plena força i ens donarà el necessari per aconseguir la il·luminació en la nostra vida. Contingut del ritual del solstici d'estiu:

DEIXAR ENRERE

• Espelma taronja

• Paper o full de llorer

• Farcellet d’herbes

• Aigua de Sant Joan

En el paper o full de llorer escriurem allò que no ens cal dur amb nosaltres en el nou cicle. Allò que volem deixar enrere. Ho recitarem set cops en veu alta i en acabar ho cremarem amb l’espelma taronja que deixarem cremar fins el final. Les cendres les enterrarem prop un arbre o planta. 

FARCELLET DE SANT JOAN

Cosirem a mà un farcellet on introduirem els 8 elements després de hagin passat la nit del 23 a serena un cop eixutes de la rosada de Sant Joan i tancarem el farcell amb una cinta amb set nusos. Un nus per cada bon desig que vulguem assolir.

Element 1 .- ESPÍGOL-LAVANDA-LAVANDER

• neteja energies negatives, especialment de la llar i aixeca els ànims dels que hi viuen en ella.
• propicia la sanació i la neteja espiritual
• redueix l’estrès i l'ansietat
• facilita l'obertura a la consciència superior
• atrau l'èxit i l'amor
• portar-la a sobre ajuda a foragitar les pors

Element 2.- ROMANÍ-ROMERO-ROSMARY

• Neteja energètica

• ajuda a trobar l'amor

• portar-la aporta amor, felicitat, salut i sort

• conserva la memòria i la joventut

Element 3.- LLORER-LAUREL-BAY

• Associat a la immortalitat

• protector i purificador d'ambients

• foragita el mal i les energies negatives

• portar-lo aporta sort, fortuna i clarividència per resoldre els problemes

Element 4.- SÀLVIA-SALVIA-SAGE

• ajuda a la superació d'entrebancs i amb la solució de problemes

• potencia la resta d'herbes

• atrau la sort, la fortuna i els calers

• el fum treu l'energia negativa dels llocs i les persones

• allunya les malalties i els accidents

Element 5.- CLAU-CLAVO-CLOVE

• aporta facultats per a l'amor

• facilita l'anticipació cap els SENTIMENTS DELS ALTRES

• ajuda a paralitzar i neutralitzar les energies negatives

Element 6.- CANYELLA-CANELA-CINNAMON

• afavoreix l'espiritualitat, l'èxit, la sanació, el poder en totes les seves vessants: psíquiques i materials

• afavoreix el desig sexual

• enforteix el físic i aporta energia

Element 7.-PEDRA DE SAL- PIEDRA DE SAL- SELT ROCK

• neteja ets txacres

• purifica la llar

• allunya la mala astruga

• alleugereix malalties i dolors

• protegeix

• absorbeix i transmuta les energies negatives

*es pot substituir per sal de l’Himàlaia

ELEMENT 8 POLS MÀGICA-POLVOS DE ORO-GOLD/MAGIC 

• representa els mitjans i la suma de les nostres energies per dur a terme tots els nostres somnis i il·lusions.

*es pot substituir per algun element daurat (cinta, purpurina, paper...)

AIGUA MÀGICA DE SANT JOAN

7 plantes medicinals a l'aigua màgica de Sant Joan

Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull en aigua que hagin portat de 7 fonts. Les 7 herbes clàssiques recollides per la tradició popular són les següents:

1. FONOLL (Foeniculum vulgare)

Es creu que aquesta planta, d'ampli ús culinari, espanta els mals esperits i a el mal d'ull, i fins i tot es diu que portar una branqueta a la sabata esquerre manté lluny a les paneroles.

No obstant això, en el pla medicinal està demostrat que és molt efectiva contra les inflamacions, les males digestions (té propietats diürètiques i digestives) i l'asma. Així mateix, resulta molt útil per als rentats d'ulls en cas d'inflamació ocular i també ajudaria a augmentar la secreció de la llet materna. 

2. FALGUERA MASCLE (Dryopteris filix-mas)

Una altra de les 7 herbes bàsiques que cal incloure en el "aigua de Sant Joan". Molt verinosa, és un dels antiparàsits naturals més efectius que existeixen a la natura, de manera que antany era molt utilitzada contra les tenies. Així mateix, tradicionalment també s'usava contra les afeccions de la melsa.

La llegenda assegura que aquesta planta floreix només durant la nit del 23 de juny, just a mitjanit, i que el matí següent torna a la seva forma habitual. Aquestes flors servirien per realitzar encanteris. A més, també es creia que les bruixes utilitzaven les llavors de la falguera per tornar a la gent invisible.

3. PIORNO O GINESTA NEGRA (Cytisus scoparius)

Planta sagrada per als celtes, es tracta d'una espècie tòxica per al bestiar però indispensable en tot "tros" com cal, atès que des de sempre l'ha considerat molt útil per "escombrar" els mals esperits. I el d'escombrar té la seva raó de ser, ja que precisament aquesta planta es feia servir per fabricar escombres amb les que es escombrava l'interior de les cases creient que així es purificaven i protegien.

Té una olor semblant a la mel i se li atribueixen propietats purgants, diürètiques i tòniques per al cor. Fins i tot ha estat usada per a tractar tumors. 

4. HIPÈRIC O HERBA DE SANT JOAN (Hypericum perforatum)

Els curanderos porten tota la vida fent servir l'hipèric o herba de Sant Joan com a cicatritzant i antisèptic, si bé avui la ciència ja ha demostrat les seves potents efectes antivirals i antibacterians, astringents, diürètics i antidepressius.

La creença popular també suggereix que cremant-dins de casa s'espanta als dimonis. I, encara que la planta es troba en ple creixement en aquesta festivitat, antigament es creia que les seves fulles segregaven un oli vermell a final d'agost -precisament quan Sant Joan Baptista va ser decapitat-, i que les bruixes esperaven a aquest moment per utilitzar-la.

5. LA MALVA COMUNA (Malva sylvestris)

Gràcies al seu contingut en mucílags calmants, aquesta planta posseeix una gran capacitat curativa davant de casos de bronquitis, refredats i tos. 

Aquest mateix efecte suavitzant actua en cas necessari sobre les mucoses digestives, de manera que la malva també és útil davant trastorns digestius i afavoreix el trànsit intestinal. I així mateix és molt eficaç en cas de cremades, inflamacions cutànies i picades d'insectes, a l'igual que davant problemes de nervis o ansietat. 

6. EL ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Aquesta espècie aromàtica tan utilitzada en cuina segueix usant-se avui dia com a remei natural eficaç contra la bronquitis i l'asma, els mals de coll, el reumatisme, l'artritis i els trastorns de el sistema circulatori. Posseeix virtuts cicatritzants, tòniques i estimulants, per la qual cosa també resulta molt útil contra el desànim i la depressió, i fins i tot fa créixer el pèl. 

Segons la creença popular, és la planta que millor purifica i protegeix les llars, de manera que antigament es cremava quan hi havia malalts a casa. A més, es creia que olorar la seva fusta feia preservar la joventut.

7. LA MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora)

També coneguda com revetlla olorosa, és molt digestiva, pel que resulta molt eficaç contra els mals de panxa i els gasos, encara que també en cas de mal de cap.

Aporta una olor fantàstic a la barreja de les herbes de Sant Joan. Es deia que mai podia faltar al gibrell si una dona jove desitjava trobar marit, ja que és la planta dels ritus i encanteris amorosos per excel·lència.

I, com a curiositat, cal saber que es creu que va ser el costum d'utilitzar aquesta planta durant les celebracions d'aquesta nit la qual va acabar donant el nom de revetlla a la celebració de qualsevol festa popular. 

Fins aquí les 7 plantes més conegudes i encara més usades en l'elaboració del "aigua de Sant Joan". No obstant això, segons la zona alguna tendeix a substituir-se, per exemple, per rosa silvestre (Rosa canina), que a més de la seva intensa aroma aporta propietats tòniques i astringents per a la pell. O per farigola (Thymus vulgaris), per ruda (Ruta graveole).

NIT DE SANT JOAN II: CATALUNYA

Són molts els rituals i les creences pròpies de la nit de Sant Joan, però tots giren al voltant de la glorificació del foc. Els rituals entorn del foc tenen els seus orígens en l'antiga creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere.

• Saltar la foguera per purificar-se.

• La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats.

• Per guarir les malalties o fer forts els infants, acostar-se al foc.

• Llençar objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després, com a mètode purificador.

• Antigament, les joves llençaven garlandes trenades per elles als seus estimats a través de les flames, i ells havien de recollir-les abans de caure al foc.

• També es cremava alguna cinta a la llar per procurar protecció dels seus habitants i animals.

• Es diu que si una brasa o espurna et cau sobre la roba durant la foguera, la persona es casarà abans que acabi l'any.

• Tradicionalment es llençaven brases als pous per purificar l'aigua.

• Les cendres tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els èczemes i eviten la suor de les mans.

D'altra banda, es creu que les aigües tenen unes propietats que les fan beneficioses la nit del 23 de juny.

• Banyar-se al mar o en algun gorg al punt de la mitjanit es creia que conservava la salut del cos i el bon estat de la pell.

• Rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava beneficiós evitant l'envelliment.

• Es creia que rentar-se els ulls amb l'aigua de mar cada matinada de Sant Joan a Sant Pere donava salut a la vista.

• És tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a la gent que ho demana.

• Mullar-se el cabell la nit de Sant Joan fa que creixin més i millor.

• Si les dones es renten la cara aquesta nit, estan més belles la resta de l'any.

Es considera que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i són molts els rituals que es fan aquesta nit per atreure bones vibracions i energies positives. És el moment idoni per demanar o invocar els esperits bons perquè ens ajudin.

• Anoteu en un paper un desig o alguna cosa que vulgueu oblidar o que no vulgueu tenir aquest any. Quan siguin les 12 de la nit cremeu el paper a la foguera.

• Per atreure la sort, posar-se d'esquena al mar totalment despullat i mirant a la Lluna.

• Posar 7 flors sota el coixí farà que vegis el futur en somnis.

• Les plantes collides durant aquesta nit tenen propietats guaridores, però s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.

NIT DE SANT JOAN I: ORÍGENS

En la cultura celta, els druides celebraven l'arribada del solstici d'estiu encenent grans fogueres, cercant la benedicció de terres, homes i bestiar.

Els grecs encenien fogueres purificadores en honor a Apol·lo el déu de el sol i de la llum. Els romans van dedicar a la seva deessa Minerva unes festes amb el foc com a protagonista.

A Mèxic, els guerrers asteques feien rituals de culte a el sol perquè el foc ajudés a la terra i homes a obtenir bones collites. Els berbers de nord del Marroc i Algèria encenen des de fa segles, fogueres a les places dels pobles i llocs que necessiten ser purificats.

Per a la tradició hindú el solstici d'estiu representa la via dels ancestres. Les cendres de les fogueres es guardaven tot l'any.

Les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes a Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. 

Era la nit de festivals de foc i de la màgia d'amor, d'oracles per l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions. Les parelles d'amants saltaven per sobre de les flames doncs es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaços de saltar. 

Mitjançant el poder del foc, a la calor de la foguera les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la futura relació.

Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol per que es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant. 

A l'antiga Suècia, un arbre al solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven banyar-se al riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als conreus. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.

En temps prehistòrics, l'estiu era una època alegre de l'any per als que vivien en latituds septentrionals. La neu havia desaparegut, i el terra s'havia descongelat; les temperatures càlides havien tornat; les flors florien; les fulles havien tornat als arbres de fulla caduca. Algunes herbes podien ser collides per a usos medicinals i d’altres. El menjar era més fàcil de trobar. Es recol·lectava el que s'havia sembrat. Encara que molts mesos de clima càlid es mantenien abans de tornar a caure el període de llum, els dies començaven a escurçar-se, de manera que el retorn de la temporada de fred era inevitable.

La tradició cristiana celebra la nit de Sant Joan el 23 de juny en homenatge al naixement de Sant Joan Baptista. En els seus orígens va ser una adaptació del culte pagà als ensenyaments de la Bíblia fonamentats en la gran foguera que Zacaries va encendre després del naixement del seu fill Joan.

Després de la cristianització d'aquesta festa, la nit del 23 a el 24 de Juny es converteix en una nit santa, sagrada i de purificació, sense abandonar per això la seva aura màgica i pagana. 

Es celebra com la nit més curta i màgica de l'any.

El foc és un dels tres símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aquesta nit, i, que encara persisteixen. És l'element purificador que ens lliura de la mala sort i de tot el que volem deixar enrere.

L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se al mar o al riu. 

Les herbes és el tercer element, es creu que les plantes multipliquen les seves propietats curatives aquesta nit.

Deixar reposar els herbes amb aigua (de set fonts) tota la nit a la llum de la lluna i amb la rosada de el dia de sant Joan.

RITUAL CELTA DE LA LLUNA PLENA

El ritual celta de la lluna plena és una cerimònia molt antiga que es duia a terme per la nit. Els celtes eren molt animistes i no concebien que els déus poguessin tenir formes humanes. Per això festejaven els fenòmens naturals que els envoltaven.

A cada LLUNA PLENA realitzaven un ritual de neteja per a l'esperit. Per deixar enrere les energies negatives acumulades i poder renovar-se. Connectant alhora amb el nostre costat femení representat per la lluna.

Aquest dijous, 7 DE MAIG serà l'última FULL MOON de l'any 2020, és el moment perfecte per deixar enrere tota la negativitat acumulada amb les crisis actuals i donar la benvinguda a una nova etapa amb nova energia positiva.

INGREDIENTS:

• Espelmes per simbolitzar l'element foc (color al gust)
• Fulles de llorer
• Retolador indeleble
• Llumins o flamisell
• Una planta (opcional)

Es recomana, donat que el ritual ha de ser nocturn, un berenar-sopar dues o tres hores abans o bé sopar en acabar. El cos està més net i la ment més clara i receptiva. L'ambient ha de ser relaxat, amb el cos en calma, tranquil i concentrat, evitant interrupcions o distraccions.

Amb roba còmoda després d'un bany relaxant, escollirem a on seure i preferiblement ho farem davant d'una taula per posar les espelmes i resta de materials.

Encendrem les espelmes i tot seguit recitarem en veu alta:

"Aquesta nit vaig a regenerar la meva energia, em desfaig de tot el que m’embruta per brillar amb la meva pròpia llum interior. Deixo tot el negatiu enrere i obro de nou la meva ment a la profunda claredat. Demano que es faci possible la meva reactivació interior i dono les gràcies a l'Univers estimat. Avui m’obro a un nou principi ".

Restar uns minuts de silenci, contemplant amb calma la flama, sentint la força de la nostra llum interior i la influència de la lluna.

Escriure cada desig o petició a les fulles de llorer (una per fulla de llorer).

Amb cura, aproparem les fulles a la flama perquè es cremin, d'una en una, a poc a poc. Alhora que li donem les gràcies interiorment a la deessa lluna i al seu poder femení.

Cal deixar consumir la vela en la seva totalitat durant la nit, per això la col·locarem en un lloc que no hi hagi perill. I recollirem tots els trossets que hagin quedat de les fulles.

L'endemà (o la mateixa nit) plantarem les restes de llorer en un test al costat d'una planta o d'un arbre -mentre donem les gràcies- perquè els nostres desitjos puguin arrelar i florir.

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

Els equinoccis, les jornades en les quals la nit i el dia duren el mateix, assenyalant l’inici de la primavera i de la tardor, marquen a la Humanitat durant mil·lennis.

Els equinoccis són els dos dies de l’any en els quals el dia i la nit duren el mateix al discórrer sobre l’equador la eclíptica o el camí diari que dibuixa el Sol en la volta celeste. Marquen l’inici de la primavera i de la tardor.

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

L'esperança és el somni dels que estan desperts. L'esperança és com el sol, llança totes les ombres darrere nostre. L'esperança en l'ésser humà és creadora de la mateixa manera que un déu-deessa.

El moviment de la primavera és ascendent i cap a l'exterior, és l'inici del cicle vital. La primavera és l'època de l'any en què es manifesten més evidentment els processos del Naixement i el Creixement en qualsevol forma de vida. És l'època en què vam iniciar el nostre cicle vital; amb el Naixement i les primeres etapes de Creixement. O bé podria ser l'energia necessària per al començament d'una nova etapa.

Els xinesos nomenen a la Primavera, "primer moviment". El començament de l'Any Xinès marca l'inici del cicle anual i és al febrer; moment climatològic en què l'hivern declina i ja se senten les primeres manifestacions de la Primavera: les llavors trenquen el seu embolcall per créixer cap a la llum, les fulles i les flors esclaten en les branques per regalar-nos aquest color verd, característic d'aquest període, les primeres flors en els arbres del camp.

Encara que tan sols hagin transcorregut uns mesos des de l'inici de l'any, el nostre cos i la nostra ment necessiten ser purificats i és per això que hem de renovar les nostres energies ajudant-nos de la força de l'entrada de la primavera. Celebrat a gairebé totes les cultures del món, l'equinocci de primavera és el moment en què el sol il·lumina de la mateixa manera a l'hemisferi nord i al sud.

Per aprofitar aquest moment màgic en què tot recobra la vida (els animals abandonen la hibernació i les flors comencen a brollar) el millor que pots fer és netejar la teva vida d'energies negatives i abraçar tot el que et porti la primavera.

Després de l'hivern, l'equinocci significa la tornada a la llum del món ja que porta amb si a la primavera. La primavera sol arribar el 21 de març, però la veritable data de l'equinocci és el 20 de març, dia en el qual com ja hem dit, el sol il·lumina per igual als dos hemisferis de la terra. El ritual pagà de l'equinocci està relacionat amb la deessa Ostara de la mitologia germànica la qual portava la llum i la fertilitat després de l'hivern. Per això tots els rituals d'aquest dia tenen a veure amb la fertilitat i la renovació.

PER NETEJAR LES MALES ENERGIES

Has afrontar la primavera carregada de positivitat i deixant fora de la teva vida totes les males energies, per això una neteja d'aura pot ser molt efectiva. Si sents que a casa teva l'ambient està molt carregat, pots netejar la teva aura i la teva llar de males vibracions a través de la sal i el vinagre. Senzill i efectiu.

Pren un got de vidre i omple un terç amb sal. A continuació, cobreix amb vinagre la sal fins que quedi la mateixa proporció de sal que de vinagre. Col·loca el got en un plat i deixa-ho en algun lloc de casa teva en el qual no molesti molt. A partir del 13 dia començarem a observar la reacció química per la qual el vinagre comença a evaporar-se.

Si la sal comença a enfilar pel got significarà que s'està netejant el lloc de males energies, si tan sols s'evapora el vinagre voldrà dir que no hi havia cap mala energia. Depenent de la forma que tingui la sal, el seu significat serà diferent. Si les escates de sal són arrodonides la mala energia és conseqüència de les petites picabaralles tan habituals en una llar. Si la sal pren forma punxeguda, cura, ja que això vol dir que sí que hi ha energia negativa en la nostra vida, probablement creada per algú que té mals pensaments cap a nosaltres. No cal preocupar-se amb el resultat que mostri el got, gràcies a aquest senzill ritual haurem aconseguit netejar el nostre aura i podrem començar de nou.

VISITAR UN LLOC ALT

Des dels egipcis fins a les tribus precolombines, les construccions piramidals es consideraven una forma d'estar més a prop dels déus i per descomptat de connectar amb l'astre rei. El dia de l'equinocci, intentarem visitar un lloc alt per rebre tota l'energia del sol durant aquest període en el que es troba més proper a la terra.

UN BON MOMENT PER A LA JARDINERIA

Amb la primavera la fertilitat de la terra està en el seu punt àlgid i les llavors que plantes agafaran millor. Aprofitant un període tan especial com l'equinocci, planta llavors en funció del que vulguis aconseguir perquè la seva efectivitat es vegi augmentada. Romaní, clau, estragó, gira-sol, poma o cirera ajudaran a atreure l'amor. Gessamí, gerani, castanyer d'índies o cedre per la seva banda, ajudaran a atreure i conservar els diners. El julivert és bo per combatre el mal d'ull, l'ortiga per les males energies i així amb una àmplia varietat de plantes i arbres. 

VESTIR-SE DE BLANC

Tant el 20 com el 21 de març intenta vestir de blanc per abraçar tota l'energia positiva que porta amb si l'equinocci. La llum que porta el sol després de l'hivern és la base de l'equinocci i en vestir de blanc s’atreu en certa manera aquest positivisme. A més, no oblidar que el blanc és el color de la puresa.

ALTRES FORMES DE CELEBRAR L'EQUINOCCI

Els maies també celebraven aquest dia. Un dels seus rituals era al déu Chaak. Oferien a aquesta deïtat de la pluja tabac, blat de moro i actualment fins i tot aiguardent. D'aquesta manera s'asseguraven la fertilitat dels camps.

També dins el món anglosaxó, en una tradició com la dels ous de Pasqua el color tenia la seva importància durant l'equinocci donat que en regalar ous de pasqua en tons clars aportaves alegria a la persona a qui se'ls regalaves.

Per als egipcis també era un dia assenyalat amb motiu de la posició del déu Ra, representat pel sol. D'ells ha transcendit fins a nosaltres un ritual pel qual atreure la bona sort a través d'un escarabat a manera d'amulet per a la protecció de les males energies.

ANTAHKARANA

El Dr. Rolf Jensen va ser metge durant la Primera Guerra Mundial destacat al Japó (A la Primera Guerra Mundial Japó i USA estaven del mateix costat). Allà va estudiar diferents tipus de tècniques guaridores durant tot 1915, se suposa que fins i tot el Reiki Usui en les seves primeres etapes. 

En arribar novament al seu país va treballar amb les tècniques de medicina alternativa i intentà trobar un símbol geomètric que concentrés i projectés l'energia universal (Ki per als japonesos, Chi per als xinesos, Prana per l'Índia). 

De la seva investigació sorgeix el Antahkarana. En els seus orígens el Antahkarana era gravat sobre plaques de coure en forma de plat, després el plat era sotmès a un "bombardeig" continu de les set notes musicals i els set colors de l'arc de Sant Martí durant diversos dies. Un cop acabada la seva "sintonització" aquests "plats mestres" eren utilitzats per projectar l'energia Ki amb efectes sanadors i harmonitzadors. 

Se sap que la mestra Hawayo Takata (la introductora de Reiki a Occident) usava aquests plats de freqüències curatives sota de la llitera on donava les seves sessions de Reiki per potenciar l'efecte. Aquesta pràctica després és presa per l'Escola Raku Kei que integra els plats mestres al costat del símbol dins de les seves pràctiques habituals.

Alice Bailey i molts altres autors de filosofia tibetana tenen coneixement del Antahkarana. Descriuen el Antahkarana com una part de l'anatomia espiritual. És la connexió entre el cervell físic i el Ser Superior. És aquesta connexió la que s'ha de curar i desenvolupar si estem creixent espiritualment. 

El símbol de Antahkarana representa aquesta connexió i l'activa en estar en la seva presència. La ciència de Radiònica indica que les línies dibuixades en un paper creen un efecte psíquic en l'espai circumdant del dibuix i influència l'aura humana i els xacres de diverses formes depenent del model creat. Això es valida amb les persones grans que fan meditació Yantra que utilitzen imatges visuals per purificar i envoltar la consciència. L'Antahkarana és un símbol de sanació i meditació usat al Tibet per milers d'anys. És un símbol poderós i simplement estant en la seva presència crea un efecte positiu en els xacres i l'aura. Quan fem treball de sanació enfoca i aprofundeix les accions de les energies guaridores involucrades.

Quan meditem amb el símbol col·locat sobre nostre o a prop, automàticament crea el que els Taoistes diuen la gran òrbita microcòsmica, l'energia espiritual puja per la columna fins arribar al chakra corona, després baixa per davant del cos fins al chakra arrel, d'allí puja novament per la columna i continua circulant una i altra vegada. Aquesta acció balanceja els xacres i evita l'acumulació de molta energia en un o diversos chakras.

El símbol del Antahkarana també neutralitza energies negatives que s'han acumulat en objectes com ara joies, vidres, simplement col·locant l'objecte entre dos símbols. A més augmenta tota la feina de sanació incloent Reiki, Mahikari.

Aquest símbol és multidimensional. Des d'una perspectiva sembla ser de 2 dimensions, en una superfície plana veiem que són tres.

Els tres sets representen els set chakras, els set colors i els set tons de l'escala musical. Aquests tres sets s'esmenten en el llibre Revelacions com les set llums, les set trompetes i els set segells. 

Des d'una altra perspectiva aquest símbol apareix com un cub de tres dimensions. La seva energia es mou de dues a tres dimensions, que es poden veure i continuar fins a dimensions que no podem veure, en tot el seu camí cap a dimensions més altes, la dimensió de l'Ésser Superior. 

La pràctica de la meditació tibetana que utilitza el Antahkarana es fa en una sala amb espelmes, al centre de la sala col·loquem una peça de fang ovalada que simbolitza l'ou còsmic de l'univers. La peça de fang s'omple amb aigua i en el centre es col·loca un banc. Al seient del banc, incrustat en plata està el símbol Antahkarana. Una paret està coberta amb coure, polida com un mirall. A l'altra paret es col·loquen catifes amb els símbols de Reiki. El Lama tibetà meditador s'asseu al banc i contempla fixament la imatge dels símbols de Reiki reflectits en la brillant paret de coure. Aquesta meditació Yantra pot crear en la ment del meditador un punt de suport, unint la consciència amb les energies dels símbols de Reiki i el símbol del Antahkarana al banc s'enfocaran les energies generades que eventualment fluiran per tots els xacres i els connectaran amb la terra. 

En devanagari:

ॐ भूर्भुवः स्वः ।

तत् सवितुर्वरेण्यं ।

भर्गो देवस्य धीमहि ।

धियो यो नः प्रचोदयात् ॥

Transliteració en IAST:

Om bhūr bhuvaḥ svaḥ

tat savitur vareṇyaṃ

bhargo devasya dhīmahi

dhiyo yó naḥ pracodayāt

Traducció:

Om, terra, espai i cels

Aquest Sol excel·lent

en la seva llum medito

meditant en aquell, 

nosaltres ens entusiasmem.

Més info:

https://lavetlladeldrac.blogspot.com.es/2017/08/el-cami-del-foc-del-drac.html

http://www.oocities.org/hotsprings/9434/history2.html

OM MANI PADME HUM मणि पद्मे हूँ

Om mani padme hum (मणि पद्मे हूँ), paraules que en sànscrit tradueixen "oh, la joia del lotus!", I la pronunciació en català i caastellà seria "om mani peme jum", és el mantra de Chenrezig, deïtat budista de la compassió. 

És considerat pels monjos tibetans un dels mantres essencials del budisme, ja que en ell es troben concentarts tots els ensenyaments de Buda, i, per això mateix, és també un dels mantres més coneguts en el món.

El mantra om mani padme hum es compon de sis síl·labes, cadascuna de les quals té una projecció en la llum i una altra en la foscor. La invocació d'aquestes energies de transmutació permet que unes purifiquin a les altres i el practicant pugui assolir l'equanimitat i accedeixi a la saviesa del buit, en el camí a la il·luminació.

Enteses dins dels principis de la filosofia budista, cada síl·laba es projecta en diferents nivells. D'una banda, evita les reencarnacions dins dels sis regnes de l'existència cíclica: món dels devas, dels asuras, dels humans, dels animals, dels esperits famolencs o pretas, i dels inferns o Naraka; mentre que, d'altra, cada síl·laba purifica el cos, la parla i la ment, i al·ludeix a cada un dels aspectes que es vol transmutar: l'orgull i l'ego, l'enveja i la luxúria, la passió i el desig, la estupidesa i el prejudici, la pobresa i l'afany de possessió, l'agressivitat i l'odi. Per això, cada síl·laba remet als sis Paramites o virtuts transcendentals: la generositat, l'ètica, la paciència, la diligència, la concentració i la saviesa.

Cada síl·laba, a més, és de per si un mantra que evoca el cos, la paraula, la ment, les virtuts i les accions dels Budes, per finalment lligar-se amb les sis savieses essencials: la de l'equanimitat, l'activitat, la saviesa immanent, la saviesa del dharma, la de la discriminació, i la saviesa semblant a un mirall.

Mantindrem l'equilibri recitant el mantra Om mani padme hum quan ens envaeixi la ira, la ràbia o el sentiment de que perdem el control. I en lloc de sortir darrere d'algú escridaçant-lo o contenint mil i un renecs per a no esclatar, retirem-nos un moment a un lloc tranquil i... ommanipadmehum ommanipadmehum ommanipadmehum, no importa les vegades, fins que ens sentim en pau i calma.

DONES QUE VAN PEL MÓN

Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu. 

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L'ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

Aquesta activitat, exercida durant el segle XIX i fins ben entrat el segle XX, permetia uns ingressos a famílies que vivien de l'agricultura i la ramaderia en un context d'autoconsum. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas: un a la tardor, del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins a la Pasqua.

Cada trementinaire anava pel món acompanyada d'una aprenenta, que normalment era un membre de la mateixa família (una filla, néta, neboda o germana més petita; la que menys falta feia, en les seves paraules). En alguns casos l'acompanyant solia ser el fill, si no hi havia una filla en la família. La més gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa, ja que s'allotjaven en les cases particulars que les requerien.

El comerç va permetre les trementinaires disposar de moneda pel pagament de deutes, redempció de préstecs, pagaments per reducció del servei militar o dots dels “cabalers” (germans o germanes de l’hereu o la pubilla). Les trementinaires solien pertànyer a les famílies més pobres de la vall, ja que les classes més acomodades no necessitaven enviar fora les seves dones.

Venien té de roca, corona de rei, escabioses, serpolet, orella d'ós, milifulla, bolets secs, oli d'avet i de ginebre. La trementina era el seu producte principal i el que les va donar nom. La venien per desinfectar ferides de persones i animals. Es tracta d’una substància que s'extreu de la resina dels pins, i l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. Malgrat el seu prestigi, envoltat de misteri, les trementinaires no sortien de casa amb el producte fet: compraven part dels ingredients a les drogueries al llarg del seu viatge i preparaven la trementina "in situ", amb la qual cosa s'estalviaven carregar la pomada durant tot el trajecte.

La mercaderia la guardaven en bosses de roba fàcils de carregar durant el viatge. Les bosses, grans com farcells, van crear la figura de la trementinaire, que era reconeguda així a tots els llocs per on passava. Altres elements típics de la seva indumentària eren una petita bossa per la roba i els diners, les llaunes on portaven els olis (d'avet i de ginebre, i la trementina), el podallet per tallar herbes, i una petita romana de ferro per pesar els productes.

El nom de trementinaires els el van donar fora de la vall, on també les anomenaven "les tuixentes". Però elles s'anomenaven a sí mateixes "dones que anaven pel món". Altres remeis que elaboraven i utilitzaven eren la pega grega, l'oli d'avet, la pega negra, l'oli de ginebró, l'oli del tifus, l'oli de llangardaix, de serp blanca, d'escurçó, tabac negre o l'oli de perdigons i també una gran varietat d'olis essencials, xarops, pomades i infusions fets amb tota mena d'herbes, flors, bolets, escorces i arrels.

La trementina era el producte principal usat en el seu ofici i del qual en deriva el mot trementinaire. Es tracta d'una substància que s'obté de la resina del pi roig (Pinus sylvestris), després de purificar-la. De la destil·lació d'aquesta trementina se n'obtenia dos productes: l'essència de trementina o aiguarràs i la pega grega o colofònia. Les trementinaires utilitzaven també una trementina reelaborada a partir de la combinació d'aquests dos components, que podien comprar en adrogueries i farmàcies.

La pega negra s'obté de la destil·lació seca del pi roig. Mesclada amb cera verge o oli d'oliva, s'utilitzava per a immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació. També s'aplicava pega sobre la pell per extreure una punxa.

Aquests remeis els aplicaven segons el seu coneixement a persones o animals. Alguna d'aquestes remeieres ambulants incloïa el tabac, de contraban, entre la seva oferta comercial.

Era normal que els clients els fessin encàrrecs concrets d'un any per l'altre i alguns dels remeis que oferien els elaboraven a la mateixa casa del client. 

En un temps en què la sanitat no arribava a gran part de la població, sobretot en el medi rural, a causa de la mancança de metges i al preu de les consultes, aquestes guaridores resolien infinitat de problemes quotidians, tant a homes com a animals. Consideraven que guarir no té preu fix, es cobrava segons la malaltia i el malalt. 

Recorrien tot Catalunya a peu carregant els seus farcells, cantimplores, olles i altres estris, en viatges que podien arribar als 600 quilòmetres entre l'anada i la tornada. Per les comarques de Girona arribaven fins a la Costa Brava, unes altres viatjaven fins al mar situat al sud de Tarragona, unes altres freqüentaven comarques d'Aragó i fins i tot n'hi va haver que van treure el cap per França.

L'evolució social de la comarca va col·laborar en la decadència d'aquest ofici més que la manca de demanda dels productes. A partir dels anys 30 cada cop es feia més difícil trobar acompanyants, cada cop quedava menys gent a la vall, es trobaven feines millor pagades als centres urbans i que no requerien tant d'esforç. Això va trencar, en moltes ocasions, la transmissió oral dels coneixements imprescindibles per seguir aquesta tradició.

Com diu l'antropòleg Joan Frigolé "anar pel món fou una de les estratègies adaptatives d'una pagesia de muntanya amb una economia d'autoconsum".

En general eren de la mateixa família, germanes, mare i filla o àvia i néta. La confiança entre elles era molt important ja que la gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven a cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. Els seus circuits incloïen les comarques dels dos Pallars, la Cerdanya, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, Osona, els dos Vallesos, el Barcelonés, la Selva, el Gironés, els dos Empordans i la Garrotxa. Però també van arribar fins l'Aran, el sud de França, Tarragona i l'Aragó. Solien fer dos viatges cada any, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc, i que durava fins la Pasqua. El primer viatge d'una trementinaire que tenim documentat fou el 1875. El darrer el va fer la Sofia Montaner el 1984.

El desembre de 1998 es va inaugurar a Tuixen el Museu de les Trementinaries, un homenatge a aquestes dones valentes i una nova contribució “post mortem” a les transformacions econòmiques, culturals i socials de La Vansa.

Sofia Montaner i Arnau (1908-1996) del poble d'Ossera va ser la darrera trementinaire. Va començar a anar pel món amb la seva avia i després amb la seva mare. També va anar a servir a Terrassa. El seu pare tenia un ramat però el va perdre durant la guerra. L'any 1936 es va casar amb Miquel Borrell que era del mateix poble, fill de trementinaire. En Miquel havia anat pel món amb la seva mare perquè aquesta no tenia cap filla que l’acompanyés. El seu pare treballava al bosc i anava a segar. En Miquel també va fer durant molt de temps de segador i de llenyataire.

Després de la guerra, la Sofia va anar pel món amb la seva sogra, amb les dues filles grans separadament, amb noies llogades, amb una dona del seu poble de la mateixa edat, i finalment amb el seu marit, amb qui va viatjar fins 1982. Aquest és un dels pocs casos en què un home va exercir l'ofici. 

Sofia va fer el darrer viatge el 1984, quan comptava 73 anys.

L'any 1998 s'inaugurà a Tuixent (Alt Urgell) el museu de les Trementinaires, on s'explica la forma de vida rural a la vall de la Vansa i l'ofici de trementinaire.

Des de l'any 2000 es celebra de forma anual la Festa de les Trementinaires, amb activitats als diferents pobles de la vall (Tuixent, Sorribes, Ossera, Cornellana, Fórnols, etc.). De forma conjunta, també té lloc a Tuixent una fira dedicada als productes naturals.

ALGUNS REMEIS DE LES TREMENTINAIRES

OLI D’AVET. Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per a les llagues d’estómac. És diürètic i vulnerari.

PEGA NEGRA. Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació.

OLI DE GINEBRÓ. Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar.

OLI DEL TIFUS. Oli composat per gran quantitat d’ingredients, molt sol.licitat durant els diferents brots de l’epidèmia.

ORELLA D'ÓS. La seva aigua és bona tant per les morrenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat.

CORONA DE REI. És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar.

TE DE ROCA. És una infusió estomacal i lleugerament purgant.

SALSUFRAGI. La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons.

ESCABIOSA. Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió; és sudorífera.

SÀLVIA. Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària.

HISOP. Dues cullerades de flor d’hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc".

"TABACO" NEGRE. Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo" -diftèria- i el tifus.

SERPILDÓ. La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina".

BIBLIOGRAFIA

• Bonet, Maria Àngels. “Remeis antics. Les Trementinaires”, Amindola, núm. 40 (11-13 agost 2000).
• Folch Serra, Mireya. “Voices of the place: dialogical landscape in the Catalan Pyrenees”.  Tesis Departament de Geografia Queen’s University Ontario Canadà, 1990.
• FRIGOLÉ I REIXACH, Joan. Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent (en català). Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005. ISBN 84-393-6850-X.
• GARÍ DE AGUILERA, Clara. «Dones sàvies: les trementinaires, Sofia d'Ossera.» (en català), 17-07-2013. [Consulta: 30 novembre 2016].

Més info:

• http://www.trementinaires.org/
• http://www.editorialgavarres.cat/index.php?option=com_redshop&view=product&pid=18&Itemid=23&lang=ca
• http://www.rtve.es/television/20140221/memoria-trementina/477024.shtml
• http://elpais.com/diario/2007/06/07/quaderncat/1181177117_850215.html
• http://trementinaires.blogspot.com.es/


   

QI

La paraula "Qi" (pronunciada Chi) és un terme de difícil traducció ja que no existeix en occident un equivalent exacte, tot i que es pot relacionar amb diversos conceptes, que permeten una aproximació al seu significat. És però un terme molt emprat en antics textos xinesos i d'altres països d'extrem orient que versen sobre medicina tradicional, " Feng Shui ", esoterisme i altres arts. Per a la seva definició és més apropiat parlar de diversos conceptes relacionats entre els quals es troben la respiració, l'energia que circula pel cos dels éssers vius, els nutrients del menjar i l'aigua, etc. Altres accepcions que se li poden donar al concepte del "Qi" serien: aire, esperit, moral, força, etc. D'acord amb aquestes definicions es podria descriure el "Qi" com una energia que nodreix i sosté tot el que ens envolta i que en els éssers vius la interrupció del seu lliure flux és la base dels trastorns físics i psíquics, és a dir que sense "Qi" no és possible la vida.

         

Aquest concepte del "Qi" no és admès per gran part de la medicina i la ciència occidental doncs per a ells és un fenomen immaterial que no resulta mesurable mitjançant cap dispositiu. Definicions orientals més modernes relacionen el "Qi" amb el que la ciència diu bioelectricitat, ja que en molts estudis publicats sobre aquesta, els resultats obtinguts es podrien relacionar amb les experiències que es noten en entrenaments d'arts marcials internes (tai-txi,Qi Gong, etc.)i en la medicina tradicional xinesa. Entre els enfocaments que dóna la ciència occidental i del punt de vista oriental però apareixen certes similituds sobre el concepte del "Qi" com ara que tots dos comparteixen el"principi de minimi-tzació de l'energia"per a la realització de qualsevol procés natural, que l'energia humana no és aliena a l'entorn que l'envolta, etc. La diferència pot estar en que la ciència oriental s'ha basat en l'observació, els mètodes empírics i la descripció d'efectes i sensacions i en l'occidental en l'experimentació, les teories i la realització de mesuraments.     

Sota un concepte filosòfic el "Qi" encaixa en el model vitalista, ja que aquest postula l'existència d'una força o impuls vital sense el qual la vida no pot ser explicada. Per al vitalista aquest impuls vital, diferent de l'energia estudiada per les ciències, donaria per resultat la vida. Els organismes vius es distingeixen de les entitats inerts perquè posseeixen força vital que no és ni física, ni química i la mort seria el resultat de la pèrdua d'aquest impuls vital. Per als xinesos el "Qi" o "força natural que omple l'univers", existeix en totes les coses, grans o petites i es troba en el cel, la terra i en tots els éssers vius interactuant i transformant-se entre si contínuament. Aquesta força que omple l'univers es divideix en:

- El Qi celeste "Tian Qi": Procedent del sol, de la lluna i els cossos celestes. És el "Qi" més gran i potent.

- El Qi terrestre "Vaig donar Qi": Constituït per tot el que es troba a la Terra. Situat sota el "Qi" celeste, l'absorbeix i és influït i controlat pel.

- El Qi dels éssers vius "Ren Qi": "Qi" de les persones, animals i plantes. Comprèn totes les activitats metabòliques del cos com la respiració, la digestió i el moviment. És influenciat pels cicles naturals del "Qi" celeste i el "Qi" terrestre.

El "Ren Qi" dels éssers humans és una substància invisible en constant moviment i constitueix la força motriu per al cos. Es subdivideix en el "Qi Innat o Prenatal" i el "Qi Adquirit o Postnatal". El "Qi Prenatal" és el que es rep de la mare i el pare en el moment de la concepció, i constitueix l'energia inicial de les activitats vitals. El "Qi Postnatal" és el que s'adquireix per mitjà de la respiració i els aliments. El "Qi" que procedeix dels aliments ingerits "Gu Qi" esta associat a la medicina tradicional xinesa a la melsa, mentre que el "Qi" procedent de l'aire respirat "Kong Qi" és associat als pulmons. La combinació d'aquests dos "Qi" formen el "Qi" aglutinat "Zong Qi" que finalment per l'acció del "Qi Prenatal" forma el "Qi Normal" o " Ren Qi" que és el que circula pels òrgans i els canals anomenats meridians.

Per al bon funcionament de l'energia vital del cos és necessària una bona complementarietat dels "Qi" Prenatal i Postnatal. El "Qi Prenatal" representa una reserva d'energia que requereix ser mantinguda, complementada i equilibrada per mitjà del "Qi Postnatal". Quan el "Qi Postnatal" és insuficient, es complementa d'aquesta reserva d'energia del "Qi Prenatal" la qual cosa disminueix l'esperança de vida. D'aquí la importància de la tradició Taoista de donar cultiu al "Qi" per tenir bona salut i longevitat. Per al constant cultiu i millora del "Qi" en orient disposen de diversos mètodes, com les arts marcials internes, la meditació, el "Feng Shui", l'equilibri a través dels aliments, l'acupuntura, etc. Els practicants de certes disciplines internes, afirmen que es pot controlar i utilitzar aquesta energia, a través de diverses tècniques, augmen-tant-la, acumulant i distribuint-la per tot el cos. També es podrien arribar a guarir les malalties amb el lliure fluir del "Qi" pel cos mitjançant l'ús de l'acupuntura, el "Reiki " i altres teràpies internes.

          Per al practicant de "Feng Shui" el "Qi", fa referència a l'existència d'un fluid invisible que nodreix l'espai dotant-lo de vida i de certes característiques. Aquest practicant pot determinar la qualitat, organització i distribució d'aquesta energia en un espai particular (en les orientacions, les formes, els colors, etc.)trobant els seus aspectes positius i benèfics "Sheng Qi"i negatius o poc favorables "Sha Qi"que hi ha al i les possibilitats del seu ús. Un lloc amb un "Feng Shui" positiu facilita que les persones se sentin bé i en harmonia amb les seves vides, però un "Feng Shui" negatiu, pot facilitar la malaltia, la manca d'entesa i la manca d'harmonia entre altres coses.    

En la majoria dels sistemes de teràpies internes orientals, es realitzen determinades tècniques mentals i respiratòries per al coneixement, regularització i potenciació del "Qi". L'eina principal per aquest coneixement és la respiració. Mitjançant el treball amb la respiració el cos entra en estat de tranquil·litat, condició favorable perquè la ment ajudi en la configuració energètics del cos i per tant en la cura. El "Qi" emmagatzemat en el Dan Tian és mobilitzat a través de dues meridians d'acupuntura que divideixen el cos en dues parts iguals (el got governador o " Jen Mo" i el got de la concepció o " Dóna Mo") seguint un sentit ascendent i de forma contínua i en determinats punts del mateix es connectarà i regularà en els dos circuits majors de 12 meridians que simètricament i paral·lelament s'estenen al llarg del cos.

Tot ésser humà posseeix "Qi", però no tots són capaços de detectar-lo. És mitjançant l'ús de les tècniques respiratòries, la meditació, les arts marcials internes, com es pot arribar a sentir i gestionar l'energia vital. Algunes manifestacions del "Qi" poden ser en forma de pessigollejos, formigueig, calors, augment de l'energia, etc. Hi ha moltes sensacions que ho expressen i cada persona ha de experimentar-la per si mateixa fins a arribar a obtenir aquesta connexió amb l'impuls vital i amb una consciència de vida, que recorre el cos.

Font: http://www.eltaichixinyi.com/Home/presentacion/articulos/conceptos-filosoficos/el-qi-chi