NIT DE SANT JOAN III: RITUALS 2020

Ritual d'invocació al sol del solstici d'estiu el 23 de Juny, el sol aquesta a plena força i ens donarà el necessari per aconseguir la il·luminació en la nostra vida. Contingut del ritual del solstici d'estiu:

DEIXAR ENRERE

• Espelma taronja

• Paper o full de llorer

• Farcellet d’herbes

• Aigua de Sant Joan

En el paper o full de llorer escriurem allò que no ens cal dur amb nosaltres en el nou cicle. Allò que volem deixar enrere. Ho recitarem set cops en veu alta i en acabar ho cremarem amb l’espelma taronja que deixarem cremar fins el final. Les cendres les enterrarem prop un arbre o planta. 

FARCELLET DE SANT JOAN

Cosirem a mà un farcellet on introduirem els 8 elements després de hagin passat la nit del 23 a serena un cop eixutes de la rosada de Sant Joan i tancarem el farcell amb una cinta amb set nusos. Un nus per cada bon desig que vulguem assolir.

Element 1 .- ESPÍGOL-LAVANDA-LAVANDER

• neteja energies negatives, especialment de la llar i aixeca els ànims dels que hi viuen en ella.
• propicia la sanació i la neteja espiritual
• redueix l’estrès i l'ansietat
• facilita l'obertura a la consciència superior
• atrau l'èxit i l'amor
• portar-la a sobre ajuda a foragitar les pors

Element 2.- ROMANÍ-ROMERO-ROSMARY

• Neteja energètica

• ajuda a trobar l'amor

• portar-la aporta amor, felicitat, salut i sort

• conserva la memòria i la joventut

Element 3.- LLORER-LAUREL-BAY

• Associat a la immortalitat

• protector i purificador d'ambients

• foragita el mal i les energies negatives

• portar-lo aporta sort, fortuna i clarividència per resoldre els problemes

Element 4.- SÀLVIA-SALVIA-SAGE

• ajuda a la superació d'entrebancs i amb la solució de problemes

• potencia la resta d'herbes

• atrau la sort, la fortuna i els calers

• el fum treu l'energia negativa dels llocs i les persones

• allunya les malalties i els accidents

Element 5.- CLAU-CLAVO-CLOVE

• aporta facultats per a l'amor

• facilita l'anticipació cap els SENTIMENTS DELS ALTRES

• ajuda a paralitzar i neutralitzar les energies negatives

Element 6.- CANYELLA-CANELA-CINNAMON

• afavoreix l'espiritualitat, l'èxit, la sanació, el poder en totes les seves vessants: psíquiques i materials

• afavoreix el desig sexual

• enforteix el físic i aporta energia

Element 7.-PEDRA DE SAL- PIEDRA DE SAL- SELT ROCK

• neteja ets txacres

• purifica la llar

• allunya la mala astruga

• alleugereix malalties i dolors

• protegeix

• absorbeix i transmuta les energies negatives

*es pot substituir per sal de l’Himàlaia

ELEMENT 8 POLS MÀGICA-POLVOS DE ORO-GOLD/MAGIC 

• representa els mitjans i la suma de les nostres energies per dur a terme tots els nostres somnis i il·lusions.

*es pot substituir per algun element daurat (cinta, purpurina, paper...)

AIGUA MÀGICA DE SANT JOAN

7 plantes medicinals a l'aigua màgica de Sant Joan

Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull en aigua que hagin portat de 7 fonts. Les 7 herbes clàssiques recollides per la tradició popular són les següents:

1. FONOLL (Foeniculum vulgare)

Es creu que aquesta planta, d'ampli ús culinari, espanta els mals esperits i a el mal d'ull, i fins i tot es diu que portar una branqueta a la sabata esquerre manté lluny a les paneroles.

No obstant això, en el pla medicinal està demostrat que és molt efectiva contra les inflamacions, les males digestions (té propietats diürètiques i digestives) i l'asma. Així mateix, resulta molt útil per als rentats d'ulls en cas d'inflamació ocular i també ajudaria a augmentar la secreció de la llet materna. 

2. FALGUERA MASCLE (Dryopteris filix-mas)

Una altra de les 7 herbes bàsiques que cal incloure en el "aigua de Sant Joan". Molt verinosa, és un dels antiparàsits naturals més efectius que existeixen a la natura, de manera que antany era molt utilitzada contra les tenies. Així mateix, tradicionalment també s'usava contra les afeccions de la melsa.

La llegenda assegura que aquesta planta floreix només durant la nit del 23 de juny, just a mitjanit, i que el matí següent torna a la seva forma habitual. Aquestes flors servirien per realitzar encanteris. A més, també es creia que les bruixes utilitzaven les llavors de la falguera per tornar a la gent invisible.

3. PIORNO O GINESTA NEGRA (Cytisus scoparius)

Planta sagrada per als celtes, es tracta d'una espècie tòxica per al bestiar però indispensable en tot "tros" com cal, atès que des de sempre l'ha considerat molt útil per "escombrar" els mals esperits. I el d'escombrar té la seva raó de ser, ja que precisament aquesta planta es feia servir per fabricar escombres amb les que es escombrava l'interior de les cases creient que així es purificaven i protegien.

Té una olor semblant a la mel i se li atribueixen propietats purgants, diürètiques i tòniques per al cor. Fins i tot ha estat usada per a tractar tumors. 

4. HIPÈRIC O HERBA DE SANT JOAN (Hypericum perforatum)

Els curanderos porten tota la vida fent servir l'hipèric o herba de Sant Joan com a cicatritzant i antisèptic, si bé avui la ciència ja ha demostrat les seves potents efectes antivirals i antibacterians, astringents, diürètics i antidepressius.

La creença popular també suggereix que cremant-dins de casa s'espanta als dimonis. I, encara que la planta es troba en ple creixement en aquesta festivitat, antigament es creia que les seves fulles segregaven un oli vermell a final d'agost -precisament quan Sant Joan Baptista va ser decapitat-, i que les bruixes esperaven a aquest moment per utilitzar-la.

5. LA MALVA COMUNA (Malva sylvestris)

Gràcies al seu contingut en mucílags calmants, aquesta planta posseeix una gran capacitat curativa davant de casos de bronquitis, refredats i tos. 

Aquest mateix efecte suavitzant actua en cas necessari sobre les mucoses digestives, de manera que la malva també és útil davant trastorns digestius i afavoreix el trànsit intestinal. I així mateix és molt eficaç en cas de cremades, inflamacions cutànies i picades d'insectes, a l'igual que davant problemes de nervis o ansietat. 

6. EL ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Aquesta espècie aromàtica tan utilitzada en cuina segueix usant-se avui dia com a remei natural eficaç contra la bronquitis i l'asma, els mals de coll, el reumatisme, l'artritis i els trastorns de el sistema circulatori. Posseeix virtuts cicatritzants, tòniques i estimulants, per la qual cosa també resulta molt útil contra el desànim i la depressió, i fins i tot fa créixer el pèl. 

Segons la creença popular, és la planta que millor purifica i protegeix les llars, de manera que antigament es cremava quan hi havia malalts a casa. A més, es creia que olorar la seva fusta feia preservar la joventut.

7. LA MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora)

També coneguda com revetlla olorosa, és molt digestiva, pel que resulta molt eficaç contra els mals de panxa i els gasos, encara que també en cas de mal de cap.

Aporta una olor fantàstic a la barreja de les herbes de Sant Joan. Es deia que mai podia faltar al gibrell si una dona jove desitjava trobar marit, ja que és la planta dels ritus i encanteris amorosos per excel·lència.

I, com a curiositat, cal saber que es creu que va ser el costum d'utilitzar aquesta planta durant les celebracions d'aquesta nit la qual va acabar donant el nom de revetlla a la celebració de qualsevol festa popular. 

Fins aquí les 7 plantes més conegudes i encara més usades en l'elaboració del "aigua de Sant Joan". No obstant això, segons la zona alguna tendeix a substituir-se, per exemple, per rosa silvestre (Rosa canina), que a més de la seva intensa aroma aporta propietats tòniques i astringents per a la pell. O per farigola (Thymus vulgaris), per ruda (Ruta graveole).

NIT DE SANT JOAN II: CATALUNYA

Són molts els rituals i les creences pròpies de la nit de Sant Joan, però tots giren al voltant de la glorificació del foc. Els rituals entorn del foc tenen els seus orígens en l'antiga creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere.

• Saltar la foguera per purificar-se.

• La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats.

• Per guarir les malalties o fer forts els infants, acostar-se al foc.

• Llençar objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després, com a mètode purificador.

• Antigament, les joves llençaven garlandes trenades per elles als seus estimats a través de les flames, i ells havien de recollir-les abans de caure al foc.

• També es cremava alguna cinta a la llar per procurar protecció dels seus habitants i animals.

• Es diu que si una brasa o espurna et cau sobre la roba durant la foguera, la persona es casarà abans que acabi l'any.

• Tradicionalment es llençaven brases als pous per purificar l'aigua.

• Les cendres tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els èczemes i eviten la suor de les mans.

D'altra banda, es creu que les aigües tenen unes propietats que les fan beneficioses la nit del 23 de juny.

• Banyar-se al mar o en algun gorg al punt de la mitjanit es creia que conservava la salut del cos i el bon estat de la pell.

• Rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava beneficiós evitant l'envelliment.

• Es creia que rentar-se els ulls amb l'aigua de mar cada matinada de Sant Joan a Sant Pere donava salut a la vista.

• És tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a la gent que ho demana.

• Mullar-se el cabell la nit de Sant Joan fa que creixin més i millor.

• Si les dones es renten la cara aquesta nit, estan més belles la resta de l'any.

Es considera que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i són molts els rituals que es fan aquesta nit per atreure bones vibracions i energies positives. És el moment idoni per demanar o invocar els esperits bons perquè ens ajudin.

• Anoteu en un paper un desig o alguna cosa que vulgueu oblidar o que no vulgueu tenir aquest any. Quan siguin les 12 de la nit cremeu el paper a la foguera.

• Per atreure la sort, posar-se d'esquena al mar totalment despullat i mirant a la Lluna.

• Posar 7 flors sota el coixí farà que vegis el futur en somnis.

• Les plantes collides durant aquesta nit tenen propietats guaridores, però s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.

NIT DE SANT JOAN I: ORÍGENS

En la cultura celta, els druides celebraven l'arribada del solstici d'estiu encenent grans fogueres, cercant la benedicció de terres, homes i bestiar.

Els grecs encenien fogueres purificadores en honor a Apol·lo el déu de el sol i de la llum. Els romans van dedicar a la seva deessa Minerva unes festes amb el foc com a protagonista.

A Mèxic, els guerrers asteques feien rituals de culte a el sol perquè el foc ajudés a la terra i homes a obtenir bones collites. Els berbers de nord del Marroc i Algèria encenen des de fa segles, fogueres a les places dels pobles i llocs que necessiten ser purificats.

Per a la tradició hindú el solstici d'estiu representa la via dels ancestres. Les cendres de les fogueres es guardaven tot l'any.

Les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes a Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. 

Era la nit de festivals de foc i de la màgia d'amor, d'oracles per l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions. Les parelles d'amants saltaven per sobre de les flames doncs es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaços de saltar. 

Mitjançant el poder del foc, a la calor de la foguera les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la futura relació.

Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol per que es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant. 

A l'antiga Suècia, un arbre al solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven banyar-se al riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als conreus. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.

En temps prehistòrics, l'estiu era una època alegre de l'any per als que vivien en latituds septentrionals. La neu havia desaparegut, i el terra s'havia descongelat; les temperatures càlides havien tornat; les flors florien; les fulles havien tornat als arbres de fulla caduca. Algunes herbes podien ser collides per a usos medicinals i d’altres. El menjar era més fàcil de trobar. Es recol·lectava el que s'havia sembrat. Encara que molts mesos de clima càlid es mantenien abans de tornar a caure el període de llum, els dies començaven a escurçar-se, de manera que el retorn de la temporada de fred era inevitable.

La tradició cristiana celebra la nit de Sant Joan el 23 de juny en homenatge al naixement de Sant Joan Baptista. En els seus orígens va ser una adaptació del culte pagà als ensenyaments de la Bíblia fonamentats en la gran foguera que Zacaries va encendre després del naixement del seu fill Joan.

Després de la cristianització d'aquesta festa, la nit del 23 a el 24 de Juny es converteix en una nit santa, sagrada i de purificació, sense abandonar per això la seva aura màgica i pagana. 

Es celebra com la nit més curta i màgica de l'any.

El foc és un dels tres símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aquesta nit, i, que encara persisteixen. És l'element purificador que ens lliura de la mala sort i de tot el que volem deixar enrere.

L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se al mar o al riu. 

Les herbes és el tercer element, es creu que les plantes multipliquen les seves propietats curatives aquesta nit.

Deixar reposar els herbes amb aigua (de set fonts) tota la nit a la llum de la lluna i amb la rosada de el dia de sant Joan.

20 JUNY 2020 21:44 SOLSTICI D'ESTIU

En el punt més alt de l’estiu, el dia més llarg i la nit més curta farem un ritual. Aquesta és la nit màgica.

Els rituals d’estiu van encaminats a mantenir el foc per l’hivern, aquest solstici ens parla de la llum interior. 

Farem servir el foc per cremar tot allò que no ens farà servei a l’hivern, siguin efectes materials o creences interiors. 

Què no necessito a la meva vida ara?

Què he après i puc deixar marxar?

Quines creences s’han quedat obsoletes?

Que hi ha en mi que vull cremar per preparar el terreny?

Ho apuntarem en un paper en un paper tan petit com puguem tot el que vulguem cremar.

Ho farem amb una espelma groga i la deixarem cremant durant les dotze hores del solstici.

El significat del color de les espelmes grogues està íntimament relacionat amb els diners i els béns materials i també es relaciona a la vela groga amb la comunicació i la creativitat.

L'espelma groga serveix a més de per invocar les forces que ens faran millorar la comunicació o els nostres ingressos, per exemple, també t'ajudarà a realitzar neteges de la llar i eliminar les energies negatives, enveges ...

Quan encenem una espelma groga estem fent que l'egoisme desaparegui mentre carreguem la nostra llar de pau i harmonia.

20 JUNY 2020 21:44 SOLSTICI D'ESTIU 

RITUAL CELTA DE LA LLUNA PLENA

El ritual celta de la lluna plena és una cerimònia molt antiga que es duia a terme per la nit. Els celtes eren molt animistes i no concebien que els déus poguessin tenir formes humanes. Per això festejaven els fenòmens naturals que els envoltaven.

A cada LLUNA PLENA realitzaven un ritual de neteja per a l'esperit. Per deixar enrere les energies negatives acumulades i poder renovar-se. Connectant alhora amb el nostre costat femení representat per la lluna.

Aquest dijous, 7 DE MAIG serà l'última FULL MOON de l'any 2020, és el moment perfecte per deixar enrere tota la negativitat acumulada amb les crisis actuals i donar la benvinguda a una nova etapa amb nova energia positiva.

INGREDIENTS:

• Espelmes per simbolitzar l'element foc (color al gust)
• Fulles de llorer
• Retolador indeleble
• Llumins o flamisell
• Una planta (opcional)

Es recomana, donat que el ritual ha de ser nocturn, un berenar-sopar dues o tres hores abans o bé sopar en acabar. El cos està més net i la ment més clara i receptiva. L'ambient ha de ser relaxat, amb el cos en calma, tranquil i concentrat, evitant interrupcions o distraccions.

Amb roba còmoda després d'un bany relaxant, escollirem a on seure i preferiblement ho farem davant d'una taula per posar les espelmes i resta de materials.

Encendrem les espelmes i tot seguit recitarem en veu alta:

"Aquesta nit vaig a regenerar la meva energia, em desfaig de tot el que m’embruta per brillar amb la meva pròpia llum interior. Deixo tot el negatiu enrere i obro de nou la meva ment a la profunda claredat. Demano que es faci possible la meva reactivació interior i dono les gràcies a l'Univers estimat. Avui m’obro a un nou principi ".

Restar uns minuts de silenci, contemplant amb calma la flama, sentint la força de la nostra llum interior i la influència de la lluna.

Escriure cada desig o petició a les fulles de llorer (una per fulla de llorer).

Amb cura, aproparem les fulles a la flama perquè es cremin, d'una en una, a poc a poc. Alhora que li donem les gràcies interiorment a la deessa lluna i al seu poder femení.

Cal deixar consumir la vela en la seva totalitat durant la nit, per això la col·locarem en un lloc que no hi hagi perill. I recollirem tots els trossets que hagin quedat de les fulles.

L'endemà (o la mateixa nit) plantarem les restes de llorer en un test al costat d'una planta o d'un arbre -mentre donem les gràcies- perquè els nostres desitjos puguin arrelar i florir.

OM MANI PADME HUM मणि पद्मे हूँ

Om mani padme hum (मणि पद्मे हूँ), paraules que en sànscrit tradueixen "oh, la joia del lotus!", I la pronunciació en català i caastellà seria "om mani peme jum", és el mantra de Chenrezig, deïtat budista de la compassió. 

És considerat pels monjos tibetans un dels mantres essencials del budisme, ja que en ell es troben concentarts tots els ensenyaments de Buda, i, per això mateix, és també un dels mantres més coneguts en el món.

El mantra om mani padme hum es compon de sis síl·labes, cadascuna de les quals té una projecció en la llum i una altra en la foscor. La invocació d'aquestes energies de transmutació permet que unes purifiquin a les altres i el practicant pugui assolir l'equanimitat i accedeixi a la saviesa del buit, en el camí a la il·luminació.

Enteses dins dels principis de la filosofia budista, cada síl·laba es projecta en diferents nivells. D'una banda, evita les reencarnacions dins dels sis regnes de l'existència cíclica: món dels devas, dels asuras, dels humans, dels animals, dels esperits famolencs o pretas, i dels inferns o Naraka; mentre que, d'altra, cada síl·laba purifica el cos, la parla i la ment, i al·ludeix a cada un dels aspectes que es vol transmutar: l'orgull i l'ego, l'enveja i la luxúria, la passió i el desig, la estupidesa i el prejudici, la pobresa i l'afany de possessió, l'agressivitat i l'odi. Per això, cada síl·laba remet als sis Paramites o virtuts transcendentals: la generositat, l'ètica, la paciència, la diligència, la concentració i la saviesa.

Cada síl·laba, a més, és de per si un mantra que evoca el cos, la paraula, la ment, les virtuts i les accions dels Budes, per finalment lligar-se amb les sis savieses essencials: la de l'equanimitat, l'activitat, la saviesa immanent, la saviesa del dharma, la de la discriminació, i la saviesa semblant a un mirall.

Mantindrem l'equilibri recitant el mantra Om mani padme hum quan ens envaeixi la ira, la ràbia o el sentiment de que perdem el control. I en lloc de sortir darrere d'algú escridaçant-lo o contenint mil i un renecs per a no esclatar, retirem-nos un moment a un lloc tranquil i... ommanipadmehum ommanipadmehum ommanipadmehum, no importa les vegades, fins que ens sentim en pau i calma.

SOLSTICI D'ESTIU 2017

El solstici d'estiu és el moment en què comença aquesta estació, la tercera de l'any després de l'hivern i la primavera. A l'hemisferi nord aquest fenomen astronòmic que dona entrada a l'estiu es produeix dimecres, 21 de juny, a les 6.24 hores de l'Espanya peninsular (4.24 hores GMT). L'estiu d'aquest any, que durarà 93 dies i 15 hores, s'acabarà el 22 de setembre, dia en què l'equinocci donarà inici a la tardor.

Tradicionalment es diu que és l'època en la que el vel que separa els móns es més prim. És una època especialment màgica per somiar i imaginar. L'estiu està en el seu punt àlgid i tot encara es mostra exuberant i verd abans que la calor i la pols dels dies canviïn el seu color. Amb els cultius sembrats i en fase de creixement, tradicionalment aquesta època representava un breu descans per jugar i somiar abans que els fruits maduressin i comencés la collita. 

Preneu-vos un temps per somiar. 

Qui sou? 

Quins son els vostres desitjos més profunds?

Per eliminar el que ja no vull en la meva vida: 

Escriu una carta amb tot el que no vols en la teva vida i tot el que sents que et fa mal. 

En un cendrer o bol de fang o que resisteixi la calor, crema aquesta carta i sobre ella uns fils d'alguna peça de vestir teva. 

Amb el foc purificador cremaràs totes les males energies i deixaràs que un nou cicle comenci, deixant enrere tot el que ja no vols portar.

Per protegir i netejar la casa: 

La nit de Sant Joan has prendre un plat o bol, de fang o vidre (mai plàstic), al que li col·locaràs aigua i sal marina (de la gruixuda). 

Introdueix els talismans que tinguis, joies personals, petxines de mar i pedres de riu o de mar. 

Deixa això tota la nit a la llum de la lluna (si està núvol no importa) i a primera hora del matí retira les joies, els talismans, les petxines i les pedres. Les joies i talismans han assecar-se i ja estaran nets i descarregats de males vibracions. 

Pel que fa a les petxines i les pedres, es poden col·locar una o dues en les cantonades de les finestres, serveixen per protegir.

L'aigua s'ha de guardar en alguna ampolla de vidre ben neta, perquè la facis servir durant tot l'any per protegir la casa. Com? Afegint una mica a l'aigua per netejar el terra, finestres, portes i els seus respectius marcs. 

L'aigua que sobre d'aquesta neteja la llances al WC i després tires la cadena 3 vegades.

Ritual amb aigua salada a la nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan es caracteritza per ser la més curta de l'any. És un moment on l'energia es troba en la seva màxima plenitud pel que convé fer uns rituals especials per millorar la nostra sort en el que queda de l'any.

El "ritual amb aigua salada a la nit de Sant Joan és molt conegut". El millor de tot és que són moltes les persones que ho fan, encara que no són del tot conscients. Es veu més com una tradició o un joc però és molt més que això: ajuda a millorar certs aspectes de la nostra vida d'una forma espectacular.

 Salt de foguera

El primer pas del "ritual amb aigua salada a la nit de Sant Joan" és el salt de la foguera. Això també pot ser molt divertit.

És important relaxar-se i passar-ho bé. Si veus que la flama està molt agitada o molt elevada, no has d'intentar saltar per evitar accidents. El millor és que esperis el moment just per poder fer-ho.

Mentre ho fas has de pensar en tot el negatiu que has viscut en el que va d'any. Aquests pensaments sortiran de la teva ment i es cremaran a la foguera per donar pas únicament als positius.

Bany de sal

Quan hagis acabat del pas anterior, hauries d'anar immediatament de cap a l'aigua del mar. Si això no és possible, pots ficar els peus només.

També pots canviar el bany a la platja per un a casa teva. 

Omple la banyera completament i afegeix sal. 

Després fes un bany que ha de durar uns 15 minuts i hauràs purificat totes aquestes energies negatives de la mateixa manera que ho hauries fet a la platja.

Sant Joan, orígens i història

En molts casos, la celebració de Sant Joan està vinculada a l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord. La finalitat d'encendre focs i fogueres en aquesta nit és "donar força al sol", que a partir d'aquests dies es va fent menys intens perquè queda menys temps per al solstici d'hivern. A més, el foc té altres simbolismes com una funció purificadora en aquells que el contemplen i fins i tot salten aventurant sobre les seves flames.

Els orígens d'aquesta celebració són d'allò més curiosos. Es diu que el origen més remot cal buscar-lo en les festes gregues que es dedicaven al déu Apol·lo. Es celebraven, igual que les nostres, en el solstici d'estiu i també s'encenien grans fogueres que actuaven com a agent purificador. De la mateixa manera, els romans dedicaven a la deessa de la guerra, Minerva, unes festes similars també amb focs i flames.

Per què va ser triat Sant Joan i no un altre?

Se sap que el cristianisme va triar a Sant Joan per commemorar i celebrar l'arribada de l'estiu. Potser ens preguntem aquí, per què va ser triat Sant Joan per celebrar l'estiu i no un altre. El motiu està bastant clar. A la Bíblia es diu que Joan Baptista va venir al món per ser el precursor del messies. Durant la seva vida es va dedicar a predicar el baptisme per immersió. El simbolisme és la regeneració per la qual renaixem a la vida espiritual mitjançant un rentat extern. D'aquesta manera obtindrem una purificació interior. Per aquest motiu, l'església Catòlica celebra el 24 de juny, el naixement de Sant Joan Baptista, que, segons la Bíblia, va batejar a molts en el riu Jordà.

DONES QUE VAN PEL MÓN

Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu. 

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L'ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

Aquesta activitat, exercida durant el segle XIX i fins ben entrat el segle XX, permetia uns ingressos a famílies que vivien de l'agricultura i la ramaderia en un context d'autoconsum. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas: un a la tardor, del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins a la Pasqua.

Cada trementinaire anava pel món acompanyada d'una aprenenta, que normalment era un membre de la mateixa família (una filla, néta, neboda o germana més petita; la que menys falta feia, en les seves paraules). En alguns casos l'acompanyant solia ser el fill, si no hi havia una filla en la família. La més gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa, ja que s'allotjaven en les cases particulars que les requerien.

El comerç va permetre les trementinaires disposar de moneda pel pagament de deutes, redempció de préstecs, pagaments per reducció del servei militar o dots dels “cabalers” (germans o germanes de l’hereu o la pubilla). Les trementinaires solien pertànyer a les famílies més pobres de la vall, ja que les classes més acomodades no necessitaven enviar fora les seves dones.

Venien té de roca, corona de rei, escabioses, serpolet, orella d'ós, milifulla, bolets secs, oli d'avet i de ginebre. La trementina era el seu producte principal i el que les va donar nom. La venien per desinfectar ferides de persones i animals. Es tracta d’una substància que s'extreu de la resina dels pins, i l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. Malgrat el seu prestigi, envoltat de misteri, les trementinaires no sortien de casa amb el producte fet: compraven part dels ingredients a les drogueries al llarg del seu viatge i preparaven la trementina "in situ", amb la qual cosa s'estalviaven carregar la pomada durant tot el trajecte.

La mercaderia la guardaven en bosses de roba fàcils de carregar durant el viatge. Les bosses, grans com farcells, van crear la figura de la trementinaire, que era reconeguda així a tots els llocs per on passava. Altres elements típics de la seva indumentària eren una petita bossa per la roba i els diners, les llaunes on portaven els olis (d'avet i de ginebre, i la trementina), el podallet per tallar herbes, i una petita romana de ferro per pesar els productes.

El nom de trementinaires els el van donar fora de la vall, on també les anomenaven "les tuixentes". Però elles s'anomenaven a sí mateixes "dones que anaven pel món". Altres remeis que elaboraven i utilitzaven eren la pega grega, l'oli d'avet, la pega negra, l'oli de ginebró, l'oli del tifus, l'oli de llangardaix, de serp blanca, d'escurçó, tabac negre o l'oli de perdigons i també una gran varietat d'olis essencials, xarops, pomades i infusions fets amb tota mena d'herbes, flors, bolets, escorces i arrels.

La trementina era el producte principal usat en el seu ofici i del qual en deriva el mot trementinaire. Es tracta d'una substància que s'obté de la resina del pi roig (Pinus sylvestris), després de purificar-la. De la destil·lació d'aquesta trementina se n'obtenia dos productes: l'essència de trementina o aiguarràs i la pega grega o colofònia. Les trementinaires utilitzaven també una trementina reelaborada a partir de la combinació d'aquests dos components, que podien comprar en adrogueries i farmàcies.

La pega negra s'obté de la destil·lació seca del pi roig. Mesclada amb cera verge o oli d'oliva, s'utilitzava per a immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació. També s'aplicava pega sobre la pell per extreure una punxa.

Aquests remeis els aplicaven segons el seu coneixement a persones o animals. Alguna d'aquestes remeieres ambulants incloïa el tabac, de contraban, entre la seva oferta comercial.

Era normal que els clients els fessin encàrrecs concrets d'un any per l'altre i alguns dels remeis que oferien els elaboraven a la mateixa casa del client. 

En un temps en què la sanitat no arribava a gran part de la població, sobretot en el medi rural, a causa de la mancança de metges i al preu de les consultes, aquestes guaridores resolien infinitat de problemes quotidians, tant a homes com a animals. Consideraven que guarir no té preu fix, es cobrava segons la malaltia i el malalt. 

Recorrien tot Catalunya a peu carregant els seus farcells, cantimplores, olles i altres estris, en viatges que podien arribar als 600 quilòmetres entre l'anada i la tornada. Per les comarques de Girona arribaven fins a la Costa Brava, unes altres viatjaven fins al mar situat al sud de Tarragona, unes altres freqüentaven comarques d'Aragó i fins i tot n'hi va haver que van treure el cap per França.

L'evolució social de la comarca va col·laborar en la decadència d'aquest ofici més que la manca de demanda dels productes. A partir dels anys 30 cada cop es feia més difícil trobar acompanyants, cada cop quedava menys gent a la vall, es trobaven feines millor pagades als centres urbans i que no requerien tant d'esforç. Això va trencar, en moltes ocasions, la transmissió oral dels coneixements imprescindibles per seguir aquesta tradició.

Com diu l'antropòleg Joan Frigolé "anar pel món fou una de les estratègies adaptatives d'una pagesia de muntanya amb una economia d'autoconsum".

En general eren de la mateixa família, germanes, mare i filla o àvia i néta. La confiança entre elles era molt important ja que la gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven a cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. Els seus circuits incloïen les comarques dels dos Pallars, la Cerdanya, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, Osona, els dos Vallesos, el Barcelonés, la Selva, el Gironés, els dos Empordans i la Garrotxa. Però també van arribar fins l'Aran, el sud de França, Tarragona i l'Aragó. Solien fer dos viatges cada any, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc, i que durava fins la Pasqua. El primer viatge d'una trementinaire que tenim documentat fou el 1875. El darrer el va fer la Sofia Montaner el 1984.

El desembre de 1998 es va inaugurar a Tuixen el Museu de les Trementinaries, un homenatge a aquestes dones valentes i una nova contribució “post mortem” a les transformacions econòmiques, culturals i socials de La Vansa.

Sofia Montaner i Arnau (1908-1996) del poble d'Ossera va ser la darrera trementinaire. Va començar a anar pel món amb la seva avia i després amb la seva mare. També va anar a servir a Terrassa. El seu pare tenia un ramat però el va perdre durant la guerra. L'any 1936 es va casar amb Miquel Borrell que era del mateix poble, fill de trementinaire. En Miquel havia anat pel món amb la seva mare perquè aquesta no tenia cap filla que l’acompanyés. El seu pare treballava al bosc i anava a segar. En Miquel també va fer durant molt de temps de segador i de llenyataire.

Després de la guerra, la Sofia va anar pel món amb la seva sogra, amb les dues filles grans separadament, amb noies llogades, amb una dona del seu poble de la mateixa edat, i finalment amb el seu marit, amb qui va viatjar fins 1982. Aquest és un dels pocs casos en què un home va exercir l'ofici. 

Sofia va fer el darrer viatge el 1984, quan comptava 73 anys.

L'any 1998 s'inaugurà a Tuixent (Alt Urgell) el museu de les Trementinaires, on s'explica la forma de vida rural a la vall de la Vansa i l'ofici de trementinaire.

Des de l'any 2000 es celebra de forma anual la Festa de les Trementinaires, amb activitats als diferents pobles de la vall (Tuixent, Sorribes, Ossera, Cornellana, Fórnols, etc.). De forma conjunta, també té lloc a Tuixent una fira dedicada als productes naturals.

ALGUNS REMEIS DE LES TREMENTINAIRES

OLI D’AVET. Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per a les llagues d’estómac. És diürètic i vulnerari.

PEGA NEGRA. Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació.

OLI DE GINEBRÓ. Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar.

OLI DEL TIFUS. Oli composat per gran quantitat d’ingredients, molt sol.licitat durant els diferents brots de l’epidèmia.

ORELLA D'ÓS. La seva aigua és bona tant per les morrenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat.

CORONA DE REI. És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar.

TE DE ROCA. És una infusió estomacal i lleugerament purgant.

SALSUFRAGI. La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons.

ESCABIOSA. Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió; és sudorífera.

SÀLVIA. Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària.

HISOP. Dues cullerades de flor d’hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc".

"TABACO" NEGRE. Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo" -diftèria- i el tifus.

SERPILDÓ. La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina".

BIBLIOGRAFIA

• Bonet, Maria Àngels. “Remeis antics. Les Trementinaires”, Amindola, núm. 40 (11-13 agost 2000).
• Folch Serra, Mireya. “Voices of the place: dialogical landscape in the Catalan Pyrenees”.  Tesis Departament de Geografia Queen’s University Ontario Canadà, 1990.
• FRIGOLÉ I REIXACH, Joan. Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent (en català). Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005. ISBN 84-393-6850-X.
• GARÍ DE AGUILERA, Clara. «Dones sàvies: les trementinaires, Sofia d'Ossera.» (en català), 17-07-2013. [Consulta: 30 novembre 2016].

Més info:

• http://www.trementinaires.org/
• http://www.editorialgavarres.cat/index.php?option=com_redshop&view=product&pid=18&Itemid=23&lang=ca
• http://www.rtve.es/television/20140221/memoria-trementina/477024.shtml
• http://elpais.com/diario/2007/06/07/quaderncat/1181177117_850215.html
• http://trementinaires.blogspot.com.es/


   

1111

El nombre 1111 ens parla sobre els nous començaments i començar de nou. Si sents que la teva vida no va enlloc, pensa en aquests números com un toc d'atenció.

Si tens paciència pots veure petits miracles i coincidències feliços que ocorren amb major freqüència en la teva vida. La majoria de les vegades, aquests números apareixen quan s'està a punt d'experimentar un despertar espiritual o el renaixement d'alguns dons.

Aquests nombres se solen manifestar en el món físic, en les coses més mundanes. Els pots veure allà on vagis, i sentiràs com una coincidència més gran la gran part del temps.

Poden aparèixer en una placa de matrícula a l'atzar, o un rellotge digital, o en el llibre que estàs llegint, o en un programa que estàs veient. Poden aparèixer en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Però mai no són una coincidència. Aquesta és la manera de comunicar amb tu dels àngels i avisar-te que un gran canvi està a punt de passar.

En seguir veient el 1111, això vol dir que les portes de l'energia han estat obertes. Aviat Experimentaràs un canvi en la teva energia vital sent els teus pensaments el que crearan la teva realitat. Els teus àngels volen que es sàpigues que has de triar el tipus de pensament més positiu, perquè van a reflectir el que realment desitges.

No et concentris en les coses que et fan por o et impedeixen assolir el teu ple potencial. Ja que pots arribar a fer que aquests temors es facin realitat. La propera vegada que vegis el nombre 1111, demana un desig! Envia els teus desitjos més profunds a l'univers i veuràs com els números dels àngels treballaran per a tu.

El significat del nombre 1111 t'estimula a crear nous començaments, noves oportunitats, i treballar en nous projectes amb una actitud forta i positiva. Els àngels volen que sàpigues que has de començar a convertir els teus somnis en realitat. És una confirmació de que els teus desitjos són a punt de ser realitat.

Has de mantenir els pensaments positius i això atraurà les coses grans i positives. Presta atenció al que està succeint al teu voltant, perquè els teus àngels estan tractant d'arribar a tu.

Igual que el nombre àngel 1212, el significat del nombre 1111 és també la sincronicitat. Més felices coincidències, els números dels àngels realment et diuen les respostes que necessites escoltar.

L'univers està manifestant els teus pensaments en realitat. Centra't més en les coses que realment vols i menys en les coses que no vols.

Els números de l'àngel 1111 simbolitzen que en l'univers s'ha obert una porta d'entrada d'energia per a tu. L'univers t'ha reconegut i està arribant a tu per ajudar-te.

Una ment oberta i il·luminada és el que es necessita per treballar el nombre àngel 1111 al teu favor. 

Aquest número també simbolitza la creativitat i el geni, algunes de les qualitats que posseeixes, que pot conduir a assolir els teus objectius.

Tens l'oportunitat de reflexionar sobre el teu propòsit en aquest món. És també una oportunitat de centrar-te en la creació de la unitat i aconseguir un equilibri en la teva vida.

Aquest número també s'associa amb nous començaments i noves oportunitats. Si últimament segueixes veient el 1111, pot ser una indicació que vas a començar tot de nou, la qual cosa pot ser bo o dolent.

Però, en general, sempre és per a bé. S'esborren els errors del passat, però no les lliçons apreses.

Els errors són inevitables, però es pot tractar de viure la vida ara amb menys lligams. Només has de saber que els teus àngels et estan guiant i treballant amb l'univers per protegir-te i cuidar-te.

El nombre d'àngel 1111 pot ser tant positiu com negatiu, depenent de la qualitat dels teus pensaments. Si tens la tendència de pensar negativament, només pots atreure l'energia negativa.

Si omples el teu cap amb pensaments alegres i inspiradors, compta que és el mateix tipus d'energia la qual entra en contacte amb tu. Així és com funciona.

Serà difícil mantenir una actitud positiva tot el temps, especialment si estàs passant per alguna cosa difícil i dolorosa. Però en lloc de centrar-te en aquestes coses, pensa en totes les lliçons que estàs aprenent i les moltes coses bones que t'han passat.

El nombre d'àngel 1111 es creu que és una porta d'enllaç entre els regnes. Indica que els teus àngels estan tractant d'arribar a tu i enviar-te un missatge.

Tracta d'estar en silenci i simplement relaxar la teva ment. La propera vegada que vegis el nombre àngel 1111, començarà a tenir sentit i pots veure el que està començant a treballar en la teva vida

El significat del nombre 1111 és que ets un amb la vida i amb tot el que és. És el senyal que has viure en la llum que t'envolta i experimentar una relació amb el diví.

També és un senyal que el teu passat, present i futur estan convergint, i que aquesta energia interconnectada, farà sentir la seva presència en tots els aspectes de la teva vida. Obriu la ment i el cor i Experimentaràs aquesta vibrant energia.

L'univers va a tractar d'arribar a tots en algun moment, de manera que no et sorprenguis si segueixes veient el 1111. Mantingues el teu cor obert i la ment, i serà com viure una grata sorpresa.

CREIDDYLAD

"Creiddylad, deessa gal·lesa de les flors i de l'amor, es celebra en aquest moment. (El seu nom es pronuncia CREU-THIL-AHD) Ella és la reina eterna de maig, sempre a la recerca de la pau i l'estabilitat. Ella roman eternament constant enfront de tot canvi. Ella és la promesa de l'amor, amor o la brillant lluna que flueix, que roman a través de tota opressió i la desesperació. Creiddylad també ens mostra la necessitat d'amor propi. Només estimant de veritat a nosaltres mateixos podem estimar a un altre. "~ Judith Shaw

Primer de Maig/Beltane (Calan Mai pels antics celtes) és gairebé aquí i als nostres cors en el seu entorn que trobem els pensaments d'amor, les flors i la generositat de la nostra Mare Terra. Tant Beltane i Halloween/Samhain (Calan Gaeaf) eren dies liminars o de llindar, que es consideren fora del temps normal. Aquests dies sagrats, místics eren més importants que els solsticis a la vista del món celta.

Creiddylad només s'esmenta breument en el Mabinogion però el seu simbolisme revela que ella és sens dubte una antiga i important deessa, les històries originals s'han perdut en les boires del temps.

Creiddylad, filla de Lludd, mà de plata, es va prometre en matrimoni amb el desig del seu cor, Gwythyr ap Greidawl. Però abans que el matrimoni es poguès consumar va ser segrestada per Gwyn ap Nudd, que posseïa molts aspectes foscos semblants als del Senyor de l'Inframón.

Gwythyr va reunir als seus guerrers i es va disposar a rescatar al seu amor, Creiddylad, de Gwyn. Una ferotge batalla va produir-se, en el decurs de la qual Gwyn, que va emergir com el vencedor, va cometre horribles actes de brutalitat i carnisseria.

El Rei Artur, quan va sentir el relat d'aquesta brutalitat, va marxar a terres de Gwyn per resoldre l'assumpte. Va declarar que cap d'ells podia casar-se amb Creiddylad i que fora tornada al seu pare, Lludd de mà de plata. 

Va fer-se l'arranjament que obligava als dos homes a lluitar entre si en un combat singular per la mà de Creiddylad cada any per Beltane, el primer dia de maig. 

Establint-se així el destí de Creiddylad; ella seguiria essent una donzella eterna, que viu amb el seu pare, fins que la batalla final al dia del judici revelés al vencedor.

El seu pare Lludd mà de plata, no participà en el rescat de Creiddylad ni s'acostà a terres de Gwyn, aquesta no és la resposta habitual d'un senyor la filla del qual ha estat segrestada. Ell espera amb calma, mentre que els dos pretendents es barallen per ella per resoldre el litigi. Això és un indici que la història és més del que sembla. 

De fetm el conte de Cryeiddylad és l'origen del patró de triangle amorós celta d'una bella jove noble que estima a un heroi viril, però es asssetjada i/o casada amb un altre pretendent, sovint amb motius obscurs. 

És el Rei Roure - May Queen - Holly Rei tema literari, una metàfora per el motiu mític de la naturalesa cíclica del temps. Aquest tema es repeteix en les llegendes celtes com Tristany i Isolda, Blodeuwedd i Lleu Llei Gyffes o Arturo i Ginebra.

L'arbre de roure, venerat pels gal·lesos druides, era un símbol del cap i la seva protecció de les persones. L'arbre de roure majestuós revela la seva força i la bellesa a la primavera i l'estiu, que brollen fulles i glans en creixement, totes elles incloses a terra a la tardor. Simbolitza el temps de creixement, el cicle de sembra, sega i recol·lecció, representat en part per un jove Déu, viril.

L'arbre de grèvol, les fulles romanen verdes amb les baies vermelles en els mesos freds d'hivern brillant, és un arbre de la mort i resurrecció. És un recordatori que la nova vida sorgirà de les profunditats de l'hivern, un símbol de la mort, la reencarnació i la vida continua.

A través dels anys aquests arbres van ser personificats com el rei del roure, representant el creixement verd meitat de l'any, i el rei del grèvol, el que representa la meitat fosca de l'any, amb la seva promesa de renaixement. I que lluiten entre si tots els anys, en Beltane, quan la llum i la vida són victoriós i en Samhain, quan el vel entre els dos mons és més prim i les forces de la foscor obtenen la seva victòria.

La Reina de Maig, honorada el Primer de Maig està representada per la planta d'heura, que simbolitza el poder de la vida. 

Ella és la donzella sempre fèrtil, la potència dels parts en la nova vida. 

Ella és la terra, la font d'on es desprén cada cop l’impuls de gir del cicle de la sembra, la collita, morir i renéixer. 

Ella és el símbol de l'amor, simbolitzat per si mateixa la planta d'heura, l'estructura de la veta natural que conforma dos cors.

Gwythr té el paper de Rei Roure, Gwyn ap Nudd és el rei del grèvol i Creiddylad és la bella reina de maig. 

El triangle està complet i ara l'amor i el femení sagrat són novament part del cicle en curs de la mort i el renaixement.

Cada Beltane se'ns recorda la saviesa de Creiddylad, la reina eterna de maig. 

Una deessa de la fertilitat. 

Ella sorgeix quan la terra està plena de flors obertes plenes de dolçor per rebre els petons del sol. 

Ella atorga els seus dons de l'abundància a tots nosaltres. 

La terra dels nostres somnis mítics es converteix en la Terra mateixa, el cor de la casa de la qual tots sorgeixen i a la qual tots tornarem un dia. 

La seva història ens recorda que venim i tornem a l'amor, un amor etern, creuant totes les fronteres del temps i l'espai. I com ella estimant i honrant-se a si mateixa en l'elecció del seu propi destí per estar amb Gwythr, se'ns recorda que tot amor comença amb l'amor d’un mateix. En abraçar l'amor propi i l'acceptació que creixen en un estat d'abundància. 

No només la humanitat de Creiddylad és un regal amb una terra abundant, ella ens regala la possibilitat d'acceptar i rebre aquesta abundància. Regals de Creiddylad que ens condueixen a la pressa de consciència de la por i de l’amor. 

Ella és un bell recordatori per a confiar en nosaltres mateixos, l'univers i el poder de l'amor que podem oferir.

Més info:
http://judithshawart.com