Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mites i llegendes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mites i llegendes. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de setembre del 2015

DRALION



Res és etern, només el temps... encara que de vegades, només de vegades, hi ha actes que ho sobreviuen tot i es converteixen en llegendes, aquesta és una d'aquelles poques gestes que ha vençut l'eternitat... la llegenda de Dralion.

Més enllà, on dorm el sol... ocult entre mons que només podem imaginar, va néixer fa molt, molt de temps, un drac colossal, de dures escates daurades i ulls tan blaus com el cel més blau que puguis recordar, la seva veu era profunda i dolça, afable i capaç d’apaivagar les tempestes, les ventades i fins i tot  l’enfurismat onatge del mar.

Dralion solia passar dies sencers recorrent les galàxies, admirant la bellesa de les estrelles, nomenant i enraonant amb cadascuna d'elles per saber de les seves històries... d'on venien? Quin era el seu propòsit? Quins eren els seus somnis ?... Què havia en el més profund del cor d'una estel ?...

Així, dia a dia, nit a nit, i d'estel en estel, el bon Dralion va convertint-se en el guardià dels secrets més profunds i sagrats de totes les estrelles, ell sabia molt bé, per què i per a què a on es dirigien les estrelles, per què i per qui havien estat creades (però aquesta és una altra història) i com a guardià  i com drac, va jurar protegir-les fins a la fi dels temps.

Però va succeir que un dia en el seu recorregut habitual, el colossal drac va notar que una de les estrelles més belles i gegantines anomenada Sol estava profundament trista, es va quedar en silenci, amb la mirada perduda a l'horitzó, i de poc a poc, la seva llum va començar a minvar, Dralion sabia que alguna cosa molt greu i important estava passant, (encara que... fins i tot les coses més petites són enormes en la vida d'una estel) així que molt lentament el drac va començar a apropar-se, perquè, contrari al que es pugui pensar, les estrelles poden ser molt tímides i reservades
.
Al principi el guardià només s'asseia en una d'aquelles roques flotants en silenci, després va seure més a prop... i més a prop... i més a prop mentre el Sol el mirava amb curiositat, i així passaven molt de temps, en silenci un al costat de l'altre... es diria que Dralion escoltava el silenci del Sol... sí, perquè fins i tot en silenci un pot dir moltes coses.

Va ser així que el drac guardià va notar que el Sol s’il·luminava i el seu foc creixia cada vegada que s'aixecava a l'horitzó una gran roca blanca, que era el satèl·lit d'un planeta anomenat Terra, es deia Lluna, i ella es posava vermella quan el veia, tant que brillava encara més, però llavors el Sol es posava trist, baixava la mirada i sospirava... el Sol estava enamorat de la Lluna!

- Amic Sol -deia en Dralion- el teu cor sospira per aquesta Lluna  i hauries d'anar a xerrar amb ella.
- No puc...
- Per què no? totes les estrelles viatgen, totes s'uneixen a d’altres estrelles...
- Veus aquell planeta a la llunyania?  Aquell que és blau?
- Si, Què passa amb ell?
- En aquest lloc hi ha molta vida, i tota és bella i fràgil, molt fràgil, si jo m'anés, ells no podrien existir, tot aquí em necessita... i jo els necessito també, els he vist créixer, conec cada història, cada criatura gran, petita o microscòpica, cada fulla i cada flor... igual que tu coneixes totes les estrelles, així com tu ens estimes i ens brindes teva protecció, així també els vull jo, i la Lluna també és la seva guardiana, ella coneix tots els seus somnis, ella pot calmar totes les seves pors, són criatures úniques les que habiten aquest lloc, els humans es creuen molt forts, però la veritat és que no els agrada estar sols, ni els agrada la foscor. Són tan feliços quan m'acosto i els acarono i els hi dono escalf, els dic que jo, des de dalt sempre hi seré al seu costat... no podria mai deixar-los Dralion, són els meus protegits.

Llavors l'immens drac es va retirar, es va anar volant cap a la Terra i la va recórrer tota, admirant la seva canviant bellesa i mirant acuradament a totes les persones, i llavors el va veure, aquells éssers de comportament una mica excèntric que eren com gira-sols, tota la seva vida i somnis giraven entorn a l'escalf i la llum que els donava el Sol, però no només això, en els seus ulls i en els seus somriures havia aquest mateix resplendor que tenien la Lluna i el Sol, així Dralion se'n va anar al pic d'una altíssima muntanya i començar a entonar un cant: "per l'aigua , sobre el cel i més enllà del mar, entre estrelles, sobre el temps i sense dubtar, que s'obrin els portals, que es donin els senyals, un minut, un sospir i res més, una vida i un somni fet realitat, pel poder de la meva veu, per la força de la meva ànima, per tots els secrets dels que sóc portador, li demano a l'univers que de tant en tant la Lluna i el Sol puguin viure el seu amor ".

Després d'entonar aquelles paraules quelcom d'increïble va passar! El mig dia es va enfosquir i alhora la lluna va aparèixer majestuosa sobre el cel cobrint al Sol amb una abraçada que només deixava veure el seu lluminós contorn, així, junts, com sempre havien volgut estar-ho, per explicar-se i compartir els seus secrets, per besar-se les galtes, per ser un tot sobre el cel d'aquell blau planeta que cridaven llar, la miraculós trobada només podia durar uns quants segons, però fins i tot un segon pot ser prou i més que suficient quan es pot convertir un somni en realitat.

Aquesta és doncs la llegenda de Dralion, el drac que ocasionalment es converteix en una mena de Cupido. I quan succeeix el sorprenent miracle que nosaltres, simples humans de comportament una mica estrany, anomenem "eclipsi" Dralion és el Drac més feliç de tot l'univers, per que com be sabem el que realment significa, la propera vegada que el somriure de l'amor ens captivi, recordem que som dipositaris de la cura, amor i llum dels nostres bells guardians, perquè també els nostres cors estan fets de Lluna i Sol.



dimecres, 17 de desembre del 2014

MESTRE D' ALCOVA - EL QUE TOT HOME HA DE SABER*


- Mestre, què és un Mestre d'alcova?

- Aquell que és capaç de fer sentir a una dona, en una sola nit, l'origen de l'orgasme, va respondre el Gurú.

El deixeble va preguntar:

- Hi ha nivells de mestratge en la Alcova?

- El que et vaig dir recentment és el primer nivell 

El deixeble va preguntar:

- Quin és el segon nivell?

- Regalar a la dona tants orgasmes que en un moment et digui: 

   Déu t'envia salutacions.

El deixeble es començava a inquietar

- Hi ha un tercer nivell?

- En el tercer nivell, tu ets Déu.

- M'imagino que aquest és l'últim nivell 

- Últim ? aquí comença una nova octava en el mestratge!

En aquest nivell la dona sana totes les ferides, es perdona a si mateixa. 
En aquest instant, tu et converteixes en el seu company, amic, amant.
En aquest moment la dona és l'ésser humà més conscient i feliç d'aquest món. 
En aquest moment, ja no existeix res més que beatitud. 
En aquest moment es produeix el veritable Matrimoni: la unió de l'home amb la matriu de la dona.

El deixeble va començar a plorar de felicitat.

- Mestre, que meravellós seria que tots els homes puguin saber això 

- No tots els homes volen saber-ho, va respondre el Mestre. Però ens competeix a nosaltres trobar la forma d'arribar a tots.

- Vols saber quin és l'últim nivell en l'art d'alcova?

- No puc creure que encara falti un nivell més 

- En l'últim nivell l'home es dissol, ja no sap si és home o dona, i tampoc li interessa saber-ho.

La dona, el mira amb molta dolçor... i li xiuxiueja  a cau d'orella:

    Finalment ets un Home.




*Font desconeguda

dimecres, 6 de febrer del 2013

EL PRIMER GUARDIÀ DEL LLINDAR



Cal recordar que en molt diverses tradicions, els dracs i els braus són animals amb els que combaten els herois solars (és a dir els iniciats): Sigfrid, Mitra, Hèrcules, Jàson, Horus, Apol·lo ...

El drac és un tetramorf (igual que l'esfinx que és un altre símbol d'aparició freqüent). 

Al·ludeix normalment als quatre elements (aire-ales, aigua-cúa, foc-flames, potes amb urpes-terra) i, per tant, a la purificació per aquests quatre elements. Aquest procés és normal en la Via Iniciàtica. 

El drac és símbol de la nostra naturalesa inferior (Prakriti), que ha de ser vençuda i dominada però no morta, perquè sobrevingui el regnat de l'esperit (Purusha).

En síntesi, el drac és símbol de purificació.

 A aquest drac l'hem fabricat nosaltres mateixos al llarg dels eons. Parlant impròpiament, són els efectes kármics acumulats.

Per continuar avançant hem d'escometre la terrible lluita amb aquest drac que ens tanca la porta cap a la caverna on es troba el Tresor dels Tresors. 

I com nous Sigfrids, hem banyar-nos a la sang del drac Pfafnir després de vèncer i així estarà lliure el camí cap al tresor dels Nibelungs, ocult en el si de la terra, és a dir en nosaltres mateixos. 

Perquè l'ànima pugui alçar-se en presència dels Mestres, cal que els peus s'hagin banyat en la sang del cor.


dissabte, 5 de gener del 2013

GALL DINDI REIAL - PAÓ



Originari de l'Índia va ser Alejandro Magne qui ho va portar a Occident al costat del seu significat simbòlic a través de Babilònia, Pèrsia i Àsia Menor, aconseguint Grècia en el Període Clàssic. 

El gall dindi reial és un posseïdor d'algunes de les característiques humanes més admirades, i és un símbol de la integritat i la bellesa que podem aconseguir quan ens esforcem per mostrar la nostra veritable cara. 

En la història, el mite, la llegenda, la tradició i el simbolisme del gall dindi reial porta presagis de noblesa, santedat, orientació, protecció i vigilància. 

El gall dindi reial és un tòtem de Gloria, espiritualitat, despertar, immortalitat, refinament, incorruptibilitat. 

En la mitologia grecorromana, el gall dindi reial s'identifica amb la deessa Hera (Juno) que va crear el gall dindi real d'Argus que tenia cent ulls (els ulls es veuen en les plomes de la cua del gall dindi real) simbolitzant la volta del cel i els "ulls" dels estels. 

En l'antiga Grècia, el gall dindi reial era l'ocell protector de la deessa Hera. Segons el mite, ella va posar "ulls" en les seves plomes, simbolitzant el coneixement del que tot ho veu i la saviesa dels cels. 

El nom de Juno, precisa Jean Beaujeau, deriva d'una arrel indoeuropea que expressa la força vital que es torna a trobar en Juvenis l'home jove, en l'apogeu del seu vigor. 

Però és abans de res un símbol solar; correspon al desplegament de la seva cua en forma de roda. 

El gall dindi reial és l'emblema de la dinastia solar birmana. La dansa birmana del gall dindi reial, i la presència d'aquest en la dansa camboiana del trot, es refereixen a l'asolació. La mort del gall dindi reial, com la del cérvol, és una trucada a la pluja, la fertilització celest. 

Juno, a Roma és la deessa de la fecunditat i deessa regna; presideix els matrimonis, els parts… a Juno estava consagrada la festa de la Matronalia en les calendes de març. 

Juno és mare del déu de la guerra que és també el protector de les llavors. 

A Roma, les princeses i emperadrius van prendre el gall dindi reial com el seu símbol personal. D'aquesta manera, el gall dindi real va passar al simbolisme cristià fortament relacionat amb la Gran Deessa pel que no és difícil comprendre la seva connexió positiva amb la Mare de Déu i les delícies del Paradís En l’ hinduisme, el gall dindi reial està associat amb Lakshmi, que és una deïtat que representa la benevolència, la paciència, la bondat, la compassió i la bona sort.

Similar a Lakshmi, el gall dindi reial s'associa amb Kwan-yin en l'espiritualitat xinesa, i és també un emblema de l'amor, la vigilància, la compassió, la bona voluntat, la criança, i amabilitat. La llegenda diu que ella va triar seguir sent una mortal a pesar que podria ser immortal, perquè ella volia quedar-se i ajudar a la humanitat en la seva evolució espiritual. 

El gall dindi reial de l'Índia ha estat representat durant centúries incansablement en la història, l'art, música i danses de l'Índia. 

En 1963, per una disposició governamental, el gall dindi reial de l'Índia (gall dindi cristatus) també anomenat gall dindi blau, va ser adoptat com a au nacional de l'Índia. 

El gall dindi reial es considera una criatura divina en la mitologia de l'Índia, especialment com vahana (vehicle) de Kartikeya, fill de Lord Shiva i comandant en cap dels exèrcits de tots els déus. També es diu que, en una ocasió, quan els déus van prendre la forma de diferents ocells, Devraj Indra (el déu de la pluja) va escollir la forma del més refinat, el gall dindi real, i des de llavors, quan Lord Indra envia pluja a la terra, tots els galls dindis reals dansen de goig i de felicitat: una visió digna de ser contemplada i digna dels déus. La relació entre Lord Krishna i el gall dindi reial és, en veritat, llegendària: les plomes de gall dindi real sempre han adornat el seu tocat, conegut per la gent com el “mormukut” i es diu que Krishna dansava com un gall dindi real per cortejar a la seva estimada Radha i que quan tocava la seva melosa flauta els galls dindis reials ballaven a l’uníson amb les gopis (amigues). Fins i tot en l'actualitat els temples consagrats a Krishna llueixen galls dindis reials en les entrades en llocs destacats. En el famós poema èpic Ramayana hi ha moltes referències a aquestes aus. De la mateixa forma, un conte folklòric budista jataka titulat ‘Mahamor’ (El Gran Gall dindi Reial) explica com Gautama Buda era un gall dindi reial daurat abans de néixer com a ésser humà. En la mitologia budista el gall dindi reial és un símbol de compassió i vigilància. El folklore i les llegendes budistes i jainas contenen nombroses referències al paper i a la importància del gall dindi reial..... 

... Com a resultat d'un patronatge reial continuat a través dels temps, s'ha aconseguit que el gall dindi reial arribi a impregnar nombroses facetes de la vida i cultura del poble de l'Índia des d'èpoques primitives i ha adornat, literalment, tot el que s'ha associat amb ell. Això està àmpliament demostrat en art, arquitectura, pintura, obres en metall, obres en vidre, joieria, adorns, artesania, telers manuals, tèxtils, literatura, música, folklore i en les tradicions de gairebé totes les regions del país. Hi ha nombrosos exemples per mostrar que, durant totes les èpoques, la humanitat s'ha sentit fascinada i s'ha inspirat en aquesta meravellosa au per expressar els més alts nivells de creativitat de múltiples formes i maneres. 

Aquesta característica extraordinària de ‘afegir valor’ és el que converteix al gall dindi reial en alguna cosa molt especial en l'Índia. S'afegeix a això el fet que és un au que es coneix en totes les llars de l'Índia i els nens la coneixen molt ràpid en la seva vida. Potser una raó sigui que la literatura de l'Índia en gairebé totes les llengües i dialectes, començant pel sànscrit, està repleta de referències al gall dindi, particularment al gall dindi reial, amb termes adorables d'una forma que cap altra au o animal ha aconseguit igualar. El mateix es pot dir del folklore, cançons i música de diferents regions de tot el país. No obstant això, és notable que, fins i tot la llengua anglesa, no s'hi hagi vist lliure del seu abast i impacte. 

Un altre atribut extraordinari del gall dindi reial de l'Índia és la impressionant capacitat que té d'adaptació. Pertany a la família dels faisans, dels quals hi ha 17 espècies en l'Índia, la qual cosa significa un terç del nombre total de les 51 espècies de faisans al món. Totes elles són, essencialment, aus de la jungla i de la muntanya. Mentre que el gall dindi real de l'Índia prefereix les muntanyes baixes com a hàbitat i es troba per tot el país, és l'única espècie de faisà que és capaç d'adaptar-se fàcilment als éssers humans i es troba a gust prop de zones habitades i, fins i tot, urbanes. Est és un altre factor que ha facilitat la seva llarga i íntima associació amb el poble de l'Índia. 

A causa del seu impressionant atractiu, al costat de la seva habilitat d'adaptació, el gall dindi reial de l'Índia és, clarament insuperable i incomparable. No hi ha una altra au que pugui reivindicar aquesta posició de la triple ‘A’. Real i resplendent, malgrat ser corrent i plebeu, és una categoria aparti, un veritable símbol de l'Índia amb tota la seva bellesa i esplendor de color. Amb raó és l'au nacional de l'Índia. Els budistes associen les plomes del gall dindi real amb l'accessibilitat, ja que els ocells exhibeixen tot quan estenen les seves cues. Els budistes també atribueixen un gran significat a la dieta de plantes verinoses d'aquestes aus, com la seva capacitat per prosperar enfront del sofriment. 

Kumara (Skanda), la muntura del qual és el gall dindi reial s'identifica amb l'energia solar. El gall dindi real de Skanda és, per cert, el destructor de serps (és a dir dels lligams corporals i també del temps). Però la identificació de la serp amb l'element aigualeix confirma el parentiu del gall dindi reial amb el sol, amb l'element foc, l’antitèrmic de l'aigua. 

També el gall dindi reial és el Bard-Thodol, el tron de Buddha Amitabha, al que correspon el color vermell i l'element foc. 

En aquest cas és a més símbol de la bellesa i del poder de transmutar, doncs la bellesa del seu plomatge resulta de la transmutació espontània del verí que absorbeixen en destruir a les serps. Es tracta aquí, sobretot i sense cap dubte, d'un simbolisme d'immortalitat. Així s'interpreta en l'Índia, a més de que el propi Skanda transforma el verí en licor d'immortalitat. 

En els jataka búdics, el gall dindi real és una forma del Bodhisattva, amb la qual ensenya la renúncia als lligams mundans. Al món xinès, el gall dindi reial serveix per expressar desitjos de pau i prosperitat. També se li crida <>, perquè s'utilitza com a reclam i perquè prou la seva sola mirada per fer concebre a una dona. 

En la tribu maa del Vietnam del Sud, els homes es col•loquen plomes de gall dindi reial en la trossa; el que sens dubte els identifica amb el poble de les aus; però això tampoc manca de relació amb el simbolisme solar. El gall dindi reial és en el Vietnam emblema de pau i prosperitat. 

En Babilònia i Pèrsia, el gall dindi reial és vist com un guardià de la reialesa, i es veu sovint en els gravats sobre els trons de la reialesa. 

En el cristianisme, el simbolisme del gall dindi reial representa el "que tot ho veu" el gall dindi real simbolitza l'església, juntament amb la santedat i la santedat associada a ella. A més, el gall dindi reial representa la resurrecció, la renovació i la immortalitat dins dels ensenyaments espirituals de la cristiandat. 

Aquesta au representa en l'art paleocristià -o art cristià antic- la vida eterna i la immortalitat de l'ànima, i la nova vida que obtenim en el baptisme, perquè es pensava que la carn d'aquesta au no es corrompia. 

Entre els antics cristians, aquesta bella au era símbol de la resurrecció, doncs, com és sabut, li cauen tots els anys les plomes en apropar-se l’ hivern, per cobrir-se amb elles de nou en arribar la primavera, quan la Naturalesa sembla sortir de la tomba. 

Així és que se li troba en alguns monuments cristians de les catacumbes, al costat d'altres figures que representen igualment la resurrecció i la immortalitat. 

En un d'aquests monuments, descobert a Milà, en 1845, es véu el gall dindi reial envoltat de set estels. 

L'au en qüestió figura així mateix entre els animals reunits entorn d' Orfeo en les pintures cristianes que representen a aquest insigne poeta i intèrpret de la lira. 

El tòtem gall dindi reial també al•ludeix a la renovació i resurrecció en les tradicions alquímiques que, com a moltes escoles de pensament comparen la resurrecció de Fènix a la del gall dindi reial d'avui dia. 

El tòtem gall dindi reial apareix quan es necessita més dinamisme i vitalitat en la nostra vida. 

El gall dindi reial també pot ajudar en el camí espiritual, i a tornar a caminar amb fe i confiança en la vida. 

El tòtem gall dindi reial pot rejovenir els nivells d'autoestima també. El gall dindi reial posa en un estat d'ànim adequat per acceptar la seva pròpia noblesa. En poc temps es torna a caminar alçats i orgullosos com un gall dindi reial. 

Els gall dindi reials són una classe d'ocell profundament simbòlic, i com tal les seves plomes han arribat a estar impregnades de significats. El significat exacte amb freqüència depèn de la cultura i el context en què la ploma apareix. 

Els gall dindi reials sovint són considerats com a ocells vanitosos i ximples, i la seva presència simbolitza una decadència indulgent. De tal manera les seves plomes són considerades com a signe de vanitat, així com d'excés de luxúria. 

Les plomes de gall dindi reial representen l'orgull, i per extensió, la noblesa i la glòria. Els gall dindi reials són també coneguts per menjar plantes verinoses sense efectes negatius, per la qual cosa les seves plomes són símbol de la incorruptibilitat i d'immortalitat. 

És l'au de la saviesa i del coneixement ocult; té en el cap una svastika, una corona a manera d'estel de sis i de vegades set rajos (doble triangle); la seva cua representa el cel estavellat, i en el seu cos estan amagats els dotze signes del Zodíac, per la qual cosa se li denomina Dvâdaza-kara, el de dotze mans, i Dvâdazâkcha, el de dotze ulls. Doctrina Secreta, II, 655). 

Segons explica una tradició oriental, va ser llançat del cel juntament amb Satán. 

Els yezidis, qualificats de "adoradores del diable", li tributen culte amb el nom de Muluk-Taus, "senyor Gall dindi reial". (Vegeu: Doctrina Secreta, II, 541). 




http://www.revistaseda.com.ar/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=74
http://www.talismanesyamuletos.com/Catalogo/?Pavo+real+t%C3%B3tem+esp%C3%ADritu+gu%C3%ADa+amuleto+animal&idCatalogo=166
http://books.google.es/books?id=lvHWdBWlGA0C&pg=PA330&lpg=PA330&dq=pavo+real+simbolismo&source=bl&ots=23KFecIGSf&sig=_K7jFJ_JIwiGjeMso7gEoXnLNq4&hl=ca&sa=X&ei=t6_nUICLOsWChQeWyoGABg&ved=0CJMBEOgBMA0#v=onepage&q=pavo%20real%20simbolismo&f=false 
http://www.ecovisiones.cl/diccionario/P/PAVO_REAL.htm 
http://www.zamorasefardi.com/2012/06/pavorreales.html
http://www.elolimpo.com/Hera.per.html 

a b c BirdLife International (2009). «Pavo cristatus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2011.2. Consultada: 6 de abril de 2012.
Bernis,F.; De Juana, E.; Del Hoyo, J.; Fernández-Cruz, M.; Ferrer, X.; Sáez-Royuela, R. y Sargatal, J. (1994). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Segunda parte: Falconiformes y Galliformes)». Ardeola 41 (2):  pp. 183-191. Consultado el 6 de abril de 2012.
Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan y C. L. Wood. (2011). «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6». Consultado el 6 de abril de 2012.
Jack Denton Scott, 1965. "Maravillas y misterios del mundo animal". Ed. Reader's Digest, México
Edward Charles Stuart Baker, "The nidification of birds of the Indian empire", Ed.Taylor and Francis, 1932
Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
ÁLVAREZ, J. (1998) Arqueología cristiana. Madrid: BAC [=Sapientia fidei nº 17]; págs. 27, 102, 106, 184.
Beaujeu, Jean. Les Grecs et les Romains. Textes et Reunis Presentes par Jean Beaujeu, Jean Defradas, Henri Le Bonnier. Avec des nouvelles et Traductions Traductions vu des publiees. Publicado 1967 por Ediciones Planete en París .

Imatge central: Nuara.

dissabte, 29 de desembre del 2012

L'I CHING I EL MITE DEL DRAC




Qualsevol que conegui l’ I-Ching és molt probable que estigui familiaritzat amb el seu mite del drac o les seves imatges. 

Apareix en el primer principi, 
les sis línies contínues de Qian, l’oracle (乾卦). 

El Drac és la imatge de l'emperador o líder de qualsevol grup social. I per tant ha estat un element identitari comú en l’imaginari de la majoria del poble xinès.

Com funciona el mite?

 L'oracle diu: 

Primer nivell: Per ser un Drac en potència, s'ha de romandre sota l'aigua profunda i no mostrar-se. 

Durant la segona etapa: s’haurà de resistir en l’espera, i la fortuna vindrà a tu, quan i com ho consideri, a través d'un bon mentor. 

Per estar en el nivell tres: cal aportar la pròpia obra treballant dur, cal anar amb compte per contribuir de forma diligent, i no cometre grans errors! 

Per ser en el nivell quatre:un ha de ser prou valent com per expressar la singularitat i la capacitat en les seves accions. 

En estar en el nivell cinc: el Drac s'ha convertit en un veritable líder del cel. Es reunirà amb altres dracs. I a través d’aquests, en les seves obres, manifestarà la seva saviesa.

Al nivell sis: essent un dels millors Dracs, un es sentirà sol i es penedirà de ser-ho.

La part més interessant és la línia final sobre la forma de fer les coses com el millor del drac: es diu que "la gent veu els Dracs sense cap líder" (用九:见群龙无首,吉.).

Això és per què la persona més sàvia és el Drac, que manifesta el seu coneixement i la seva obra, a través del treball i coneixements d’altres Dracs, i no en primera persona. 

I aquest és el Tao!


No és mestre qui ensenya, si no de qui s’aprèn.


imag drac: http://media.beta.photobucket.com/user/fashiondream/media/dragon.gif.html?filters[term]=dragon%20symbol&filters[primary]=images&o=1




dimecres, 26 de desembre del 2012

EL DRAC DE JADE




Fa molts anys, a la llunyana Xina, vivia un drac de jade. No era un drac comú ni corrent ... no dormia sobre tresors i joies, com la resta dels dracs.

Aquest drac habitava en una cova de vidre color arc de Sant Martí. Quan estava alegre voltejava el seu cap i dirigia la seva mirada cap a un determinat color del prisma de la seva finestra favorita. 

Quan estava trist girava suaument el seu cos i deixava anar la seva cua de sageta de diamants i pensava ... només pensava en la seva melangia.

Un dia el drac va decidir creuar les muntanyes i els rius de la Xina, a la recerca d'un Cor de Jade.
Doncs quina ironia del destí .... ser de Jade i no posseir un cor.

Va emprendre el vol i viatjà lluny i ufanós entre núvols i corrents rumb cap a l'Est, a la recerca del Sol Naixent.

Va volar i  volar ... creuà el gran oceà d'aigües blaves i profundes. En seu viatge va compartir secrets amb gavines que es van creuar en el seu camí. Va il•luminar amb els seus centelleigs la ruta perduda d’antics mariners i arribà al cor de l'Àfrica.

Exhaust i cansat, va decidir prendre un breu descans. Cremava el seu pit, foc en la seva cua i dissort en la seva ànima per no trobar el que tant buscava.

Va dormir tranquil amb la sorra del desert per flassada. Bafarades de foc sortien de la seva gola  i sense voler la sorra va anar agafant temperatura i es refredava adoptant  capriciosa forma.

En despertar, quan gran va ser la seva sorpresa. Allà, davant dels seus ulls, un Gran Cor de Jade, es mostrava brillant, radiant i tallat.

Amb molta joia el Drac agafà entre les seves urpes el tresor. Va fer-se una incisió al pit i col•locà sota de la seva cuirassa (a la part més fràgil del seu cos), el gran tresor, que havia cercat amb tant delit.

Ja feliç ... prengué rumb cap al nord ... molt al nord. Necessitava la fredor del pol ... necessitava apaivagar la cremor de les seves flames.

Explica la llegenda que en arribar va quedar petrificat entre el glaç. Encara viu entre el gels esperant ser rescatat. El rescat que algú haurà de pagar .... pagar amb AMOR .... per què per deixar lliure un Cor de Jade a un drac cal desglaçar-lo amb molt d’amor. .. un Drac que només frissa per tornar a la seva caverna de vidre.

Localitzat entre la 1000â-10016'eao longitud i la 'latitud del nord 2703'-2740, la muntanya de La Neu del Drac del Jade (muntanya de Yulong) és la glacera situada més al sud de l'hemisferi nord. Consisteix en 13 pics, entre els quals Shanzidou és el més alt amb una altitud de 5.600 metres (18.360 peus), la muntanya de La Neu del Drac del Jade té una longitud de 35 quilòmetres (22 milles) i d'una amplada de 20 quilòmetres (13 milles). Mirant cap a la vella ciutat de Lijiang al sud que és a 15 quilòmetres (nou milles) lluny, la muntanya quan es coberta de neu i boira s'assembla a un drac del jade que mira cap als núvols, per tant, la muntanya es coneguda amb el nom de La Neu del Drac del Jade.

Segons la investigació dels geòlegs, fa prop de 400 milions d'anys tota l'àrea al voltant de la  muntanya de La Neu del Drac del Jade era oceà i durant els 600 mil anys els seus diversos paisatges van ser fruit de la revolta de la litosfera. 

La llegenda arcaica sobre aquesta muntanya misteriosa i bella de la neu diu: Va haver una època en que la muntanya de La Neu del Drac del Jade i la muntanya de La Neu de Fava eren bessons. Havien viscut de cercar or a la sorra del riu fins un dia que un Fiend malvat va usurpar el riu. Els germans eren molt valents i tenien una lluita ferotge amb el Fiend, Fava va morir en la lluita i el Drac del jade va fer fora el Fiend després de fer servir 13 espases. Per protegir a la gent i prevenir la tornada del Fiend, el Drac del jade va sostenir les 13 espases en les mans dia i nit. Mentre que el temps passava, les dues muntanyes de la neu van ser voltejades i les 13 espases es convertiren en els 13 pics. La muntanya de La Neu del Drac del Jade és una muntanya santa per la gent local de Naxi, no només per la llegenda, també perquè fa temps era un lloc perquè els amants joves sacrifiquessin les seves joves vides en honor de l'amor veritable i fugir de les unions disposades per  l'ètica feudal.

La muntanya de La Neu del Drac del Jade és un santuari per als animals exòtics i les plantes salvatges. De fet, un quart de totes les espècies de la plantes de la Xina pot ser trobat aquí i 20 comunitats primitives del bosc abriguen una família gran de 400 tipus d'arbres i de 30 classes d'animals que són protegits per l'estat. 


http://es.travel-in-china.com/attraction/Yunnan-Jade-Dragon-Snow-Mountain.php

GANESHA





Diu la mitologia hindú que els primers elefants volaven i s`’aparellaven amb els núvols. Però un dia un grup d'elefants es posaren en una branca sota la qual un santó ensenyava als seus deixebles. La branca es va trencar i en caure sobre els deixebles van mata a uns quants, el santó, aïrat, va demanar al cel que traguessin les ales als elefants, i així va ocórrer, però entre ells i els núvols continuà l'amistat, per la qual cosa segueixen podent fer que les seves antigues companyes descarreguin pluges.

 Per aquesta beneïda facultat, són venerats encara a tota la Índia. Particular reverència es concedeix als elefants de color blanc, que per tradició pertanyen als reis i als que sempre se'ls ha tingut per auguris de bona sort, l'adoració d'aquests rars animals està relacionada amb la pluja i les bones collites. Encara a l'actualitat, el símbol de la bona sort és una divinitat amb cap d'elefant, anomenat Ganesha, a qui s'encomanen els hindús abans d'iniciar alguna empresa important

Ganesha, el déu amb cap d'elefant del panteó hindú, era fill del déu Siva i la deessa Parvati. Es distingia per ser molt obedient a les ordres que li donaven els seus superiors i professar un gran amor per la seva mare. A Parvati li agradava quedar-se sola en el seu palau i perquè ningú la molestés posava a Ganesha de sentinella a la porta amb l'ordre de no deixar passar a ningú i així evitar ser molestada. Una vegada mentre la seva mare es banyava i ell cuidava la seva intimitat tractant que ningú irrompés a la casa. Quan el seu pare Siva va voler entrar al palau, Ganesha li va negar l'entrada perquè no tenia l'autorització de la seva mare. Siva es va enfurismar i amb la seva espasa li va tallar el cap que va saltar i va rodolar per un pendent fins a desaparèixer. La seva mare, en sentir els sorolls de l’esbatussada va sortir del palau i va trobar al seu fill mort, decapitat i ensangonat per ser fidel i obedient a les seves ordres. Siva malgrat la seva violència, posseïa un cor bo i, penedit per la seva acció, va manar a un servidor que li portés el primer cap que trobés. El que el criat va trobar va ser un elefant, li va tallar el cap i se la va emportar al déu, qui la va posar de nou sobre les espatlles del seu fill per ressuscitar. Des de llavors Ganesha va deixar de ser un bell jove de rostre humà per esdevenir un home amb cap d'elefant.

Per aquesta llegenda, les figuretes d'elefant en la seva forma animal estan tan estretament relacionades amb la protecció de la llar i de la família. A més, a l'Índia es creu que l'elefant és un animal que té una gran intel·ligència, i és per aquest motiu a Ganesha en qualitat de déu de la saviesa, invocat en iniciar una empresa d'importància o una nova etapa. Se li  demana intel·ligència, talent i saviesa per a protegir amb els mínims obstacles, ja que amb la seva trompa aixafa tot tipus de dificultats.

Perquè l'amulet doni bona sort, la figura de l'elefant ha d'adoptar una postura determinada: de peu, en posició de marxa i amb la trompa aixecada i doblegada cap enrere. La trompa aixecada impedeix que la bona sort s'escapi i es vagi cap avall desapareixent, a més, el que porti l'elefant serà beneït amb riquesa, treball i bona memòria.

Amb el seu ventre rabassut i el seu aire bon jan, suscita la simpatia popular. Com protegeix la llar i porta sort a les empreses comercials, se li sol veure en els comerços i sobre de la porta de les cases. Ganesha també és la divinitat dels estudis i dels intel·lectuals: és el símbol del coneixement, i els estudiants indis l'invoquen per aprovar els seus exàmens. Així mateix, representa l'harmonia entre l'home i l'univers en una simbiosi perfecta.

Aquest déu somrient sempre apareix acompanyat per la seva muntura preferida, un ratolí. La força de l'elefant queda així associada a l'habilitat del minúscul rosegador, una aliança inèdita destinada a vèncer tots els obstacles de l'existència.

L'aniversari del naixement de Ganesha es celebra amb una gran festa anual festejada per tots els hinduistes del món. El Déu elefant és molt golafre, raó per la qual se li presenten nombrosos aliments. Aquestes muntanyes de vitualles, que s'acumulen en el seu honor, es transporten seguit fins a les ribes de l'oceà Índic o es llancen a les ones, perquè s'enfonsin al costat de Ganesha.

L'elefant també té un paper fundador en el budisme hindú. Va succeir que, 500 dC, una bella nit d'estiu, la reina Maia, una verge dotada de gran bellesa, va rebre la visita d'un elefant blanc. L'animal va penetrar a la cambra reial portant delicadament a la trompa una flor de lotus.

Segons altres versions, la reina Maya va somiar que l'elefant blanc, que procedia de la Muntanya d'Or, entrava en el seu cos. Aquest animal oníric tenia sis ullals, que corresponen a les sis dimensions de l'espai indostànic: amunt, avall, enrere, endavant, esquerra i dreta. Els astròlegs del rei van predir que Maya donaria a llum un nen, que seria emperador de la terra o redemptor del gènere humà. Va esdevenir, com se sap, l'últim. Nou mesos després d'aquest somni, la casta reina va donar a llum a Buda en els afables jardins del seu palau.
Des de llavors, al sud-est d'Àsia es venera a l'elefant blanc. El color blanc, humilitat i el número sis és sagrat. L'elefant blanc és en realitat d'un color gris clar i gaudeix d'un veritable culte a Laos, antany anomenada "regne del milió d'elefants", a Myanmar (antiga Birmània) i a Tailàndia.

Els budistes d'aquests països consideren als elefants albins, espècies raríssimes que pateixen una despigmentació generalitzada, reencarnacions de Buda. Per això se'ls prodiga tot tipus d'honors i tenen dret a rebre la major atenció per part dels homes. A Myanmar, l'elefant blanc rep les millors viandes, servides en safates d'or i plata. Algunes dones han tingut l'immens honor d'alletar a un elefantet blanc.

Segons la llegenda, un elefant blanc que transportava una relíquia de Buda (una dent) va escollir el lloc on els homes edificarien la gran pagoda Shwedagon, a Rangun, la capital de Birmània. A Tailàndia, l'elefant blanc va ser durant molt temps el símbol que figurava en la bandera nacional. En l'actualitat encara hi ha molts tailandesos que comparen el contorn del seu país amb el cap d'un elefant.
Ganesha és considerat com l'animal sagrat per excel·lència, l'elefant blanc és propietat del rei i representa la felicitat i la prosperitat del país. Així, una de les distincions més importants de Tailàndia és la "Ordre de l'Elefant Blanc".









Explica una antiga faula hindú, que havien tres homes molt savis, cercadors del "Sagrat Elefant Blanc", el qual no era simplement un mite per a ells, sinó un veritable exemplar vivent de la més elevada Divinitat, ja que Ell representava la "VERITAT MÉS exaltada ". Eren tres insaciables pelegrins, embarcats en la més noble exploració dels Misteris Universals. Tres ancians, venerables, inquiets com els nens, i amb una ment capaç d'abastar l'inesperat, la novetat, el transcendental. Els tres tenien una peculiaritat física i és que eren cecs de naixement, però per a ells això no era cap obstacle que els impedís continuar la seva recerca sagrada, ja que com és sabut, són els ulls moltes vegades els que ennuvolen i enceguen la realitat. - Perquè per als ulls físics tot són aparences, però per al savi que reconeix això, mira amb els ulls d'ànima, amb els ulls de la intuïció. Quan així es mira les aparences s'esvaeixen i l'essència queda nua, res queda ocult als ulls de l'Ànima.

Després de buscar per diverses ciutats, exhausts van arribar a un poblat senzill on un ancià vilatà, amablement, els va indicar on, segons deien els antics savis del poblat, podien trobar-lo. Estaven ja, certament, molt a prop, i amb decisió i fermesa, plens d'alegria es van introduir a l'interior de la selva. Van caminar durant tot el matí i com eren cecs aguditzar al màxim els seus altres sentits. En caure la tarda els tres estaven exhausts, però seguien buscant amb entusiasme, entusiasme digne dels veritables cercadors, i per fi!, Els tres van sentir i fins van olorar la immanent presència del Gran i "Sagrat Elefant Blanc". Profundament emocionats, i com si d'un llamp es tractés els tres ancians van sortir corrent cap a la mística trobada, fins i tot els arbres s'apartaven per compassió en veure'ls venir!. Havia arribat el moment, la màgica trobada entre el buscat i el cercador, entre el profundament invocat i la resposta d'una evocació divina, a l'alçada de la tenacitat i la perseverança mantinguda durant anys, fins i tot vides ... Un dels ancians es va agafar fortament a la trompa de l'elefant caient immediatament en profund èxtasi, un altre amb els braços completament oberts s’ abraçava amb poderosíssima força a una de les potes del paquiderm i, el tercer es va fermar amorosament a una de seves grans orelles, ja que l'elefant sagrat estava plàcidament tombat sobre unes fulles.


Cada un d'ells experimentar, sense cap dubte, una infinitat d'emocions, d'experiències, de sensacions, tant internes com externes, i quan van ser satisfets per la benedicció del Sagrat Elefant, se'n van anar, això sí profundament transformats. En tornar al llogaret i en una de les barraques dels tres a la intimitat van relatar i compartir les seves experiències. Però una cosa estranya va començar a passar, van començar a elevar les seves veus i fins i tot a discutir sobre la "Veritat". Qui experimentar la trompa de l'elefant va dir: la Veritat (que era la representació del Sagrat Elefant Blanc) és llarga, rugosa i flexible, el cec ancià que experimentar amb la pota de l'elefant va dir: això no és la veritat, la "Veritat" és dura, mitjana, com un gruixut tronc d'arbre, el tercer home gran que experimentar amb l'orella del paquiderm, indignat per tantes blasfèmies va dir: la "Veritat" és fina, àmplia i es mou amb el vent. Els tres, encara que savis i belles persones, no s'entenien, no es comprenien i van decidir marxar cada un pel seu costat.

Cada un pel seu camí, van viatjar per molts països difonent la seva veritat. Van crear tres grans religions amb ràpida expansió. Això va ser possible perquè van tocar la "VERITAT" i la predicaren honestament per tot el món des del cor. Els tres cercadors, havien arribat a trobar la Divinitat, però no percebre la seva amplitud, sinó que es van limitar a experimentar una part, no el Tot, per tant, encara que sincers en la seva recerca i en el seu servei, varen equivocar-se en la seva pròpia limitació mental .

D'aquesta meravellosa i simbòlica història es poden desprendre innombrables conclusions, totes elles possiblement vàlides. Per aquell que és un iniciat, percebrà ràpidament que molts dels problemes actuals tenen a veure amb el desenvolupament d'aquesta faula, sent també la solució possible, mitjançant el desplegament natural de la nostra intel·ligència i del nostre amor, cap a tots els assumptes de la nostra vida humana, si apliquem correctament les següents conclusions pràctiques:


- Igual que els tres ancians, molts individus busquen alguna cosa, la felicitat, l'èxit, la plenitud, l'amor, l'acceptació dels altres, l'amistat, etc. I fins i tot per uns pocs inconformistes i tossuts, la "VERITAT", el perquè de les coses?, De la vida de l'existència, etc.


Encara que ens molesti acceptar, igual que els tres ancians, l'ésser humà marxa cap a aquesta sagrada recerca, amb l'evident i profunda ceguesa de la seva pròpia ignorància. Els cinc sentits i l’ intel·lecte no són suficients eines per investigar i descobrir la "Veritat", l’ "Esperit" és darrere de les aparences, darrere de tota la creació, la cinquena essència o cor de la innata divinitat subjacent ...


- Cada un dels ancians va descobrir, sense cap dubte, amb tota la seva ànima, part d'aquest Gran Misteri, d'aquesta Divinitat, això no es qüestiona a la llegenda. Malgrat això, voler abastar tot l'oceà de saviesa en unes mans humanes és impossible. Tenir una profunda experiència amb el diví no és copsar tot el seu contingut. I per això són molts els que tracten de monopolitzar la Veritat, a Déu, a través d'una Religió, d'una doctrina o una Filosofia, essent quelcom impossible. No es pot limitar l'il· limitat, no podem agafar a Déu i tancar-lo en un llibre i després dir que és la "Suprema Paraula de Déu inqüestionable i Veraç". És així com comencen moltes guerres i conflictes fruit de l’ estretor mental i la intolerància. 





Bibliografía
Thapan, Anita Raina (1997). Understanding Gaṇpati: insights into the dynamics of a cult. Manohar Publishers & Distributors. ISBN 8173041954, 9788173041952.
Agrawala, Prithvi Kumar (1978). Goddess Vināyakī: The Female Gaṇeśa. Indian Civilization Series. Varanasi: Prithivi Prakashan.
Apte, Vaman Shivram (1965). The Practical Sanskrit Dictionary (4ª edición). Delhi: Motilal Banarsidass Publishers. ISBN 81-208-0567-4.
Avalon, Arthur (1933). Śāradā Tilaka Tantram (Reimpresión de 1993 edición). Motilal Banarsidass Publishers. ISBN 81-208-1338-3.
Bailey, Greg (1995). Ganeśapurāna: Introduction, translation, notes and index. Harrassowitz. ISBN 3-447-03647-8.
Bhattacharyya (Editor), Haridas (1956). The Cultural Heritage of India. Calcutta: The Ramakrishna Mission Institute of Culture.
Brown, Robert (1991). Ganesh: Studies of an Asian God. Albany: State University of New York. ISBN 0-7914-0657-1.
Chinmayananda, Swami (1987). Glory of Ganesha. Bombay: Central Chinmaya Mission Trust.
Courtright, Paul B. (1985). Gaṇeśa: Lord of Obstacles, Lord of Beginnings. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-505742-2.
Danielou, Alain (1954). The meaning of Ganapati. Madras: The Adyar Library bulletin.
Doniger, Wendy (1996). Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions. Merriam-Webster. ISBN 0-87779-044-2.
Ellawala, H (1969). Social History of Early Ceylon. Colombo: Department of Cultural Affairs.
Flood, Gavin (1996). An Introduction to Hinduism. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-43878-0.
Getty, Alice (1936). Gaņeśa: A Monograph on the Elephant-Faced God (1992 reprint edición). Oxford: Clarendon Press. ISBN 81-215-0377-X.
Grimes, John A. (1995). Ganapati: Song of the Self. SUNY Series in Religious Studies. Albany: State University of New York Press. ISBN 0-7914-2440-5.
Gupta, Shakti M. (1988). Karttikeya: The Son of Shiva. Bombay: Somaiya Publications Pvt. Ltd.. ISBN 81-7039-186-5.
Heras, H. (1972). The Problem of Ganapati. Delhi: Indological Book House.
Jansen, Eva Rudy (1993). The Book of Hindu Imagery. Havelte, Holland: Binkey Kok Publications BV. ISBN 90-74597-07-6.
Khokar, Ashish (2005). Ganesha-Karttikeya. New Delhi: Rupa and Co. ISBN 81-291-0776-7.
Krishan, Yuvraj (1981–1982). The Origins of Gaṇeśa. 43. Artibus Asiae Publishers. 285–301. doi:10.2307/3249845.
Krishan, Yuvraj (1999). Gaņeśa: Unravelling An Enigma. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers. ISBN 81-208-1413-4.
Krishna, Murthy, K. (1985). Mythical Animals in Indian Art. New Delhi: Abhinav Publications. ISBN 0-391-03287-9.
Macdonell, Arthur Anthony (1996). A Practical Sanskrit Dictionary. Munshiram Monoharlal Publishers. ISBN 81-215-0715-4.
Martin-Dubost, Paul (1997). Gaņeśa: The Enchanter of the Three Worlds. Mumbai: Project for Indian Cultural Studies. ISBN 81-900184-3-4.
Mate, M. S. (1988). Temples and Legends of Maharashtra. Bombay: Bharatiya Vidya Bhavan.
Metcalf, Thomas R.. A Concise History of India. ISBN 0-521-63027-4.
Nagar, Shanti Lal (1992). The Cult of Vinayaka. New Delhi: Intellectual Publishing House. Plantilla:Listed Invalid ISBN.
Oka, Krishnaji Govind (1913). The Nāmalingānuśāsana (Amarakosha) of Amarasimha: with the Commentary (Amarakoshodghāṭana) of Kshīrasvāmin. Poona: Law Printing Press. Consultado el 2007-09-14.
Pal, Pratapaditya (1995). Ganesh: The Benevolent. Marg Publications. ISBN 81-85026-31-9.
Ramachandra Rao, S. K. (1992). The Compendium on Gaņeśa. Delhi: Sri Satguru Publications. ISBN 81-7030-828-3.
Saraswati, Swami Tattvavidananda (2004). Gaṇapati Upaniṣad. Delhi: D. K. Printworld Ltd.. ISBN 81-246-0265-4.
Śāstri Khiste, Baṭukanātha (1991). Gaṇeśasahasranāmastotram: mūla evaṁ srībhāskararāyakṛta ‘khadyota’ vārtika sahita. Texto con comentarios de Bhāskararāya en sánscrito. Vārāṇasī: Prācya Prakāśana.
Śāstri, Hargovinda (1978). Amarkoṣa with Hindi commentary. Vārānasi: Chowkhambā Sanskrit Series Office.
Wilson, H. H. (1990). Rgveda-Samhita, Text in Devanagari, English translation Notes and indices by H. H. Wilson, Ed. W.F. Webster. New Delhi: Nag Publishers,11A/U.A. Jawaharnagar.