NIT DE SANT JOAN III: RITUALS 2020

Ritual d'invocació al sol del solstici d'estiu el 23 de Juny, el sol aquesta a plena força i ens donarà el necessari per aconseguir la il·luminació en la nostra vida. Contingut del ritual del solstici d'estiu:

DEIXAR ENRERE

• Espelma taronja

• Paper o full de llorer

• Farcellet d’herbes

• Aigua de Sant Joan

En el paper o full de llorer escriurem allò que no ens cal dur amb nosaltres en el nou cicle. Allò que volem deixar enrere. Ho recitarem set cops en veu alta i en acabar ho cremarem amb l’espelma taronja que deixarem cremar fins el final. Les cendres les enterrarem prop un arbre o planta. 

FARCELLET DE SANT JOAN

Cosirem a mà un farcellet on introduirem els 8 elements després de hagin passat la nit del 23 a serena un cop eixutes de la rosada de Sant Joan i tancarem el farcell amb una cinta amb set nusos. Un nus per cada bon desig que vulguem assolir.

Element 1 .- ESPÍGOL-LAVANDA-LAVANDER

• neteja energies negatives, especialment de la llar i aixeca els ànims dels que hi viuen en ella.
• propicia la sanació i la neteja espiritual
• redueix l’estrès i l'ansietat
• facilita l'obertura a la consciència superior
• atrau l'èxit i l'amor
• portar-la a sobre ajuda a foragitar les pors

Element 2.- ROMANÍ-ROMERO-ROSMARY

• Neteja energètica

• ajuda a trobar l'amor

• portar-la aporta amor, felicitat, salut i sort

• conserva la memòria i la joventut

Element 3.- LLORER-LAUREL-BAY

• Associat a la immortalitat

• protector i purificador d'ambients

• foragita el mal i les energies negatives

• portar-lo aporta sort, fortuna i clarividència per resoldre els problemes

Element 4.- SÀLVIA-SALVIA-SAGE

• ajuda a la superació d'entrebancs i amb la solució de problemes

• potencia la resta d'herbes

• atrau la sort, la fortuna i els calers

• el fum treu l'energia negativa dels llocs i les persones

• allunya les malalties i els accidents

Element 5.- CLAU-CLAVO-CLOVE

• aporta facultats per a l'amor

• facilita l'anticipació cap els SENTIMENTS DELS ALTRES

• ajuda a paralitzar i neutralitzar les energies negatives

Element 6.- CANYELLA-CANELA-CINNAMON

• afavoreix l'espiritualitat, l'èxit, la sanació, el poder en totes les seves vessants: psíquiques i materials

• afavoreix el desig sexual

• enforteix el físic i aporta energia

Element 7.-PEDRA DE SAL- PIEDRA DE SAL- SELT ROCK

• neteja ets txacres

• purifica la llar

• allunya la mala astruga

• alleugereix malalties i dolors

• protegeix

• absorbeix i transmuta les energies negatives

*es pot substituir per sal de l’Himàlaia

ELEMENT 8 POLS MÀGICA-POLVOS DE ORO-GOLD/MAGIC 

• representa els mitjans i la suma de les nostres energies per dur a terme tots els nostres somnis i il·lusions.

*es pot substituir per algun element daurat (cinta, purpurina, paper...)

AIGUA MÀGICA DE SANT JOAN

7 plantes medicinals a l'aigua màgica de Sant Joan

Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull en aigua que hagin portat de 7 fonts. Les 7 herbes clàssiques recollides per la tradició popular són les següents:

1. FONOLL (Foeniculum vulgare)

Es creu que aquesta planta, d'ampli ús culinari, espanta els mals esperits i a el mal d'ull, i fins i tot es diu que portar una branqueta a la sabata esquerre manté lluny a les paneroles.

No obstant això, en el pla medicinal està demostrat que és molt efectiva contra les inflamacions, les males digestions (té propietats diürètiques i digestives) i l'asma. Així mateix, resulta molt útil per als rentats d'ulls en cas d'inflamació ocular i també ajudaria a augmentar la secreció de la llet materna. 

2. FALGUERA MASCLE (Dryopteris filix-mas)

Una altra de les 7 herbes bàsiques que cal incloure en el "aigua de Sant Joan". Molt verinosa, és un dels antiparàsits naturals més efectius que existeixen a la natura, de manera que antany era molt utilitzada contra les tenies. Així mateix, tradicionalment també s'usava contra les afeccions de la melsa.

La llegenda assegura que aquesta planta floreix només durant la nit del 23 de juny, just a mitjanit, i que el matí següent torna a la seva forma habitual. Aquestes flors servirien per realitzar encanteris. A més, també es creia que les bruixes utilitzaven les llavors de la falguera per tornar a la gent invisible.

3. PIORNO O GINESTA NEGRA (Cytisus scoparius)

Planta sagrada per als celtes, es tracta d'una espècie tòxica per al bestiar però indispensable en tot "tros" com cal, atès que des de sempre l'ha considerat molt útil per "escombrar" els mals esperits. I el d'escombrar té la seva raó de ser, ja que precisament aquesta planta es feia servir per fabricar escombres amb les que es escombrava l'interior de les cases creient que així es purificaven i protegien.

Té una olor semblant a la mel i se li atribueixen propietats purgants, diürètiques i tòniques per al cor. Fins i tot ha estat usada per a tractar tumors. 

4. HIPÈRIC O HERBA DE SANT JOAN (Hypericum perforatum)

Els curanderos porten tota la vida fent servir l'hipèric o herba de Sant Joan com a cicatritzant i antisèptic, si bé avui la ciència ja ha demostrat les seves potents efectes antivirals i antibacterians, astringents, diürètics i antidepressius.

La creença popular també suggereix que cremant-dins de casa s'espanta als dimonis. I, encara que la planta es troba en ple creixement en aquesta festivitat, antigament es creia que les seves fulles segregaven un oli vermell a final d'agost -precisament quan Sant Joan Baptista va ser decapitat-, i que les bruixes esperaven a aquest moment per utilitzar-la.

5. LA MALVA COMUNA (Malva sylvestris)

Gràcies al seu contingut en mucílags calmants, aquesta planta posseeix una gran capacitat curativa davant de casos de bronquitis, refredats i tos. 

Aquest mateix efecte suavitzant actua en cas necessari sobre les mucoses digestives, de manera que la malva també és útil davant trastorns digestius i afavoreix el trànsit intestinal. I així mateix és molt eficaç en cas de cremades, inflamacions cutànies i picades d'insectes, a l'igual que davant problemes de nervis o ansietat. 

6. EL ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Aquesta espècie aromàtica tan utilitzada en cuina segueix usant-se avui dia com a remei natural eficaç contra la bronquitis i l'asma, els mals de coll, el reumatisme, l'artritis i els trastorns de el sistema circulatori. Posseeix virtuts cicatritzants, tòniques i estimulants, per la qual cosa també resulta molt útil contra el desànim i la depressió, i fins i tot fa créixer el pèl. 

Segons la creença popular, és la planta que millor purifica i protegeix les llars, de manera que antigament es cremava quan hi havia malalts a casa. A més, es creia que olorar la seva fusta feia preservar la joventut.

7. LA MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora)

També coneguda com revetlla olorosa, és molt digestiva, pel que resulta molt eficaç contra els mals de panxa i els gasos, encara que també en cas de mal de cap.

Aporta una olor fantàstic a la barreja de les herbes de Sant Joan. Es deia que mai podia faltar al gibrell si una dona jove desitjava trobar marit, ja que és la planta dels ritus i encanteris amorosos per excel·lència.

I, com a curiositat, cal saber que es creu que va ser el costum d'utilitzar aquesta planta durant les celebracions d'aquesta nit la qual va acabar donant el nom de revetlla a la celebració de qualsevol festa popular. 

Fins aquí les 7 plantes més conegudes i encara més usades en l'elaboració del "aigua de Sant Joan". No obstant això, segons la zona alguna tendeix a substituir-se, per exemple, per rosa silvestre (Rosa canina), que a més de la seva intensa aroma aporta propietats tòniques i astringents per a la pell. O per farigola (Thymus vulgaris), per ruda (Ruta graveole).

NIT DE SANT JOAN II: CATALUNYA

Són molts els rituals i les creences pròpies de la nit de Sant Joan, però tots giren al voltant de la glorificació del foc. Els rituals entorn del foc tenen els seus orígens en l'antiga creença que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere.

• Saltar la foguera per purificar-se.

• La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats.

• Per guarir les malalties o fer forts els infants, acostar-se al foc.

• Llençar objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després, com a mètode purificador.

• Antigament, les joves llençaven garlandes trenades per elles als seus estimats a través de les flames, i ells havien de recollir-les abans de caure al foc.

• També es cremava alguna cinta a la llar per procurar protecció dels seus habitants i animals.

• Es diu que si una brasa o espurna et cau sobre la roba durant la foguera, la persona es casarà abans que acabi l'any.

• Tradicionalment es llençaven brases als pous per purificar l'aigua.

• Les cendres tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els èczemes i eviten la suor de les mans.

D'altra banda, es creu que les aigües tenen unes propietats que les fan beneficioses la nit del 23 de juny.

• Banyar-se al mar o en algun gorg al punt de la mitjanit es creia que conservava la salut del cos i el bon estat de la pell.

• Rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava beneficiós evitant l'envelliment.

• Es creia que rentar-se els ulls amb l'aigua de mar cada matinada de Sant Joan a Sant Pere donava salut a la vista.

• És tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a la gent que ho demana.

• Mullar-se el cabell la nit de Sant Joan fa que creixin més i millor.

• Si les dones es renten la cara aquesta nit, estan més belles la resta de l'any.

Es considera que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i són molts els rituals que es fan aquesta nit per atreure bones vibracions i energies positives. És el moment idoni per demanar o invocar els esperits bons perquè ens ajudin.

• Anoteu en un paper un desig o alguna cosa que vulgueu oblidar o que no vulgueu tenir aquest any. Quan siguin les 12 de la nit cremeu el paper a la foguera.

• Per atreure la sort, posar-se d'esquena al mar totalment despullat i mirant a la Lluna.

• Posar 7 flors sota el coixí farà que vegis el futur en somnis.

• Les plantes collides durant aquesta nit tenen propietats guaridores, però s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.

NIT DE SANT JOAN I: ORÍGENS

En la cultura celta, els druides celebraven l'arribada del solstici d'estiu encenent grans fogueres, cercant la benedicció de terres, homes i bestiar.

Els grecs encenien fogueres purificadores en honor a Apol·lo el déu de el sol i de la llum. Els romans van dedicar a la seva deessa Minerva unes festes amb el foc com a protagonista.

A Mèxic, els guerrers asteques feien rituals de culte a el sol perquè el foc ajudés a la terra i homes a obtenir bones collites. Els berbers de nord del Marroc i Algèria encenen des de fa segles, fogueres a les places dels pobles i llocs que necessiten ser purificats.

Per a la tradició hindú el solstici d'estiu representa la via dels ancestres. Les cendres de les fogueres es guardaven tot l'any.

Les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes a Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. 

Era la nit de festivals de foc i de la màgia d'amor, d'oracles per l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions. Les parelles d'amants saltaven per sobre de les flames doncs es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaços de saltar. 

Mitjançant el poder del foc, a la calor de la foguera les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la futura relació.

Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol per que es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant. 

A l'antiga Suècia, un arbre al solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven banyar-se al riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als conreus. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.

En temps prehistòrics, l'estiu era una època alegre de l'any per als que vivien en latituds septentrionals. La neu havia desaparegut, i el terra s'havia descongelat; les temperatures càlides havien tornat; les flors florien; les fulles havien tornat als arbres de fulla caduca. Algunes herbes podien ser collides per a usos medicinals i d’altres. El menjar era més fàcil de trobar. Es recol·lectava el que s'havia sembrat. Encara que molts mesos de clima càlid es mantenien abans de tornar a caure el període de llum, els dies començaven a escurçar-se, de manera que el retorn de la temporada de fred era inevitable.

La tradició cristiana celebra la nit de Sant Joan el 23 de juny en homenatge al naixement de Sant Joan Baptista. En els seus orígens va ser una adaptació del culte pagà als ensenyaments de la Bíblia fonamentats en la gran foguera que Zacaries va encendre després del naixement del seu fill Joan.

Després de la cristianització d'aquesta festa, la nit del 23 a el 24 de Juny es converteix en una nit santa, sagrada i de purificació, sense abandonar per això la seva aura màgica i pagana. 

Es celebra com la nit més curta i màgica de l'any.

El foc és un dels tres símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aquesta nit, i, que encara persisteixen. És l'element purificador que ens lliura de la mala sort i de tot el que volem deixar enrere.

L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se al mar o al riu. 

Les herbes és el tercer element, es creu que les plantes multipliquen les seves propietats curatives aquesta nit.

Deixar reposar els herbes amb aigua (de set fonts) tota la nit a la llum de la lluna i amb la rosada de el dia de sant Joan.

EL FIL VERMELL

Explica una vella llegenda xinesa  que l’Avi de la Lluna, Yuè Xià Lǎo, cada nit viatja fins a la Terra per connectar ànimes que tenen alguna cosa per compartir o ensenyar-se. Cada nit, tant aviat com es fa fosc, Yuè Xià Lǎo surt  des de la lluna, que és la seva llar,  buscant  aquelles persones que estan destinades a romandre juntes, i, quan les troba, amb un somriure d’orella a orella uneix els seus canells amb el fil vermell. 

Persones que, a partir del moment que l’ancià les enllaça, esdevindran importants l’una per l’altra. Aquest vell els farà un nus al dit petit de la mà a cadascuna d’elles amb un fil vermell invisible i això determinarà que, en un moment o altre de la seva existència, es trobin. No importa quan, ni on, ni de quina manera. Els poders d’aquesta corda màgica són tant extraordinaris que ja es pot estirar o contreure el fil que mai es podrà trencar.

El vincle sempre existirà encara que el cordill invisible quedi enrere en el temps o ni tan sols el recuperem mai més. 

A mesura que el nadó creix, els fils es van escurçant, acostant cada vegada més a aquelles persones que estan destinades a reunir-se, independentment del moment de les seves vides en què les persones s’han de conèixer.

Dues persones connectades pel fil vermell estan destinades a trobar-se, sense importar temps, lloc o circumstàncies. Els poders d’aquesta corda màgica són tant extraordinaris que ja es pot estirar o contreure el fil que mai es podrà trencar.

Tot i que hi ha diverses versions d’aquesta faula oriental, la història del fil vermell del destí no es refereix exclusivament a l’amor de parella. 

Té a veure sempre amb un vincle afectiu: l’amistat, l’estima a un fill o una filla, un pare o una mare adoptius, un mestre, algú que et salva la vida, que hi és en els moments més importants o que t’estén la mà quan ho necessites. 

Com a al·legoria, el dit menut té a veure amb les emocions. L’artèria cubital permet resseguir un camí que va del menovell fins al cor.

Segons la llegenda, no tenim només un sol fil lligat. Poden ser desenes, perquè ens imaginem un món amb una xarxa vermella infinita que ens vincula a cadascú de nosaltres amb moltes persones. L’únic segur és que si l’ancià ens lliga, coincidirem amb elles en algun moment de les nostres vides.

La llegenda, entesa de manera literal, és inquietant perquè el missatge és tan determinista que anul·laria la llibertat individual, el criteri personal i l’atzar a l’hora de relacionar-nos. Però ens permet reflexionar sobre els fils vermells que cadascun de nosaltres hem teixit al llarg de la vida. 

Els amics d’infantesa, els d’adolescència, i els que hem trobat de grans. Totes aquelles persones amb qui hem establert una confiança absoluta en un determinat moment de la nostra vida, hi hem teixit un llaç encara que després hi hàgim perdut el contacte. Amics i amigues que ens han influït, que ens han ajudat a prendre una bona decisió o que ens han consolat quan estàvem desesperats. Persones que, en un moment de confusió, ens han aplanat el camí i han fet que hi veiéssim més clar. Gent amb qui hem establert una complicitat absoluta, que amb una mirada ens hi hem entès, que ens han guardat un secret.

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

Els equinoccis, les jornades en les quals la nit i el dia duren el mateix, assenyalant l’inici de la primavera i de la tardor, marquen a la Humanitat durant mil·lennis.

Els equinoccis són els dos dies de l’any en els quals el dia i la nit duren el mateix al discórrer sobre l’equador la eclíptica o el camí diari que dibuixa el Sol en la volta celeste. Marquen l’inici de la primavera i de la tardor.

EQUINOCCI DE PRIMAVERA

L'esperança és el somni dels que estan desperts. L'esperança és com el sol, llança totes les ombres darrere nostre. L'esperança en l'ésser humà és creadora de la mateixa manera que un déu-deessa.

El moviment de la primavera és ascendent i cap a l'exterior, és l'inici del cicle vital. La primavera és l'època de l'any en què es manifesten més evidentment els processos del Naixement i el Creixement en qualsevol forma de vida. És l'època en què vam iniciar el nostre cicle vital; amb el Naixement i les primeres etapes de Creixement. O bé podria ser l'energia necessària per al començament d'una nova etapa.

Els xinesos nomenen a la Primavera, "primer moviment". El començament de l'Any Xinès marca l'inici del cicle anual i és al febrer; moment climatològic en què l'hivern declina i ja se senten les primeres manifestacions de la Primavera: les llavors trenquen el seu embolcall per créixer cap a la llum, les fulles i les flors esclaten en les branques per regalar-nos aquest color verd, característic d'aquest període, les primeres flors en els arbres del camp.

Encara que tan sols hagin transcorregut uns mesos des de l'inici de l'any, el nostre cos i la nostra ment necessiten ser purificats i és per això que hem de renovar les nostres energies ajudant-nos de la força de l'entrada de la primavera. Celebrat a gairebé totes les cultures del món, l'equinocci de primavera és el moment en què el sol il·lumina de la mateixa manera a l'hemisferi nord i al sud.

Per aprofitar aquest moment màgic en què tot recobra la vida (els animals abandonen la hibernació i les flors comencen a brollar) el millor que pots fer és netejar la teva vida d'energies negatives i abraçar tot el que et porti la primavera.

Després de l'hivern, l'equinocci significa la tornada a la llum del món ja que porta amb si a la primavera. La primavera sol arribar el 21 de març, però la veritable data de l'equinocci és el 20 de març, dia en el qual com ja hem dit, el sol il·lumina per igual als dos hemisferis de la terra. El ritual pagà de l'equinocci està relacionat amb la deessa Ostara de la mitologia germànica la qual portava la llum i la fertilitat després de l'hivern. Per això tots els rituals d'aquest dia tenen a veure amb la fertilitat i la renovació.

PER NETEJAR LES MALES ENERGIES

Has afrontar la primavera carregada de positivitat i deixant fora de la teva vida totes les males energies, per això una neteja d'aura pot ser molt efectiva. Si sents que a casa teva l'ambient està molt carregat, pots netejar la teva aura i la teva llar de males vibracions a través de la sal i el vinagre. Senzill i efectiu.

Pren un got de vidre i omple un terç amb sal. A continuació, cobreix amb vinagre la sal fins que quedi la mateixa proporció de sal que de vinagre. Col·loca el got en un plat i deixa-ho en algun lloc de casa teva en el qual no molesti molt. A partir del 13 dia començarem a observar la reacció química per la qual el vinagre comença a evaporar-se.

Si la sal comença a enfilar pel got significarà que s'està netejant el lloc de males energies, si tan sols s'evapora el vinagre voldrà dir que no hi havia cap mala energia. Depenent de la forma que tingui la sal, el seu significat serà diferent. Si les escates de sal són arrodonides la mala energia és conseqüència de les petites picabaralles tan habituals en una llar. Si la sal pren forma punxeguda, cura, ja que això vol dir que sí que hi ha energia negativa en la nostra vida, probablement creada per algú que té mals pensaments cap a nosaltres. No cal preocupar-se amb el resultat que mostri el got, gràcies a aquest senzill ritual haurem aconseguit netejar el nostre aura i podrem començar de nou.

VISITAR UN LLOC ALT

Des dels egipcis fins a les tribus precolombines, les construccions piramidals es consideraven una forma d'estar més a prop dels déus i per descomptat de connectar amb l'astre rei. El dia de l'equinocci, intentarem visitar un lloc alt per rebre tota l'energia del sol durant aquest període en el que es troba més proper a la terra.

UN BON MOMENT PER A LA JARDINERIA

Amb la primavera la fertilitat de la terra està en el seu punt àlgid i les llavors que plantes agafaran millor. Aprofitant un període tan especial com l'equinocci, planta llavors en funció del que vulguis aconseguir perquè la seva efectivitat es vegi augmentada. Romaní, clau, estragó, gira-sol, poma o cirera ajudaran a atreure l'amor. Gessamí, gerani, castanyer d'índies o cedre per la seva banda, ajudaran a atreure i conservar els diners. El julivert és bo per combatre el mal d'ull, l'ortiga per les males energies i així amb una àmplia varietat de plantes i arbres. 

VESTIR-SE DE BLANC

Tant el 20 com el 21 de març intenta vestir de blanc per abraçar tota l'energia positiva que porta amb si l'equinocci. La llum que porta el sol després de l'hivern és la base de l'equinocci i en vestir de blanc s’atreu en certa manera aquest positivisme. A més, no oblidar que el blanc és el color de la puresa.

ALTRES FORMES DE CELEBRAR L'EQUINOCCI

Els maies també celebraven aquest dia. Un dels seus rituals era al déu Chaak. Oferien a aquesta deïtat de la pluja tabac, blat de moro i actualment fins i tot aiguardent. D'aquesta manera s'asseguraven la fertilitat dels camps.

També dins el món anglosaxó, en una tradició com la dels ous de Pasqua el color tenia la seva importància durant l'equinocci donat que en regalar ous de pasqua en tons clars aportaves alegria a la persona a qui se'ls regalaves.

Per als egipcis també era un dia assenyalat amb motiu de la posició del déu Ra, representat pel sol. D'ells ha transcendit fins a nosaltres un ritual pel qual atreure la bona sort a través d'un escarabat a manera d'amulet per a la protecció de les males energies.

BENVINGUDA A L'ANY 4717

L'Any Nou Xinès, també anomenat "Festa de la Primavera", és una de les celebracions més importants des de fa més de quatre mil anys.

Als països occidentals, el dia de Cap d'Any sempre cau l'1 de gener, però a la Xina té lloc durant la segona lluna nova després del solstici d'hivern, que succeeix entre el 21 de gener i el 20 de febrer en el calendari gregorià.

D'acord a una llegenda molt popular sobre l'origen del Horòscop Xinès, l'Emperador de Jade, el governant del cel segons la mitologia xinesa, va organitzar una cursa d'animals per decidir quins d'ells entrarien al zodíac i en quin ordre. Per obtenir un lloc, els animals van creuar un riu i se'ls va atorgar un any segons l'ordre d'arribada a la meta.

Cada un dels dotze animals del Horòscop Xinès està associat a la rotació cíclica dels cinc elements de la cosmologia xinesa que canvia cada 60 anys.

ELS ELEMENTS:

- Metall: anys acabats en 0 o 1

- Aigua: anys acabats en 2 o 3

- Fusta: anys acabats en 4 o 5

- Foc: anys acabats en 6 o 7

- Terra: anys acabats en 8 o 9

A cada any li correspon un signe o animal que es repeteix després de dotze períodes.

Aquest 2019 és l'Any del Porc, que començarà el proper 4 de febrer i finalitzarà el 24 de gener de 2020.

El 5 de febrer la comunitat xinesa dona la benvinguda a l’any 4717. Amb la festivitat, s’acomiada l’any del gos de terra i se celebra l’entrada de l’any del porc de terra. Però què simbolitza el porc en la cultura xinesa?

El Porc serà l'animal amb millors auguris per al 2019. En la cultura xinesa, el porc està associat amb la fertilitat i la virilitat, de manera que possibles embarassos poden arribar a les parelles que estan en la recerca d'augmentar la família.

Segons els astròlegs, marcarà un important final de cicle que val la pena aprofitar, ja que ve carregat de molt bones notícies.

És la fi d'un cicle perquè és la fi de la rotació dels 12 signes. Els astròlegs diuen que és el moment de fer una anàlisi del que ens ha passat en els últims 11 anys i de descansar, desconnectar una mica, de relaxar-se i divertir-se. I aconsellen planificar els nostres objectius al llarg i curt termini, perquè en el 2020 començarà un nou cicle de 12 anys, amb altres tendències.

En l'Any del Porc l'amor i la generositat estaran en l'aire. S'imposarà una tendència a sacrificar l'interès personal en benefici dels éssers estimats i seran temps de conciliació: podrem perdonar més fàcilment els insults i ser més amables amb els més venerables. A una empatia creixent, es sumarà una major alegria de viure i el plaer estarà a l'ordre del dia com a clima general.

Els que interpreten el calendari lunar xinès asseguren que, el 2019, els 12 signes xinesos poden esperar passar un any feliç, de major relaxació, menys estrès i violència.

A nivell personal, les accions ben pensades es recompensaran molt més. Serà un bon moment per planificar i desenvolupar estratègies. És temps de baixar l'ansietat i deixar que l'impuls freni per deixar lloc a l'organització i la prevenció.

Els astròlegs adverteixen que hem de tenir algunes cures amb el malbaratament. És temps de cuidar els diners perquè, en un marc d'abundància propi de l'Any del Porc, podem gastar molt més.

Segons les creences xineses, el porc simbolitza la relació amb la terra i el menjar. Per això, els colors “de la sort” són el groc, el marró, el gris o l'or, mentre que el blau per a aquests signes és desafortunat.

Pel que fa als números, el 2, 5 i el 8 es considera que porten sort a les persones que han nascut l’any del porc, la qual cosa pot condicionar-los a l’hora de programar un viatge o tenir un fill, en el cas dels més creients. La cultura xinesa, fins i tot detalla les plantes més ben avingudes amb aquestes persones, que són l’hortènsia i la margarida.

ANTAHKARANA

El Dr. Rolf Jensen va ser metge durant la Primera Guerra Mundial destacat al Japó (A la Primera Guerra Mundial Japó i USA estaven del mateix costat). Allà va estudiar diferents tipus de tècniques guaridores durant tot 1915, se suposa que fins i tot el Reiki Usui en les seves primeres etapes. 

En arribar novament al seu país va treballar amb les tècniques de medicina alternativa i intentà trobar un símbol geomètric que concentrés i projectés l'energia universal (Ki per als japonesos, Chi per als xinesos, Prana per l'Índia). 

De la seva investigació sorgeix el Antahkarana. En els seus orígens el Antahkarana era gravat sobre plaques de coure en forma de plat, després el plat era sotmès a un "bombardeig" continu de les set notes musicals i els set colors de l'arc de Sant Martí durant diversos dies. Un cop acabada la seva "sintonització" aquests "plats mestres" eren utilitzats per projectar l'energia Ki amb efectes sanadors i harmonitzadors. 

Se sap que la mestra Hawayo Takata (la introductora de Reiki a Occident) usava aquests plats de freqüències curatives sota de la llitera on donava les seves sessions de Reiki per potenciar l'efecte. Aquesta pràctica després és presa per l'Escola Raku Kei que integra els plats mestres al costat del símbol dins de les seves pràctiques habituals.

Alice Bailey i molts altres autors de filosofia tibetana tenen coneixement del Antahkarana. Descriuen el Antahkarana com una part de l'anatomia espiritual. És la connexió entre el cervell físic i el Ser Superior. És aquesta connexió la que s'ha de curar i desenvolupar si estem creixent espiritualment. 

El símbol de Antahkarana representa aquesta connexió i l'activa en estar en la seva presència. La ciència de Radiònica indica que les línies dibuixades en un paper creen un efecte psíquic en l'espai circumdant del dibuix i influència l'aura humana i els xacres de diverses formes depenent del model creat. Això es valida amb les persones grans que fan meditació Yantra que utilitzen imatges visuals per purificar i envoltar la consciència. L'Antahkarana és un símbol de sanació i meditació usat al Tibet per milers d'anys. És un símbol poderós i simplement estant en la seva presència crea un efecte positiu en els xacres i l'aura. Quan fem treball de sanació enfoca i aprofundeix les accions de les energies guaridores involucrades.

Quan meditem amb el símbol col·locat sobre nostre o a prop, automàticament crea el que els Taoistes diuen la gran òrbita microcòsmica, l'energia espiritual puja per la columna fins arribar al chakra corona, després baixa per davant del cos fins al chakra arrel, d'allí puja novament per la columna i continua circulant una i altra vegada. Aquesta acció balanceja els xacres i evita l'acumulació de molta energia en un o diversos chakras.

El símbol del Antahkarana també neutralitza energies negatives que s'han acumulat en objectes com ara joies, vidres, simplement col·locant l'objecte entre dos símbols. A més augmenta tota la feina de sanació incloent Reiki, Mahikari.

Aquest símbol és multidimensional. Des d'una perspectiva sembla ser de 2 dimensions, en una superfície plana veiem que són tres.

Els tres sets representen els set chakras, els set colors i els set tons de l'escala musical. Aquests tres sets s'esmenten en el llibre Revelacions com les set llums, les set trompetes i els set segells. 

Des d'una altra perspectiva aquest símbol apareix com un cub de tres dimensions. La seva energia es mou de dues a tres dimensions, que es poden veure i continuar fins a dimensions que no podem veure, en tot el seu camí cap a dimensions més altes, la dimensió de l'Ésser Superior. 

La pràctica de la meditació tibetana que utilitza el Antahkarana es fa en una sala amb espelmes, al centre de la sala col·loquem una peça de fang ovalada que simbolitza l'ou còsmic de l'univers. La peça de fang s'omple amb aigua i en el centre es col·loca un banc. Al seient del banc, incrustat en plata està el símbol Antahkarana. Una paret està coberta amb coure, polida com un mirall. A l'altra paret es col·loquen catifes amb els símbols de Reiki. El Lama tibetà meditador s'asseu al banc i contempla fixament la imatge dels símbols de Reiki reflectits en la brillant paret de coure. Aquesta meditació Yantra pot crear en la ment del meditador un punt de suport, unint la consciència amb les energies dels símbols de Reiki i el símbol del Antahkarana al banc s'enfocaran les energies generades que eventualment fluiran per tots els xacres i els connectaran amb la terra. 

En devanagari:

ॐ भूर्भुवः स्वः ।

तत् सवितुर्वरेण्यं ।

भर्गो देवस्य धीमहि ।

धियो यो नः प्रचोदयात् ॥

Transliteració en IAST:

Om bhūr bhuvaḥ svaḥ

tat savitur vareṇyaṃ

bhargo devasya dhīmahi

dhiyo yó naḥ pracodayāt

Traducció:

Om, terra, espai i cels

Aquest Sol excel·lent

en la seva llum medito

meditant en aquell, 

nosaltres ens entusiasmem.

Més info:

https://lavetlladeldrac.blogspot.com.es/2017/08/el-cami-del-foc-del-drac.html

http://www.oocities.org/hotsprings/9434/history2.html

PEDRA DEL SOL II

LA IMATGE CENTRAL

La deïtat que es troba al centre del seu disseny ha provocat molta polèmica: n'hi ha que diuen que es tracta del déu Tonatiuh, el déu del Sol, Xiuhtecuhtli, la deïtat del centre de l'Univers, i fins i tot Huitzilopochtli. Fa uns anys es va plantejar que aquesta imatge té a veure amb l'inframón, amb la terra, o que és el Sol nocturn. Recentment, es va dir que representa una versió peculiar de Tonatihu.

El déu central de la pedra es llueix amb les seves dues mans, cadascuna amb una polsera; un ull i cella, perquè res se li pot amagar. A més a cada mà, les seves urpes capturen un cor humà, i la seva llengua està representada com un ganivet de pedra foguera, expressant la necessitat de sacrificis per a la continuïtat del moviment solar.

A més el disc central conté els signes dels punts cardinals col·locats entre els signes de les Eres: el Nord, signe 1 Pedrenyal; Sud, signe 1 Pluja; Aquest, amb  Xiuhuitzolli  un signe heràldic, i  Oest, amb el signe juliol Mono.

Els quatre quadrats que envolten la deïtat central representen els anteriors quatre sols que van precedir a l'actual Cinquè Sol.

PRIMER CERCLE

Al voltant de la imatge central de la Pedra del Sol, al primer cercle, apareixen la representació dels cinc sols generadors del món: 4 jaguar (Nahui ocelotl),  el primer Sol; 4 vent (Nahui Ehécatl),  el segon Sol; 4 pluja de foc (Nahui quiáhuitl)  el tercer Sol; 4 aigua (Nahui atl),  el quart Sol.

La corona la formen els pictogrames dels vint dies batejats del calendari sagrat asteca, Tonalpohualli en sentit anti horari. Aquests vint dies s'anaven combinant amb tretze números fins que es formava un any sagrat de dos-cents seixanta dies.

Aquests són: Cipactli, Ehecatl, Calli, Cuetzpallin, Cóatl, Miquiztli, mazatl, Tochtli, Atl, Itzcuintli, Ozomatli, Malinalli, Ácatl, ocelotl, Cuauhtli, Cozcaquauhtli, Ollin, tecpatl, Quiahuitl i Xochitl.

SEGON CERCLE

La segona corona conté diverses seccions quadrades, en cada secció conté cinc punts que es creu que representen les setmanes de cinc dies. Hi ha també vuit angles que divideixen la pedra en vuit parts. Aquests representen els raigs solars col·locats en direcció als punts cardinals.

TERCER CERCLE

A la part més baixa de la pedra, hi ha dues serps de foc, Xiuhcoatl, que envolten i emmarquen la pedra i porten al déu pel firmament, un enfront d'una altra. Els seus cossos estan dividits en seccions que podrien simbolitzar flames i membres de jaguar. Aquestes seccions podrien representar cinquanta-dos cicles anuals: el segle asteca va consistir en 52 anys, cada correspondència entre el principi de l'any civil amb el sagrat.

A la part superior del monòlit, un quadrat tallat entre les cues de les serps representa la data "13 Acatl". Això se suposa que correspon a 1479, l'any en el qual el calendari va ser completat.

En els extrems del relleu, hi ha vuit forats equidistants, representant diverses constel·lacions.

ELS COLORS

Després de l'anàlisi de mostres microscòpiques de rastres de pintura de Pedra del Sol se sap que aquest monòlit va estar cobert (i no en tota la superfície) pels colors vermell i ocre, tonalitats que concorden amb el seu simbolisme.

Actualment, la Pedra del Sol pot visitar a la sala Mexica del Museu Nacional d'Antropologia, a la ciutat de Mèxic.

Vídeo documental de la Sala Mexica (on hi ha la pedra del sol) - Museu Nacional d'Antropologia

 "Axayacatl estava ocupat en llaurar la pedra famosa i gran, molt llaurada, on estaven esculpides les figures de mesos i anys, dies i setmanes, amb tanta curiositat que era cosa de veure ..."

Fra Diego Durán - Història de les Índies de Nova Espanya

Thanks to:

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/histdeltiempo/mexicana/prehispa/p_calemx.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_del_Sol

http://tonalpohualli260.wordpress.com/category/la-piedra-del-sol/

Fonts:

http://squitel.blogspot.com.es/2014/02/la-piedra-del-sol.html

https://2012profeciasmayasfindelmundo.wordpress.com/2014/02/09/la-piedra-del-sol-o-calendario-azteca

PEDRA DEL SOL I

La  Pedra del Sol  és un disc monolític de basalt amb inscripcions al·lusives a la cosmogonia mexica i als cultes solars. És comú i incorrectament anomenada Calendari Asteca.

La roca que dóna origen al monòlit es remunta cap a l'any zero, quan és llançada en forma de lava pel volcà Xitle. Prové del sud de la Conca de Mèxic, potser de Sant Àngel o del sud de Xochimilco.

Va ser llaurada durant l'època d'esplendor dels Mexicas, al voltant de 1512, i les imatges a la seva superfície es refereixen a la cosmovisió d'aquest poble.

El monòlit va sintetitzar el coneixement astronòmic que els antics mexicans havien desenvolupat fins abans de la conquesta espanyola. La pedra va ser localitzada "circumstancialment" a finals del segle XVIII al costat sud de la Plaça Major de la ciutat de Mèxic, on havia estat dipositada amb el relleu a baix i acuradament soterrada per no ser destruïda pels evangelitzadors espanyols durant el període colonial.

Segons l'arqueòleg Felipe Solís, "els supervivents a l'hecatombe van protegir el seu disseny amb una capa de cendres volcàniques o sorra, de manera que la van salvar d'una imminent destrucció."

Però la data exacta del seu descobriment, el 17 de desembre de 1790, posa en evidència que el seu ressorgiment de les entranyes de la terra va ser un esdeveniment magistralment planejat, ja que en aquesta data començava l'any tretze-Canya. El símbol col·locat a la part superior del Calendari Asteca.

La Pedra del Sol és un dels monòlits més antics que es conserva de la cultura mexica. En el Temple Major de Mèxic-Tenochtitlan, probablement va ocupar un destacat lloc col·locat sobre un dels temples anomenat Quauhxicalco. Abans del recent descobriment del monòlit de Tlaltecuhtli, déu-deessa de la terra, amb els seus 4 per 3,57 metres d'alçada i que es troba actualment en procés de salvament i restauració, es pensava que la Pedra del Sol era el més gran en dimensions.

Va ser enderrocada o enterrada al consumar la Conquesta de Mèxic i va romandre així fins a la seva troballa al Zócalo, la plaça major de Ciutat de Mèxic. En diferents èpoques la pedra ha estat col·locada en diversos llocs, entre ells l'exterior de la paret ponent de la catedral metropolitana. Actualment s'exhibeix a la sala Mexica del Museu Nacional d'Antropologia i Història, situat en el conjunt del Bosc de Chapultepec; i pel lloc que ocupa l'interior de la sala, se li pot considerar la peça més important.

Probablement va ser nomenada Ollin Tonatiuhtlan  que significa "Tonatiuhtlan de Ollin" o "Sol de Moviment". Aquesta manera de dir-se té relació amb la forma en què, segons la cosmogonia mexica, s'espera que acabi l'era del Cinquè Sol (l'era actual). Es diu que "Ollin Tonatiuh" finalitzarà amb una sèrie d'enormes i devastadors terratrèmols.

El primer estudi sobre la Pedra del Sol el va fer Antonio León i Gamma a 1792. Des de llavors, s'han realitzat infinitat d'estudis sobre el monòlit.

Una de les preguntes constants sobre aquesta escultura calendàrica és si la seva posició era horitzontal o vertical. Ara se sap que la posició de la Pedra del Sol havia de ser horitzontal i mostrava la imatge del relleu solar com en molts altres monuments de forma cilíndrica.

També s'han fet diverses propostes sobre el valor numèric de cada un dels elements presents en el relleu, de tal manera que gràcies a complicades operacions matemàtiques, se suposa que el monòlit representa la suma d'observacions astronòmiques i és el resultat de complicats còmputs calendàrics, encara que la informació que existeix sobre aquesta creació escultòrica es troba molt dispersa.

Ells estructuraven els seus calendaris amb fins pràctics, com l'agricultura i amb fins astronòmics, els quals en conjunt donaven la pauta per a l'elaboració dels seus complexos ritus que fins avui dia estan presents, barrejats amb el culte catòlic, producte de l'inevitable sincretisme cultural, constituint una poderosa força vital del Mèxic profund.

La Pedra del Sol va ser esculpida en pedra volcànica per Axayacatl,  emperador asteca, que entre guerra i guerra va poder acabar-la i inaugurar-la en una solemne cerimònia poc abans de morir en l'any de 1481.

En aquesta pedra també va sintetitzar-se de manera magistral la concepció cosmogònica del temps cíclic que havien descobert els antics habitants, gràcies al seu profund coneixement de l'astronomia. El Sol, els planetes Venus i la Terra, amb el seu satèl·lit, la Lluna, van ser els astres directament implicats en aquest teixit astronòmic gravat en el majestuós monòlit.

Vista per primera vegada, la pedra és un gran cercle decorat amb nombrosos símbols. Si ens acostem per observar millor l'escultura és evident visualitzar les cinc eres cosmogòniques consignades en els texts indígenes del segle XVI i en els còdexs prehispànics. La del cinquè Sol, és l'edat còsmica de major dimensió representada en aquest monòlit.

Aquesta primera observació ja deixa entreveure que cada un dels símbols que es troben en aquesta pedra conté un significat cronològic.

En una segona observació, veiem en el primer anell de la Pedra del Sol els vint dies amb els quals es formava el calendari prehispànic, i això és un altre senyal que ens manifesta la seva associació amb el tonalpohualli,  el calendari sagrat dels antics mexicans.

La presència de vuit rajos del Sol i el símbol de l'any Xihuitl, és un detonant que confirma, amb tota seguretat, que en aquesta roda hi ha períodes astronòmics vinculats a la sistematització del temps en un calendari, doncs, vuit anys corresponen a cinc revolucions sinòdiques de Venus, planeta molt observat pels pobles de l'àrea mesoamericana, ja que estava lligat a Quetzalcoatl, el seu heroi cultural.

En una nova observació a la pedra veurem el símbol 13-Canya, un dels elements centrals del seu disseny. Aquest símbol i el  Nahui ollin,  4-Moviment, recorden un dels mites antics que associaven a aquestes combinacions amb la formació del cinquè Sol.

"El cinquè Sol: Es diu Sol de Moviment, perquè es mou, segueix el seu camí. I com van dient els vells, en ell hi haurà moviments de terra, hi haurà fam i així morirem. L'any  13-Canya, es diu que va venir a existir, va néixer el Sol que ara existeix. Llavors va ser quan va il·luminar, quan va despertar, el Sol de moviment que ara existeix. 4-Moviment és el seu signe. Aquest és el cinquè Sol que es va fonamentar, en ell hi haurà moviments de terra, en ell hi haurà fam. "

Thanks to:

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/histdeltiempo/mexicana/prehispa/p_calemx.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_del_Sol

http://tonalpohualli260.wordpress.com/category/la-piedra-del-sol/

Fonts:

http://squitel.blogspot.com.es/2014/02/la-piedra-del-sol.html

https://2012profeciasmayasfindelmundo.wordpress.com/2014/02/09/la-piedra-del-sol-o-calendario-azteca

2017 GALL DE FOC

L'Any Nou xinès, també conegut com a Festa de la Primavera (chūnjíe", en mandarí), se celebra d'acord amb el calendari lunar, per la qual cosa canvia de data cada any. En 2017 arriba el 28 de gener. Les celebracions duraran 15 dies, fins al 11 de febrer, quan aquest període festiu es tancarà amb la Festa dels Fanals.

La tradició dicta que les famílies es reuneixin a la llar tradicional i comparteixin un sopar el dia abans, per esperar junts l'entrada de l'any. Són comuns les crestes farcides de carn, preparades en forma de lingots de plata, o el peix servit sencer. La paraula "peix" en mandarí ("yu") sona similar a una altra paraula per l'abundància. Les boles dolços d'arròs simbolitzen la unitat de la família.

És també un moment de netejar la casa per rebre el nou any: les portes d'entrada dels habitatges es decoren amb inscripcions en color vermell -el de la felicitat en la cultura xinesa- desitjant prosperitat i bona sort.

El dia de Cap d'Any els nens xinesos reben sobres vermells ( "Hongbao") amb diners i desitjos de bona fortuna. La tradició s'ha actualitzat, i des de fa uns anys és cada vegada més comú que els sobres vermells s'enviïn electrònicament.

Aproximadament una sisena part de la població mundial commemora l'Any Nou lunar. A Mongòlia es coneix com Tsagaan Sar; a Corea, Seollal; Losar al Tibet i Tet al Vietnam.

El 2017 està subjecte al element foc en la seva forma d'yin. yin expressa foc, calor interna i perspicàcia, així, com el silenci de la privacitat i els llaços familiars. pensaments oblidats que sorgeixen del no-res, en un ambient desconcertant, ambdós rígid i divertit, segons l'horòscop xinès 2017.

Els Anys de Gall són una barreja de rectitud i justícia, la grandiloqüència i l'eficiència logística. Les ocupacions de l'administració pública i privada, les carreres militars o els llocs de treball de la policia són molt afavorits durant aquest període de l'horòscop xinès 2017.

La rata, el conill i el gall només estan representats per un sol element, mentre que tots els altres signes del zodíac xinès contenen diversos elements ocults en ells. Per tant, els anys regits per aquests tres signes depenen en gran mesura de la força de la base de l'element al qual estan units inicialment.

Tot i que els cicles de rotació dels mesos, les estacions i els dies contínuament porten la diversitat per al flux d'energia dels 5 elements (Wu Xing), la presència d'un element predominant que regula el cicle anual mai es veu com el millor dels presagis en la tradició xinesa.

Igual que els ensenyaments del Feng Shui, l'equilibri de forces entre els cinc elements genera felicitat i plenitud. La manca de diversitat energètica generada per un element dominant durant un Any Nou del Gall, un Any Nou del conill i un Any Nou de la Rata, intensifica la pertorbació de les forces cícliques del temps amb les inherents a cada signe de l'astrologia xinesa.

Per tant, és recomanable romandre en guàrdia abans de considerar la possibilitat d'un retorn de la inversió ràpida i fàcil en un nou negoci durant els anys del Gall.

SHENG CHI

El Drac és el màxim exponent de la tradició xinesa representant el domini dels quatre elements (terra, aire, foc, aigua) i porta l'essència de la vida, en forma de alè celestial, conegut com sheng chi. Emet el txi còsmic que és el seu alè, en el qual es basa les teories del Feng Shui.

Les muntanyes, valls, rius, edificis i autopistes estan tots relacionats amb el cap, les urpes, la cua, les venes i la perla del drac, per establir el feng shui d'un lloc, aporta vida i concedeix poder en forma de les estacions de l'any, porta aigua amb la pluja, calor amb el sol, vent dels mars i terra per conrear. 

Sheng chi és l'energia lluminosa, refrescant, estimulant del Feng Shui que és beneficiosa per a la nostra salut i benestar. 

Podem experimentar-la quan caminem per la platja (l'alta quantitat de ions negatius és beneficiós per a la salut). L'energia que experimentem en un frondós bosc (en japonès té l'expressió de "bany de fusta"), així com en qualsevol lloc on la natura prosperi; en un ambient harmoniós interior amb un bon flux de l'energia Feng Shui, l'aire net i molta llum natural.

TSUKUBAI

Els dracs japonesos en general viuen a l'aigua. i sovint rumien en canviar a la forma humana (amb freqüència en forma de belles dones).

L'aigua es considera purificadora al Japó. Arreu trobem fonts d'aigua d'aquest tipus, conegudes com tsukubai, també són beneficioses pel seu efecte sedant que en sentir el degoteig de l'aigua ens calma també els nervis. 

Una tsukubai és un bol que en els temples budistes japonesos ofereix l'oportunitat de realitzar el ritual de purificació mitjançant el rentat de mans i esbandida de la boca. 

En aquest tipus de ritual de neteja també és costum entre els convidats que assisteixen a una cerimònia del te. 

El nom prové del verb tsukubau que significa "inclinar", un acte d'humilitat. Les Tsukubai solen ser de pedra, i sovint inclouen una petita bola col·locada per sobre de la part superior.

Nikkō Tōshō-gū 日光東照宮 És un santuari sintoista que es troba en Nikkō (Tochigi, Japó). Forma part dels "Santuaris i Temples de Nikkō", Patrimoni de la Humanitat reconegut per la Unesco.

Imatges:

Nikko Font - Naxart Estudi

Col·leccio de fotografies preses al Japo. El transitats carrers de Tòkio es barregen amb la serenitat dels Monestirs de Nikko i la seva natura.

http://fineartamerica.com/featured/nikko-fountain-naxart.html 

The dragon fountain in front of Rinnouji Temple in Nikko, Tochigi Prefecture. (1931) 

http://www.meijishowa.com/photography/1789/80121-0019-dragon-fountain

©John Lander

http://asian-images.photoshelter.com/image/I0000M7WIJ7Ej8Pw