EOSTRE

Ostara (en antic anglès, Eostre) és el nom d'una antiga divinitat germànica de la primavera, el primer antecedent documental procedeix del monjo bendictÍ Beda el Venerable, qui en el seu llibre historiogràfic, "De Temporum Ratione", afirma que els anglosaxons cridaven al mes d'abril eosturmonath, en homenatge a una divinitat d'aquest nom, Eostre, qui es troba darrere del nom de la pasqua en anglès: Easter. Després és Jacob Grimm qui torna a reprendre el tema de la deessa germànica de nom Ostara en la seva "Mitologia Alemanya".

Eostre deriva del proto-germànic*austro, com també de l'arrel proto-indoeuropea*aues-, "brillar". És evident el vincle entre Eostre i la deessa grega de l'alba, Eos, l'Aurora dels romans. Grimm assenyala la relació entre la "brillant" Eostre i el vent de l'est, que és l' "esperit de la llum" anomenat Austri, esmentat en l'Edda en prosa.

Ostara com a deessa de la fertilitat associada al començament de la primavera, és una deessa de l'"alba" o del "despertar" de les forces germinatives, de manera que conceptualment, tot i l'absència d'altres fonts, el testimoni de Beda pot tenir quelcom de verídic, enmig de la boira del món mitològic dels pobles del nord.

Guido von List afirmava que "Ostern" era el festival del matrimoni del Déu Sol amb la Deessa Terra, concebent a Ostara com una representació de les forces femenines generadores.

Ostara dóna nom d'una festivitat moderna dins de les religions neopaganas com el Odinisme i la Wicca; Ostara està relacionada amb rituals i festes diürnes que es celebren al voltant del equinocci de primavera.

Ostara, a més, és una de les vuit grans festivitats en la Roda o Creu de l'Any. Ostara és celebra durant l'equinocci de primavera, al voltant del 21 març al hemisferi nord, i al voltant del 23 setembre al hemisferi sud. Entre els aquelarres de la Wicca i la cultura Celta, és precedit per Imbolc i seguit per Beltane.

El Festival d' Ostara en l'equinocci de primavera marca la fi de l'hivern i el començament de l'època del renaixement (primavera) i és celebrat pel blot en honor de Frigg i Freya i/o el dísir, el col·lectiu de deïtats femenines de la fertilitat. El "blot" és un dinar de celebració. Els wiccans utilitzen més el terme "cakes and ale" (coques i cervesa) més que "blot" que és com les religions nòrdiques i anglosaxones ho fan.

En el llibre "Eight Sabbats for Witches" de Janet Farrar i Stewart Farrar, el festival de Ostara és caracteritzat com la reunió de la Deessa amb el seu consort, amant i fill, que va passar els mesos de l'hivern a la mort. Altres variacions inclouen al Déu jove guanyant forces després del seu naixement a Yule i la Deessa retornant al seu aspecte de donzella.

MES INFO;

Lecouteux, Claude (1995). Petit Diccionari de Mitologia Germànica.

Grimm, Jacob (1835). Deutsche Mythologie (Mitologia alemanya).

List, Guido von (1908). Das Geheimnis der Runen (El Secret de les Runes).

L'ENERGIA DEL DRAC

"He vist com naixia un drac. Va ser com una enorme explosió de llum. Va ser senzillament increïble ". Després diu el vell elf: "només els veieu com quelcom malvat. No obstant això, sempre que neix un drac porta amb si nova màgia a aquest món.

La màgia força vital. S'ocupa de que la Natura i tot el que l'envolta es mantingui en equilibri ". (Cita extreta de la pel·lícula "Dracs i Masmorres).

El Drac es guardià dels secrets, els tresors ocults, l'inframon, la saviesa i el poder.

Els dracs simbolitzen la potència sexual, l'energia incontenible, el poder i la protecció; les majors desgràcies i el verí, i de la mateixa manera els més grans guariments i santificacions.

Mentre segueixin naixent dracs seguirà renovant-se la totalitat de l'energia vital. Els dracs apareixen sempre en escena quan es demana la mobilització de totes les forces per travessar un llindar.

Les línies de força de la Terra -les Leylines- es diuen "pistes de dracs". La paraula drac, prové del terme "drakon" que significa "serp" o "cuc". Però a la majoria dels dracs se'ls representa un híbrid entre diversos animals.

Poden tenir les enormes ales d'un ratpenat, urpes com les d'un àguila, el cos d'una serp o d'un cocodril, la mida d'un elefant i la gola d'un lleó. La majoria de les vegades se'ls representen com enormes rèptils amb diversos caps i cues.

Freqüentment habiten en les profunditats de la Terra, en coves i grutes. Estan dotats d'alguns poders màgics com per exemple, sang que fa immortal, un cor que concedeix força i potència, vidres en els seus ulls que només poden veure la veritat i quan cremen, les seves cendres poden transformar qualsevol cosa en or.

A Europa, Orient Pròxim i Àsia Occidental el Drac representa, en general, la personificació del Mal, de les forces del caos i contràries al diví; personifica així mateix al Enemic de les divinitats i dels homes que ha de ser abatut en combat. A l'Àsia Oriental, per contra, el Drac representa la personificació del Bé i de la Sort.

El drac Tifó, "El Fumejant", anomenat també Pitó, és un enorme monstre de l'Inframón. Proveït de cent caps de drac i potes de llangardaix, personifica les forces destructives de la Natura com el vulcanisme, les tòxiques radiacions radioactives i les inundacions.

Així es descriu al Drac com adversari del diví. Els dracs són també els vigilants dels llindars, guardians de valuosos tresors, que només poden trobar-se darrere d'unes portes molt determinades. Vetllen durant el trànsit del Foc a la Llum, del Coneixement a la Veritat.

Això pot apreciar-se en les cultures orientals, on els dracs són freqüentment els missatgers celestials, encarregats de custodiar la casa i els tresors de les divinitats i controlar tots els poders. Allà hi ha dracs de les Tempestes, dels Núvols i la Pluja, dracs de la Terra que purifiquen els rius, dracs Imperials que protegeixen l'Imperi i que estan dotats d'un poder superior; dracs que controlen les forces del Yin i del Yang, necessaris per a la realització del Tao (el camí oriental cap a la saviesa).

© Bryce Widom

Un mestre que ha après a dominar aquestes forces rep el nom de "Aquell que pot cavalcar sobre el Drac". Poderosa protecció, perfecció, vista extraordinària, molta sort i el més gran dels poders i forces seran atorgats a tot aquell que hagi nascut sota el seu poder, que hagi estat beneït amb el seu poder o que es trobi sota la protecció de la seva força. Els fundadors de molts regnes orientals van ser lluitadors dracs.

L'energia del Drac, no és altra que la de la força natural del poder del foc. El foc és l'element transmutador i d'ell sorgeix tot l'energia primigènia de la creació. És l'aspecte més salvatge de la Mare naturalesa.

Tan Sant Jordi com l'arcàngel Sant Miquel simbolitzen l'energia del Pare (l'espiritual) que en ser traspassat profundament per la seva llança, mor l'ego; i d'aquesta profunda unió, terrestre i celestial; és on es troba el veritable camí cap a l'ésser. De la barreja de les dues energies diu la tradició que  va sorgir un roser; simbolitzant així l'obertura del chakra cor (Anahata). L'obertura i el guariment d'Anahata és el camí de l'ésser encarnat a la Terra. La donzella, símbol de la puresa acull aquesta nova vida, en forma de rosa i l'amor incondicional germina i floreix en tota la creació.