IONS

Et sents fatigat, irritable, irascible o deprimit, sense explicació lògica aparent? Els dies anteriors a una tempesta, sols sentir-te aclaparat, o has escoltat a dir: "L'ambient està pesat"? Els ions aportats pels vents poden ser els responsables ...

La rosa dels vents del mal humor 

Una de cada quatre persones són sensibles en aquest fenomen. A Europa es diu la malaltia de Fohen (és un vent sec del sud que bufa als Alps), també se'l coneix com "El Vent de les Bruixes". 

Si el servei meteorològic anuncia el Fohen, a Munic i en altres parts de Centreeuropa, els cirurgians retarden les operacions. En els mateixos llocs s'incrementen els accidents de trànsit, suïcidis, baralles domèstiques i fins i tot catàstrofes aèries. 

Hi ha diversos dels anomenats Vents de Bruges, com el Santa Anna a Califòrnia, Bitter Winds, el Chinok, el Sharav, el Mestral, etc. 

En alguns casos en Mig Orient, ha servit com a atenuant en judicis per crims "Es va cometre l'homicidi mentre bufava el Sharav". 

En el Desert d'Arizona, la mitologia indígena, parla de gent sensible a la "malaltia del vent".

Els homes de ciències estudiant l'activitat dels insectes i altres animals i plantes en els laboratoris, donen l'explicació científica de perquè l'excés d'ions positius, afecten la química del cos, dels éssers vius. 

A Rússia, Japó, Israel, Brasil i Europa, els científics han demostrat que el desequilibri, no és només perjudicial, per a plantes i ratolins, sinó també és perjudicial per al benestar mental i físic humà. 

El vent porta amb si augment de ionització positiva. 

Vivim en un camp electromagnètic natural, creat per la interacció de la terra, carregada negativament i la part alta de l'atmosfera, carregada positivament. 

La ionització de l'aire - per dir-ho d'una altra manera- la seva càrrega elèctrica, varia considerablement, d'una regió a una altra i amb els canvis climàtics, que al seu torn influeixen directament sobre els nostres estats d'ànim, vitalitat i la salut. 

La depressió, el mal de cap o l'aclaparament, que algunes persones presenten, abans d'una tempesta, són clars exemples de sobrecàrrega d'ions positius. Després de la tempesta, experimenten una sensació d'alleujament i benestar. Les tempestes elèctriques generen ions negatius. Per tant, els científics han demostrat que les tempestes netegen l'aire d'ions positius. 

Què són els ions? 

Un ió és un àtom carregat elèctricament. CINC IONS POSITIUS - QUATRE IONS negatius-, és la relació habitual i harmònica per al nostre benestar. La càrrega elèctrica de l'atmosfera, ens influeix directament. 

La ciència ens diu que hi ha entre 1.000 i 2.000 ions per cada centímetre cúbic d'aire en camp obert. 

Passem la nostra existència en un camp electromagnètic natural, creat per una doble polaritat entre la terra, carregada negativament i l'atmosfera carregada positivament, existeix entre ambdues una diferència potencial d'uns 100 a 150 volts per metre d'altura, que es carrega i descàrrega constantment, per mitjà de les 1.000 i 2.000 tempestes que s'estan produint constantment. 

Un sol raig, pot descarregar en l'aire l'equivalent al consum d'energia elèctrica de diversos dies d'una ciutat com Paris. 

L'aire condicionat és la manera domèstica més ràpida d'eliminar els ions negatius de l'ambient, o almenys disminuir-los, les robes de fibra sintètica, atreuen els ions positius i rebutgen els negatius; l'ús de calçats amb sola de plàstic o aïllants sintètics, impedeix el transvasament energètic amb la terra.

Els científics russos van tractar de criar animals en ambients -sense ions -, com a resultat, als pocs dies, tots els animals van morir. En un altre experiment van duplicar la quantitat d'ions en l'aire i les plantes van créixer a major velocitat.

La ionització que hi ha en l'ambient ens afecta de manera constant i hi ha per confirmar-ho més de 7.000 documents científics, informant dels experiments, realitzats amb la ionització. En una anàlisi simple de les conclusions ha la coincidència en pensar que un excés d'ions positius és perjudicial, mentre que un excedent d'ions negatius, sembla ser saludable (per a certes persones i llocs).

On trobem els ions negatius?

El procés d'ionització negativa es produeix constantment i en forma natural i en la naturalesa, com ser masses d'aigua en moviment o en evaporació, en els salts, rierols, cascades, rius, mars, en general l'energia que desplaça l'aigua, genera grans quantitats de ions negatius.

Els mesuraments realitzades en cataractes parlen de 100.000 ions amb majoria negatius, per cm3, mentre que el corrent és de 1.000 a 2.000 per cm3.-

En certes zones muntanyoses, durant i després d'una pluja, en llocs nets de pols i contaminació, raigs solars, estrats rocosos, radiacions tel·lúriques, raigs còsmics.

A causa de que la terra està negativament carregada, tendeix a repel·lir els ions negatius, però atreu els positius, en la seva àrea superficial.

Aquesta és una de les raons per la qual en el camp -lliure de contaminació- trobem la proporció harmònica.

On trobem els ions positius?

Abans d'una tempesta, en ambients amb aire condicionat, en llocs on abunda el ciment, les actuacions, gasos, ambients contaminats en general. En els llocs de vents càlids, secs amb pols i sorra.

A les zones urbanes l'home construeix tapant amb formigó, la generació natural d'ions negatius. En ambients tancats o sense ventilació.

Ionització: per tenir en compte

En general, a les persones sensibles als vents, l'excés d'ions positius les altera de diverses maneres arribant en molts casos al suïcidi.

L'excés d'ions positius és contraproduent per a la nostra salut, encara que en alguns casos hi hagi una eufòria, temporal o hiperactivitat passatgera.

Alguns suggeriments: simplement polvoritzi aigua o prengui un llarg bany, o camini descalça sobre la terra o la pastura (si està humit millor) o caminades descalça a la sorra, això l'ajudarà a receptar ions negatius, que el alleujaran.

Eviteu utilitzar roba de niló, tingui plantes, ja que aquestes condueixen els ions negatius de la terra cap a la superfície i, si pot, Arribeu-vos encara que sigui una estona al costat d'un riu.

L'AIGUADERA I ELS DOS ATUELLS

Diu aquesta història que una vegada va viure en un poble de la Índia una aiguadera. El seu ofici, tal com deveu saber, suposar o imaginar, era anar cada dia a la font a cercar aigua amb els seus dos atuells (dos recipients fets de fang) penjats a les puntes d’un pal que duia sobre les seves espatlles.

Un dels atuells però, all llarg dels anys, s’havia anat esquerdant i fent malbé, de tal manera que part de l’aigua es perdia pel camí. L’altre atuell, en canvi, era perfecte i mantenia intacte el seu contingut. 

I és clar, això passava cada dia.

L’atuell sense esquerdes estava molt cofoi i orgullós dels seus èxits ja que veia que era perfecte per la finalitat de dur l’aigua amunt i avall. L’altre atuell, però, se n’adonava i s’avergonyia de les seves esquerdes: és clar, per culpa seva l’aiguader perdia part de la càrrega d’aigua pel camí. I és per això que l’atuell esquerdat un dia va dir a l’aiguadera:

– Estic trist i avergonyit i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només aconsegueixes la meitat del valor que hauries de rebre pel teu treball. L’aiguadera, però, de forma sorprenent li va contestar:

– Demà, quan tornem a casa, vull que miris enrere en el camí. L’atuell esquerdat no entenia com era que l’aiguadera no estava enfadada i en canvi li havia respòs de forma tan misteriosa. L’endemà al matí, en el camí de tornada cap a casa, l’atuell esquerdat va fer tal com l’aiguadera li havia dit.

Quina sorpresa! Quan va mirar enrera va veure que una llarga filera de flors de tots colors s’estenia al llarg del camí, però només per la seva banda! És clar! Les flors havien nascut i crescut gràcies a l’aigua que, cada dia, regalimava per les seves esquerdes! L’altra banda del camí era, en canvi, seca, polsegosa i sense ni un bri d’herba.

L’aiguadera li va dir llavors :

– T’has adonat que les flors només creixen en la teva banda del camí ? Vaig voler aprofitar les teves esquerdes i vaig sembrar llavors de flors.

Cada dia les has regades i de tant en tant, jo he pogut collir-les. Si no fossis exactament com ets, amb la teva imperfecció i les teves esquerdes, no hagués estat possible crear aquesta bellesa…

Aquest conte hindú també forma part de la tradició oral d’altres zones d’Àsia com la Xina, Japó o el sudest asiàtic.

SHENG CHI

El Drac és el màxim exponent de la tradició xinesa representant el domini dels quatre elements (terra, aire, foc, aigua) i porta l'essència de la vida, en forma de alè celestial, conegut com sheng chi. Emet el txi còsmic que és el seu alè, en el qual es basa les teories del Feng Shui.

Les muntanyes, valls, rius, edificis i autopistes estan tots relacionats amb el cap, les urpes, la cua, les venes i la perla del drac, per establir el feng shui d'un lloc, aporta vida i concedeix poder en forma de les estacions de l'any, porta aigua amb la pluja, calor amb el sol, vent dels mars i terra per conrear. 

Sheng chi és l'energia lluminosa, refrescant, estimulant del Feng Shui que és beneficiosa per a la nostra salut i benestar. 

Podem experimentar-la quan caminem per la platja (l'alta quantitat de ions negatius és beneficiós per a la salut). L'energia que experimentem en un frondós bosc (en japonès té l'expressió de "bany de fusta"), així com en qualsevol lloc on la natura prosperi; en un ambient harmoniós interior amb un bon flux de l'energia Feng Shui, l'aire net i molta llum natural.

MEDITACIÓ CONSCIENT

La consciència plena és l'habilitat per veure les coses com realment són, superant la visió ennuvolada que ens presenten els nostres sentiments, els nostres prejudicis, i fins i tot el nostre estat d'ànim. 

La consciència plena és part de la senda òctuple o noble camí de vuit passos del budisme, i és part clau de la meditació. També és fa servir en occident com una estratègia terapèutica per reduir l'estrès, el dolor, i fins i tot bregar amb la depressió. 

Pot usar-se per a fins tan variats com trobar un sentit de gratitud permanent cap a la vida o millorar la teva capacitat en córrer. També pots treballar en el teu propi acostament a la consciència plena per practicar-la durant les vacances i dates especials. 

1.- Aprèn més sobre què representa la consciència plena. No necessites adoptar la doctrina budista, ni tan sols meditar, per apropar-te a la consciència plena, però aprendre més sobre el seu origen i la seva pràctica potser t'ajudi a entendre millor com pots aplicar-la a la teva pròpia vida.

La consciència plena és el setè element de la senda òctuple del budisme, en què els seus adeptes aprenen a "mantenir les seves ments en alerta constant i oberta a tots els fenomens que afecten el seu cos i la seva psique".

La meditació de consciència plena convida els seus practicants a fer molt mentre romanen en una completa inactivitat física.

Les teràpies de reducció d'estrès i estimulació cognitiva basades en la pràctica de la consciència plena, són algunes de les aproximacions que la psicologia occidental ha trobat per aplicar els ensenyaments de la senda òctuple. Més enllà de la seva base budista, en aquestes teràpies se li dóna prioritat a una consciència i acceptació del present.

2,- Comença la teva pròpia pràctica de meditació en la consciència plena. Troba un lloc tranquil, on puguis concentrar-te només en el teu interior mental en el moment present. 

No pensis en res més, només resta en silenci i intenta replicar aquesta quietud completa en la teva ment. Comença per deu minuts al dia i adopta'l com una rutina diària. 

Tingues consciència dels teus pensaments, però vés al mateix temps la disposició per deixar-los anar i que deixin de ser completament el focus de la teva atenció.

3.- Practica la consciència plena més enllà de la meditació. 

Aconsegueix una consciència del teu cos, les teves emocions, i tot el que t'està succeint en aquest moment. 

Presta atenció a les sensacions. Identifica els senyals favorables que poden guiar-te de tornada a la teva consciència plena, com la campanada d'una església o de l'alarma del telèfon que sona cada hora, però en tota la resta evita el soroll i les distraccions; no deixis que massa coses t'ocupin de manera simultània, sinó aprèn a viure només en el moment.

4.- Sempre porta gratitud en el teu interior. Mentre més conscient et tornis del que t'envolta, més apreciaràs les coses que solies prendre per descomptat, i més agraït et sentiràs per totes les bases de la teva vida que donaves per fet sense notar la seva importància sota els actes que portes a terme sobre elles. 

El passat també forma part de nosaltres i ens permet ser les persones que som en aquest moment, tot i que estiguem en la transició a una nova època o en un canvi de paradigma en les nostres vides. 

Eleva't cap a un estat constant d'agraïment. Això pot donar-li a la teva vida l'eix més estable que podries desitjar, doncs aprendràs a apreciar les experiències en la seva manifestació externa i des de la teva pròpia ment. És millor apropar-te a la gratitud (de manera conjunta a altres persones) que adonar-te més tard del buit en les teves experiències (aïllat dels altres).

5.- Analitza. Quan t'enfrontis a una situació que exigeix la teva opinió, té en compte tots els elements que poden afectar els teus criteris, el teu punt de vista i estat mental. 

Contempla el teu cos, està contribuint la percepció física a millorar el teu panorama intern? 

Contempla els teus sentiments, la situació actual t'atrau o et repel·leix? 

Contempla el teu estat mental. Ets conscient que l'experiència et portarà a algun lloc, et farà anar cap endavant? 

Contempla tots aquests fenomens i analitza la situació individualment. 

Quan hagis aconseguit processar les percepcions, experiències i impressions a partir d'interpretar els esdeveniments en curs, podràs extreure d'ells una visió més nítida del que representen sense que les experiències prèvies ennuvolin teu judici: segons com la teva ment transcendeixi al passat, aprendràs a veure la importància de l'instant més enllà de aquest moment.  

CONSELLS

Concentra't en els teus moviments respiratoris perquè t'ajudin a estar concentrat. Conforme t'acostis més a una meditació de consciència plena, et caldrà aprendre a buidar la teva ment de qualsevol pensament ... o pots considera triar un mantra, una paraula o frase molt significativa per a tu puguis repetir per aconseguir l'accés a l'experiència extrínseca i intrínseca dels instants de consciència plena.

La part complicada d'utilitzar la respiració com l'àncora de la teva ment a la concentració, és que l'exhalar i inhalar pot causar també una oscil·lació del teu pensament entre dos ritmes de fluir. Cal concentrar tota la teva atenció en un sol punt.

Practica incrementar la teva consciència de la teva percepció fins que puguis sentir l'alè al tocar les teves fosses nasals i concentrar la teva atenció exclusivament en aquest punt.

Concentrar-se en els moviments de l'abdomen mentre s'inhala i exhala també és un mètode efectiu per enfocar l'atenció en el present.

ELS ORÍGENS MÍTICS DEL "YIJING" (I'CHING)

Fragment de la introducció de Jordi Vilà a la seva nova i completa traducció castellana d'aquest llibre fonamental. "El concepte del yin i el yang és una de les aportacions més universals de la cultura xinesa".

Fu Xi, el domesticador d'Animals, és l'autèntic pare de la civilització xinesa. Les llegendes xineses afirmen que va viure entre el 2852 i el 2738 aC, i se li atribueix la invenció de les normes de civilització, les tècniques de càlcul mitjançant nusos en cordes -a l'estil dels quipus andins, i aquesta no és l'única coincidència entre la cultura xinesa i la paleoamericana-, la cuina, les tècniques de caça i pesca, etc. No és difícil veure a la figura de Fu Xi el record atàvic dels principis de la cultura ramadera. El seu successor, Shen Nong, el Pagès Màgic, representarà el pas del pasturatge a la civilització agrícola i sedentària; finalment, el tercer gran heroi xinès, Yu el domesticador de les Aigües, es convertirà en el símbol de la civilització i l'enginyeria.

Diu el  Llibre dels Venerables Documents: «El mapa del riu i els Vuit Trigrames es remunten a temps del regnat de Fu Xi, que va veure sorgir un cavall-drac de les aigües del riu Groc, i a partir de les marques que aquest portava a el llom, va dissenyar els Vuit Trigrames ». 

Fu Xi va veure en aquests signes un missatge del Cel, el que va induir a penetrar en els misteris del seu entorn, tal com es descriu en els apèndixs del Yijing: «Quan en l'antiguitat l'honorable Bao-Fu-Xi, sobirà del món sencer, va mirar cap amunt per contemplar les imatges que hi havia al Cel, i després cap avall per observar els models sorgits de la Terra, va observar els dibuixos de cada au i de cada bèstia, i quines coses eren adequades per a la Terra. Per al més proper, va triar [comparant-los amb] el seu propi cos; per al més llunyà, va escollir [comparant-los amb] altres coses, i a partir d'aquí va crear els Vuit Trigrames».

Els senyals en el cos del Drac estaven disposats segons un patró que més tard s'anomenaria hetu, «diagrama del riu [Groc]». La naturalesa dual del cavall-drac, animal místic, revesteix una gran importància: el Drac és l'animal simbòlic associat, en el Llibre dels Canvis, al yang pur, al poder creatiu del Cel i a l' hexagram  Qian; per la seva banda, el cavall -més precisament l’euga- és l'animal representatiu del yin pur, del poder passiu de la Terra i de l'hexagram Kun. La fusió de les dues energies primordials en un sol ésser és un fet d'una transcendència capital.

El concepte del yin i el yang és una de les aportacions més universals de la cultura xinesa, que considera aquest binomi el mecanisme que manté l'equilibri d'un sistema. Yin i yang no són, en absolut, forces primàries ni poders còsmics, sinó « estris » de classificació.

Etimològicament, els conceptes yin i yang es referien exclusivament a les vessants ombrívola i il·luminada d'una muntanya:  yin està format pel radical «vessant», més un conjunt de caràcters que significa «al moment present hi ha núvols ». El seu caràcter simplificat inclou el radical «vessant» més el caràcter «lluna», el que dóna una idea general de la seva polaritat. Yang està format pel radical «vessant» més un conjunt de caràcters que representen els raigs del sol. El seu caràcter simplificat mostra el radical «vessant» i l'ideograma «sol», exposant les característiques de la seva polaritat. D'això no ha de deduir-se una noció antagònica de dualitat, sinó un sistema dinàmic de complementarietat i equilibri, una visió cíclica i relativa de l'Univers, en la qual el yin arribat a l'extrem originarà el yang i viceversa:  yin  i  yang  no són coses independents, sinó dues fases d'un mateix fenomen. Els textos canònics Zhou que exposen la teoria del  yin  i el  yang  la relacionen amb les diferents tècniques d'endevinació vigents en temps de les antigues dinasties.

Es pot suposar que la teoria del yin i el yang va aparèixer en l'Edat del Bronze, en el si de la casta xamànica, i que des del seu origen es va associar amb les idees d'endevinació i pronòstic. L'estudi del diagrama del riu Groc va desembocar en la concepció de vuit figures de tres línies que podien atorgar informació sobre l'estructura intrínseca de totes les coses del món en termes de complementarietat: calor-fred, llum-foscor, moviment-quietud, fermesa-ductilitat, etc. Recorrent només a aquestes vuit figures paradigmàtiques, Fu Xi va intentar explicar l'espai i el temps, ordenar la realitat i desxifrar el llenguatge en el qual s'expressa el món. El resultat va ser la comprensió de la immutabilitat del canvi, la permanència de les transformacions; en lloc de comprendre la mecànica del món de forma estàtica, Fu Xi va proposar una mirada dinàmica i complexa, que no es basa en la permanència, sinó en les contínues transformacions i evolucions.

En aquesta llegenda queden també definides de forma molt clara algunes de les idees que impregnaran els mètodes màntics xinesos. El món estaria articulat gràcies a algun tipus d'essència espiritual que pot ser intuïda pels savis i que permet establir connexions entre el que està a dalt -les imatges suspeses en el Cel, com els astres- i el que està a baix -el món natural i humà-. A més, com aquesta essència espiritual segueix uns patrons inalterables, es podria arribar a comprendre com es manifesta: el discerniment de l'evolució dels patrons implicats en un succés donat permetria, a priori, avançar esdeveniments i predir el futur. Tant els patrons com l'essència espiritual subjacent i les relacions de correspondència -o ressonància, seguint el llenguatge emprat en el Llibre dels Canvis - es podrien expressar mitjançant símbols abstractes, numèrics, geogràfics, naturals, etc., codificats en vuit figures elementals conegudes com «trigrames».

Ara bé, aquest futur és inamovible o és susceptible de modificació? La llegenda de Fu Xi ens diu que el destí segueix un patró fix, però aquest patró pot ser modificat gràcies a les normes de comportament que regeixen la moralitat i els costums, a l'adaptació al medi o la comprensió de la pròpia posició en l'ordre còsmic.

Segons alguns comentaris trobats en els registres oficials de la dinastia Han, en els Escrits del príncep d'Huainan i en els Ritus dels Zhou, originàriament van existir tres Llibres dels Canvis diferents, encara que  basats tots ells en els trigrames. 

El primer, associat a la dinastia Xia dels segles XXII-XVII aC, la més antiga  de les dinasties xineses, s'anomenava  Lianshan yi  -Canvis de la cadena muntanyosa-, sent atribuïda al mitològic emperador Shen Nong, l'agricultor màgic; el títol d'aquest primitiu Llibre dels Canvis fa referència a un dels noms de l'emperador Mestre de la Muntanya- i, en conseqüència, el primer hexagram en el seu ordenament era Gen, muntanya. 

El segon  Llibre dels Canvis  s'atribuïa a la següent dinastia, la Shang -segles  XVII-XI aC i va ser cridat Guicang yi  -Retorn a un lloc ocult, encara que en ocasions s'utilitza el homòfon Canvis de la tortuga oculta-. Podria ser obra tant  del mític Emperador Groc com dels emperadors Yao i Shun, hereus dels savis Fu Xi i Shen Nong. En  aquesta versió del  Llibre dels Canvis, el primer hexagram era  Kun, el Principi passiu, segurament en consonància amb la idea d'ocultació inclosa en el títol. Fins fa  molt poc temps se suposava que aquestes dues versions s' havien perdut o fins i tot que mai van existir, però recents  troballes arqueològiques a temples ancestrals dels Zhou, a la província de Shaanxi, han tret a la llum alguns fragments de textos màntics que, segons les hipòtesis apuntades per l'historiador Li Ling al 1997, podrien ser parts d'ambdues obres, si bé és impossible deduir com s'establien els hexagrames. 

La tercera i més important versió del Llibre dels Canvis és el text obra del duc de Zhou, conegut pòstumament com Wen Wang, el Rei Wen. Aquest és el text que actualment coneixem com Zhouyi -Els Canvis de la dinastia Zhou- i que comença amb l’hexagram Qian, el Principi actiu.

Font: 

http://www.arsgravis.com/?p=162

Informació del llibre:

Els autors: 

Jordi Vilà i Oliveras, llicenciat en medicina tradicional xinesa, especialista en Qigong i professor d'acupuntura, és mestre de Taijiquan (Tai-chi) i va ser alumne de la famosa escola taoista de Wudang. Des de 1981, ha estudiat amb prestigiosos doctors, experts en arts marcials i monjos taoistes a Europa i la Xina. Ha escrit i traduït diferents llibres i articles sobre medicina i art tradicional xinès. Actualment, es dedica per complet a la docència del Taiji-quan, Qigong i l'estudi de l'antiga cultura xinesa. 

Albert Galvany, llicenciat en Filosofia a la Universitat País Basc i diplomat en Sinologia per la Universitat Paris 7, s'ha especialitzat en xinès antic i en història del pensament clàssic de la Xina al Departament de Llengües i Civilitzacions de l'Àsia Oriental de la citada universitat parisenca, on ultima la seva tesi doctoral. Autor d'articles especialitzats, ha traduït al castellà «L'art de la guerra» de Sunzi (2001). En l'actualitat, exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra.

Imatge: Dragon, by Katsushika Hokusai (葛飾北斎) (1760–1849) Link back to Creator infobox template wikidata:Q5586

BOLS BINAURALS

Els bols de cristall de quars constitueixen una nova dimensió dins el món de la vibració i el so. Estan basats en la tradició de l'ús del so amb bols de metall al Tibet, la índia, Xina, Japó i altres països de l'Orient des de fa centenars d'anys per a la meditació i la sanació. Amb aquesta finalitat van començar a utilitzar-se a finals dels anys vuitanta donada la seva enorme ressonància i poder terapèutic a Occident.

Els cristalls de quars poden vibrar o oscil·lar d'una forma regular i tenen una estructura molecular interna en espiral (molt similar a la de l'ADN).

Això fa que els bols de quars tinguin unes propietats sonores úniques. Produeixen una ona sinusoïdal pura i creen un so multidireccional que s'expandeix fins a un quilòmetre de distància i que pot durar diversos minuts abans d'extingir-se. "El so sembla que va a una oïda, després l'altre, després darrere, més tard sembla que ve de terra. És un so envoltant natural!" Aquest so passa a través del nostre cos i ens fa vibrar.

Les vibracions produïdes pels bols de cristall de quars activen les nostres cèl·lules i penetren profundament en tot el nostre ésser. El seu so envolta el cos com una onada, proporcionant una experiència similar a un massatge enormement subtil o a una profunda i serena meditació. 

La gent que experimenta els efectes dels Bols de Quars descriuen la seva experiència com una gran relaxació física i mental, sensació de surar, benestar, plenitud... Produeixen importants desbloquejos en el cos físic i energètic, per la qual cosa s'utilitzen com una important eina terapèutica.

Omplint un Bol de Quars amb aigua i activant el seu so es poden observar també figures geomètriques en l'aigua. Donada l'enorme ressonància del bol, en augmentar la seva intensitat l'aigua "salta" literalment diversos pams per sobre del bol per efecte de la vibració, com si estigués en efervescència. Això ens dóna una idea de l'efecte que produeixen aquests instruments en el cos, que com sabem està format en més d'un 70% per aigua.

Els Bols de Cristall de Quars s'utilitzen en casos de contractures musculars, trencaments i altres problemes ossis. La vibració dels Bols "ressona" i harmonitza l'estructura cristal·lina present també en el nostre esquelet.

Tenen efectes positius en casos d'artrosi, problemes circulatoris, pedres al ronyó, depressions i altres múltiples malalties.

Carreguen i potencien amb la seva vibració essències florals i olis essencials i s'utilitzen en la neteja d'espais físics.

Els Bols de Cristall de Quars obren un important camí en el camp terapèutic, i tenen la capacitat de transportar-nos fins a l'origen mateix del So. Potser és aquest el seu gran llegat, ser vehicle cap a aquest gran Espai, a aquest gran misteri que habita en nosaltres.

Les ones del so produït pels bols de quars indueixen a un estat d'una gran relaxació (estat alfa i zeta); porten a la ment a un estat de calma que tant necessita l'home modern. El so dels bols condueix a la consciència a un viatge interior, a un sentiment de plenitud i buit. El que els mestres zen diuen "omplir-se de buit". Ens indueixen cap al Silenci Intern en el qual poder sortir dels estrets límits de l'intel·lecte per endinsar-nos en la pau de l'ànima i l'experiència del nostre esperit, donant-nos l'oportunitat de veure el món i a nosaltres mateixos amb una altra percepció. Així, els bols de quars contenen dins seu un poder que va molt més enllà de la mera musicalitat i que requereix tant de la nostra obertura conscient per ser percebut com de la correcta disposició i intenció per ser utilitzat. Amb el bol establirem una relació "personal" de cor a cor, de ment a ment.   

BENEFICIS TERAPÈUTICS DELS BOLS DE QUARS 

● Els Bols de Quars són una de les noves eines de sanació més poderoses de l'Univers, amb propietats curatives comprovades científicament. 

● Mitjançant el so penetren les cèl·lules, activant i regenerant la memòria cel·lular per curar i modificar patrons físics, emocionals, mentals, i espirituals desalineats (l'estructura cel·lular del cos humà està conformada fonamentalment per sals Cristal·lines de Sílice-quars- el que significa que l'essència d'un Cristall és idèntica a la de l'ésser humà). 

● Generen estats cerebrals de profunda relaxació, alliberant estrès i tensions del cos. Disminuint qualsevol tipus d'activitat mental excessiva, per aconseguir estats de benestar, pau i alegria. 

● Augmenten l'energia per mitjà de l'estimulació del líquid cefaloraquidi (possiblement la forma física de l'energia Kundalini) 

● Impulsen a l'ADN per localitzar ràpidament la proteïna que necessita per reproduir-se, regenerar-se i generar energia cel·lular; revertint el procés d'envelliment. 

● harmonitzen, s'alineen i revitalitzen els Chakras i Cossos subtils (amb els seus òrgans i glàndules corresponents). 

● Netegen l'aura d'energies negatives, impermeabilitzant l'ésser de persones.Remouen a més energies negatives o estancades d'entorns i espais físics, efectuant un Feng Shui energètic, expandint vibracions d'harmonia. 

● remouen les "sals cristal·litzades" de malalties, patologies o bloquejos energètics de qualsevol ésser viu, per després rebre la informació sonora d'equilibri , harmonia i salut. 

● Els bols li reintegren a cada òrgan i funció, els seus sons o vibracions originals, vivificant i enfortint el seu esquema energètic, exercint una profunda sanació. 

● Els sons penetren les peces òssies i faciliten la lubricació articular, atorgant major mobilitat i flexibilitat, a més d'estimular el calci.

● Músculs: activen certs processos depuratius que li permeten a la massa muscular retornar al seu estat harmònic. 

● Sang: el torrent sanguini amplifica la seva oxigenació i dinamitza el seu trànsit a través de les venes i artèries ( doncs el fluid sanguini estàs conformat per partícules piramidals de vidre de quars, que en prendre contacte amb el so, comencen a prémer ia emetre lluminoses irradiacions guaridores)

● Ajuden a normalitzar la pressió arterial i el ritme cardíac. 

● Sistema Nerviós: Corregeixen les desintonías existents en els microcircuits i neurotransmissors cerebrals, reconectándolos i activant.

● Sincronitzen i equilibren les freqüències vibratòries de tots dos hemisferis cerebrals, generant profunds estats de relaxació, alliberant en gran mesura tot tipus de mals de cap. 

● reactiven àrees i funcions del cervell, que impulsen la preuada secreció d'hormones de autosanació: la Endorfina. 

● Estimulen el despertar de sectors cerebrals tot just utilitzats, generant potencials capacitats espirituals i intel·lectuals, enllaçant a l'Ànima amb la seva Essència Còsmica. 

● Estimulen l'activitat de les ones alfa del cervell o meditació profunda. 

● Oncologia: Les cèl·lules vitals estimulades pels bols li transfereixen al grup de cèl·lules desordenades, patrons de Llum amb la finalitat de crear estats d'harmonia i salut. Hi ha experiències en malalts amb càncer que s'han curat amb l'ajuda dels bols de quars. 

● Augmenten la producció de limfòcits T (sistema immune). 

● Fan que els sistemes biològics funcionin amb més homeòstasi. 

● HIV: Els bols emeten sons capaços de penetrar a gran velocitat en el sistema nerviós, estimulant els recursos immunològics existents en l'organisme. 

● Psicomotriu: Faciliten l'accés de Sagrades energies vivificants que equilibren la pulsació de les ones cerebrals, contribuint al fet que el sistema nerviós central promogui una coordinada interconnexió entre el cervell i les funcions motores de l'organisme. 

● Casos de visió, audició o expressió oral reduïda mostren notables graus de millora, obrint a més nous camps de percepció, despertant àrees cerebrals adormides, ampliant l'expressió de l'Ésser. 

● disharmonies psicològiques i emocionals: la majoria d'aquestes patologies sorgeixen a causa d'intenses experiències interiors que generen un desajust en els cossos subtils i vòrtex d'energia, donant origen a diverses conseqüències de desequilibri. A través dels Bols Biosónicos els camps subtils comencen a ser suaument alineats i balancejats, connectant l'Ésser novament amb l'eix central de la seva vida. 

● Els bols de quars emeten ones sinusoides que penetren profundament l'estructura cel·lular del cos, és com tenir un massatge sonor a nivell intern (àtoms, molècules, cèl·lules, glàndules i òrgans del cos humà). 

● Produeixen canvis positius en el sistema nerviós, immunològic, endocrí i neuropèptid. 

● Generen estats augmentats de consciència. 

● Fomenten l'autocomprensió. 

● Desenvolupen el pensament creatiu i la memòria. 

● Lliuren tranquil·litat i capacitat per superar l'estrès.

Més info:

http://loscuencostibetanos.com/

http://www.antarsinapsis.com/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=5&Itemid=54

http://anuska-gaia.blogspot.com.es/2009/05/propiedades-terapeuticas-de-los-cuencos.html

http://www.puntovital.cl/salud/sonoterapia_insomnio.htm

http://www.todoterapias.com/terapias.php?id=19

http://cuencoscuarzo.blogspot.com.es/

https://djxhemary.wordpress.com/tag/el-adn-es-influenciado-por-las-palabras-y-las-frecuencias/

http://www.vidanaturalia.com/el-poder-terapeutico-de-los-cuencos-tibetanos/

MÉS

http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/02/la-llegenda-dels-bols-tibetans.html

LA LLEGENDA DELS BOLS TIBETANS

LA LLEGENDA DELS BOLS TIBETANS

Instruments capaços d'estremir l'ànima i el cor

Izu era un asceta que, renunciant a les riqueses del món i decidit a trobar-se a si mateix, va instal·lar-se amb un bol de fusta, una cullera i una vella túnica a les muntanyes de la serralada de l'Himàlaia. 

Allà, en una àrida esplanada, tancava els ulls escoltant els cants dels ocells, el so dels vents i el brogit de les aigües d'una cascada propera. Així va passar mesos, fins i tot anys. En silenci escoltava i meditava les paraules invisibles dels elements. 

Un dia, Izu, havent aconseguit un alt grau de concentració i arribant a la integració amb tots els sons que l'envoltaven, va sentir que el seu cor creixia en el més profund de la seva plexe solar. Sentia una pressió que li era agradable però dolorosa al mateix temps, tant que, no podent resistir-ho, va obrir la boca per cridar, mes la seva gola no va emetre cap so. La pressió seguia creixent i quan el dolor era gairebé insuportable va veure davant seu un gran drac groc que emergia de la terra. Izu, paralitzat per la por no es va moure. El drac va llançar foc sobre el bol de fusta que Izu feia servir per beure i menjar, omplint-lo de un fluid daurat i convertint-lo en un recipient de polit metall. 

Finalment el drac li va dir a Izu: "Tu ets la persona que millor ha sabut guardar en seu interior els sons de la vida i la mort, de l'odi i l'amor, de la foscor i la llum. Per això, en nom dels déus del coneixement, et faig lliurament d'aquest objecte capaç de transmetre les sensacions més increïbles, capaç d'estremir la teva ànima i també el teu cor". 

Segons explica la llegenda, així van néixer els bols tibetans i, des de fa mil·lennis han estat utilitzats, com a pràctica habitual, en tots els monestirs i lamasseries del Tibet, Nepal i l'Índia.

MÉS

http://dracmaycave.blogspot.com.es/p/los-cuencos-de-cristal-de-cuarzo.html

LA LLEGENDA DE LA MUNTANYA WUTAI

La Muntanya Wutai es troba a 230 quilòmetres al nord-est de Taiyuan (太原), la capital de la província de Shanxi. Els seus cinc pics importants, els noms dels quals es corresponen amb els punts cardinals, a la Xina antiga els punts cardinals s'identifiquen amb: Nord (北, BEI), Est (东, dōng), Sud (南, nán), Oest (西, xī) i Centre (中, zhōng), tenen una altura que oscil·la entre els 3.061 metres del Pic Nord i els 2.485 metres del Pic Sud.

Abans en la nit dels temps aquesta muntanya tenia el nom de Wufeng. Com que hi havia un clima espantós, els pagesos no podien conrear la terra. El buda Wenshu va passar per allà i va veure que la gent estava patint moltíssim passant fam i va decidir canviar el clima d'aquesta regió.

El buda Wenshu sabia que el rei Drac del mar tenia una pedra anomenada Xielong que pot canviar el clima sec en humit. Per això, va convertir-se en un monjo i va anar a demanar-li que li deixés la pedra en prèstec.

En arribar al palau del Drac del mar, va veure una enorme pedra i es va sentir fresc i renovat. El buda va dir al rei Drac el motiu de la seva visita, el rei de drac li va dir: "Ho sento, no puc prestar aquesta pedra. Perquè ens va costar-cents anys portar-la del fons del mar. Quan els meus fills tornen en acabar el dur treball, es troben cansats i calorosos. Només acostar-se en aquesta pedra, poden alleugerar el seu cansament. Si us la deixo, els meus fills no tindran lloc per descansar. El buda li va demanar moltes vegades i va dir-li que era monjo de la muntanya Wufeng, necessitava aquesta pedra per ajudar a la gent de la terra.

El rei Drac no va voler prestar-li la pedra per això, i el va acomiadar excusant-se així: "La pedra pesa molt. Si tens la capacitat de dur-te-la tot sol et permetré emportar-te-la. "

El buda Wenshu va dir un dels seus conjurs i convertir la pedra en una píndola minsa. El rei Drac va quedar molt sorprès, però ja no va poder penedir-se de l'oferta.

En tornar a la muntanya Wufeng, la gent estava patint una de les més rigoroses sequeres que podien recordar. Va col·locar la pedra màgica en una de les valls. Immediatament la muntanya va convertir-se en una pastura fresca i verda. Per això, aquesta vall va ser nomenada la vall fresca. Establi-se un temple de nom Temple Fresc. La Muntanya Wufeng va canviar el seu nom com la Muntanya Fresca. Fins avui dia, nom amb el que es coneix la muntanya Wutai.

La muntanya Wutai és un famós lloc d'interès nacional. Hi ha 42 temples antics, entre ells, el Temple Nanchan i el Temple Fuoguang es van establir a la dinastia Tang, amb una història de 1200 anys, també són les arquitectures d'estructura de fusta més primerenques que es conserven avui dia. Reflecteix no només l'aspecte històric del desenvolupament de la religió i l'art religiós de l'antiguitat xinesa, sinó també l'èxit de l'arquitectura antiga. Com el cim de la muntanya està cobert de neu tot l'any,  el clima d'aquesta regió és fresc, per això, és un excel·lent lloc d'estiueig.

La muntanya Wutai és, juntament amb la Muntanya Putuo a Zhejiang, la Muntanya Jiuhua a Anhui i la Muntanya Emei a Sichuan, una de les muntanyes sagrades del budisme a la Xina. Segons la tradició, cada un dels cinc pics està habitat per una encarnació del Bodhisattva Manjushri (文殊 菩萨), que ajuda els seus fidels a desenvolupar-se espiritualment i aconseguir la tan desitjada il·luminació, ja que ell és l'encarnació de la Suprema Saviesa. 

La presència immòbil de la divinitat, acollida pels monestirs construïts per l'home, incita els creients a emprendre el viatge que ha de portar-los davant de Manjushri. El pelegrí no només obté la saviesa de mans del Bodhisattva sinó que, per mitjà del pelegrinatge, s'arriba al coneixement, ja que aquesta és una metàfora del camí que l'home ha d'emprendre d'aquest món fins a arribar al següent. No és estrany, per tant, que fins aquest allunyat lloc arribessin pelegrins procedents de diferents països.

Des que al segle I dC es construís el primer monestir a la Muntanya Wutai, es va produir un procés d'adaptació del budisme a la tradició xinesa del culte a les muntanyes, que encarnen el poder i energia primordial creadora de l'ordre còsmic. A la Xina imperial la seva veneració va estar relacionada amb el poder polític, ja que en elles es feien sacrificis, se'ls rendia culte i, per mitjà d'elles, es manifestava el Mandat del Cel (天命, Tianming). Aquest és el motiu pel qual, des de data molt primerenca, els rituals de protecció i preservació de la nació van estar associats al culte a les muntanyes, entre les quals la Muntanya Wutai no va ser una excepció. Després de l'arribada del budisme aquest culte es va modificar significativament, ja que la presència divina de Manjushri en un lloc geogràfic real, va convertir a la Muntanya Wutai no només en un centre de pelegrinatge budista internacional sinó també en una de les quatre muntanyes sagrades del budisme xinès .

La identificació d'aquesta muntanya com a residència del Bodhisattva Manjushri es va produir en l'any 702, durant el regnat de l'emperadriu Wu Zetian (武则天,   r.690-705), quan el monjo Degan (德 感) va informar a l'emperadriu que al costat de més de mil persones "tots vam veure en (el cel) núvols de colors, i va aparèixer la mà de Buda". Per aquest motiu, Wu Zetian va ordenar que es fes un imatge seva en jade i s'enviés a la Muntanya Wutai per presentar els seus respectes al Bodhisattva, encara que finalment va ser enviada al 703 al monestir Chong-fu (崇 福寺) a Taiyuan.

Des d'aquest moment es va començar a considerar a Wutai la més important de les muntanyes sagrades del budisme. Però va ser l'emperador Suzong (肃宗, r.756-762) qui, per influència del monjo Amoghavajra (不 空金刚, 705-774), va convertir aquest lloc en el focus de l'atenció imperial i va promoure més el seu culte. Seguint l'exemple de Wu Zetian i Suzong, nombrosos emperadors, onze dels quals van visitar la pròpia muntanya, van honrar i patrocinar el culte budista de Wutai.

En començar la dinastia Qing (清, 1616-1911) el culte a la Muntanya Wutai es va revitalitzar després d'un breu període de decadència, atès que els emperadors manxús eren devots creients que s'identificaven com a encarnacions de Manjushri. D'aquesta manera, entre els segles XVII i XVIII van començar a incorporar pràctiques del budisme tibetà, el qual va arribar a controlar la vida religiosa de la muntanya, a causa que els emperadors eren fidels seguidors d'aquest corrent budista. Aquest interès de la dinastia Qing en el budisme tibetà va fer que la Muntanya Wutai arribés entre tibetans, mongols i manxús una gran importància per a les seves peregrinacions.

El patrocini imperial del culte budista de la Muntanya Wutai va portar com a conseqüència l'ampli desenvolupament de la construcció de monestirs i temples en els quals es pogués allotjar tant a les relíquies i imatges sagrades com als monjos dedicats a la seva veneració. Malauradament, poques de les construccions en fusta, palatines o monàstiques de la dinastia Tang (唐, 618-907) han sobreviscut, excepte alguna pagoda aïllada.

Tot i que la primera construcció de la qual es té notícia en Wutai data de l'any 68 dC, durant la dinastia Han de l'Est (东汉, 25-220), la construcció més antiga que es conserva és el Monestir Nanchan (南禅寺 ) construït al 782, durant la dinastia Tang. Està considerat actualment l'edifici de fusta més antic conservat a tot el món.

Però, sobretot, destaca el Monestir de la Llum de Buda (佛光寺, Foguang sì), un dels temples més importants. Construït en 857, és una de les úniques quatre edificacions en fusta que han sobreviscut de l'època Tang. En el seu interior hi ha tres budes, Sakyamuni, Amitabha i Maitreya, flanquejats per dos bodhisattvas, Manjushri i Samantabhadra. En una estructura més petita del monestir hi ha el Temple de Manjushri, en el qual es troba l'estàtua del Bodhisattva muntat sobre el lleó, la seva representació habitual, que data de 1137.

La Muntanya Wutai no només és una bella càpsula del temps que conserva alguns dels més bells tresors nacionals de la Xina, sinó que també ha contribuït al propi desenvolupament del país.

Fonts:

http://espanol.cri.cn/index.htm

Reportatge de David Sevillano-López. Revista Institut Confuci. Número 30.   Volum III. Maig de 2015. 

VINCLES

Enllaçaré el teu cos al meu i ens omplirem de llum

a cada llaçada besaré els estels,

i ens somriure'm l’un en l’altre 

en ser conscients que amb cada alè compartit

no som res més que batecs, petits  bocins d’univers.

©Mayte Duarte XXIX-XII-MMXIV

Amb motiu de la inexistent educació sexual iniciàtica en les nostres societats la majoria de les persones desconeixen la realitat energètica que es dóna en les trobades sexuals.

Quan ens unim sexualment amb una altra persona hi ha una connexió que es dóna en tots els cossos, sempre depenent de la intensitat i la profunditat de la relació. D'aquesta manera es creen cordons d'energia que uneixen els diferents chakres i altres centres vibracionals. Aquests cordons d'energia són part del sistema de relació entre les dues persones, els quals poden mantenir-se durant molt de temps, fins i tot alguns no tallar-se mai.

És important tenir present que aquests cordons de relació es formen en tot tipus de vincle afectiu, ja sigui amistat, companyonia, etc. Evidentment els més forts són els que mantenim amb els pares, amb els membres de la família i especialment amb les persones que tenim un vincle sexual amb gran contingut emocional i espiritual.

És possible tallar aquests llaços quan la relació s'ha acabat però de vegades sentim que seguim "lligats" a aquesta persona. Sí, efectivament això és possible i es dóna de diverses formes. Cal treball interior si volem deslligar-nos donat que cal recordar que tot això no és més que ment, pensament condicionat (això inclou emocions i desitjos).

Per al Tantra el cos és el temple de l'esperit, és completament sagrat perquè és a través del gaudi com l'ésser humà s'acosta a la suprema consciència divina. Cuidar el nostre temple és part de la consciència, part de l'amor a nosaltres mateixos. Els vincles són part de l'aprenentatge a través del qual descobrim la comunió amb la vida i amb el nostre real ésser.

Així com prenem energies familiars del nostre llinatge així també prenem energies psíquiques de les persones amb les quals compartim el nostre cos, d'aquesta manera hi ha un intercanvi i un creixement, però també és important despertar la consciència en això per relacionar d'una manera sana i enriquidora, de manera que aquest vincle no es converteixi en un patiment sense sentit.

Molts místics varen intentar resoldre-ho apartant-se de la vida i tornant-se ascetes, cèlibes, no vinculant-se amb ningú. El Tantra el que fa és que ens ensenya a trobar la llum, la pau, l'amor i la transmutació en les relacions amb les persones. En viure en comunió ens adonem que estem participant de la consciència còsmica.

I hem d’aprendre a participar-hi en equilibri.